Per la dignitat dels nostres majors i de Vallada: ja n’hi ha prou

He seguit des de Moixent amb certa atenció tot el que ha ocorregut en el procés electoral, diguem-ne accidentat i colpista, per a la renovació de la Junta Directiva de l’Associació Democràtica i de Progrés de Jubilats i Pensionistes de Vallada i els fets que s’han esdevingut posteriorment. Les eleccions han sigut sempre un tràmit normal i ordinari, amb un interés general més bé escàs, que sempre ens ha passat totalment desapercebut als que encara no som jubilats ni en formem part de l’associació. Tanmateix, esta vegada la cosa ha sigut distinta per la conjuntura de renúncia de l’anterior president en què es produïa i perquè, tristament, ha repetit els paràmetres d’intervenció política partidista antidemocràtica que es produeixen a Vallada des de fa massa anys. Podem fer-ne una anàlisi crítica breu: el govern municipal del Partit Popular de Vallada s’ha ocupat durant anys de controlar totes i cada una de les entitats i associacions del nostre poble, per tal d’utilitzar-les en el seu benefici quan les necessita, emmudir les possibles crítiques a la seua gestió, influir políticament en els seus membres i crear un clientelisme polític que li permeta tindre avantatge en els processos electorals i controlar-ne els resultats. Vull dir, assegurar-se de guanyar les eleccions abans que es produïsquen i els electors puguem votar, molt abans fins i tot de les campanyes electorals i tot això. La faena la té feta molt abans. Per exercir eixe control associatiu ha emprat i empra diversos mecanismes: en primer lloc i sempre que ha pogut, situant en els llocs de direcció i decisió persones afins i d’obediència acreditada; quan això no és possible, concedint generosament premis, ajudes i subvencions que generen un deute d’agraïment i reconeixement en les juntes directives impossible de defugir, i que creen una dependència i una obligació de pleitesia permanent que els aboca a correspondre a eixa generositat amb la contrapartida de la servidumbre. Pràcticament cap col·lectiu no ha escapat a eixa estratègia: les ames de casa, els caçadors, els clubs esportius, associacions culturals, l’associació de jubilats i pensionistes i fins i tot, en els últims anys, la Unió Protectora Musical. I els que n’escapen, són marginats i proscrits. I ací rau l’origen de la polèmica que s’ha suscitat en les darreres eleccions que s’han realitzat en l’associació de jubilats i pensionistes del poble.

Si l’anterior presidència de l’Associació de jubilats i pensionistes per una persona afí al PP ha sigut durant anys una garantia de control de l’entitat per part del govern municipal, la seua renúncia per les primeres discrepàncies sobre el canvi d’ubicació de la llar dels jubilats i el trasllat al nou centre de majors va provocar una vacant en el màxim òrgan de decisió de l’entitat que agrupa els nostres majors i, per tant, un buit de poder en una junta directiva que el PP ja no controlava. Per això, i només conéixer la intenció del regidor de l’Agrupació d’Independents per Vallada Vicent Perales d’optar a la presidència de l‘entitat,l’equip de govern del Partit Popular va decidir crear una candidatura pròpia amb gent afí per a presidir l’associació(recordem que es tracta d’una entitat privada sense vinculació a l’ajuntament) i impedir la constitució d’una nova junta directiva no afí i amb un adversari polític i enemic declarat com a president. La seua intenció era també –i és- la de traslladar els nostres vells al nou centre de majors de CaixaOntinyent, alliberant d’eixa manera l’actual llar dels jubilats (que té una concessió indefinida a favor de l’associació de jubilats i pensionistes que va realitzar en el seu moment l’exalcalde socialista José Martínez) per poder dedicar eixa dependència a altres usos, que podríem ben bé qualificar d’absolutament secundaris i excèntrics, i concedir-la a amics per beneficiar-los. El resultat de les eleccions ja el coneixem i va provocar que el govern del PP impulsara la creació d’una altra associació de jubilats i pensionistes, que ara sí que podria dirigir i controlar.

El clímax d’este procés l’episodi va ser l’entrada (presumptament) il·legal i delictiva de l’alcalde i els regidors del PP al local de la llar dels jubilats, el canvi de pany i l’extracció i retenció de documentació privada de l’entitat, i el consegüent desallotjament de l’associació dels nostres majors –la de sempre, la de la majoria- del seu local, de la seua llar.

Alguns fa ja molts anys que denunciem l'estat d'anormalitat democràtica, despotisme, caciquisme, clientelisme polític, il·legalitat i abús permanent que viu el nostre poble i una part molt important dels seus veïns. No és nou d'ara, ja fa més de 20 anys. El cas dels jubilats i pensionistes de Vallada és només la punta de l'iceberg d'una pràctica política basada en l'autoritarisme personalista, la falta de democràcia i transparència en la gestió, el menyspreu continu de l'oposició, la participació ciutadana i l'opinió pública, i el clientelisme polític. El dany que s'ha infligit a l'associació de jubilats i pensionistes del poble i a la convivència i la pau social és, senzillament, inacceptable. Però no és només això. És també presumptament delictiu i per això s'ha denunciat l'alcalde i els regidors del Grup Municipal Popular que integren l'equip de govern del PP i que van participar en l'ocupació del local dels jubilats davant la Guàrdia Civil i, per tant, per la jurisdicció penal. Cal esperar, per tant, l'admissió de la denúncia en el jutjat i l'inici d'un procés penal que porte a una sentència condemnatòria que, en qualsevol cas, serà un acte de justícia. Però encara s’ha de restituir als nostres majors el que és seu per dret i per justícia. Per a això s'ha interposat també, paral·lelament, un recurs contenciós-administratiu en relació a les qüestions relacionades amb la concessió del local. Però, sobretot, és necessària més que mai una reacció ciutadana democràtica que manifeste el nostre rebuig a esta manera de fer les coses i d'entendre el poder, i que expresse la indignació que sentim i el crit que no tot es pot fer, que governar no és xafar ni enganyar, que el poble és de tots i no del PP i que els límits els marca l’Estat de Dret. Ja és hora de dir que ja n'hi ha prou.

UN MESTRE DE POBLE