Por...

La por és un mecanisme de supervivència de les l’espècies animals. Davant un perill els sistemes d’alerta del cos es disparen; les pupiles és dilaten augmenta el ritme cardíac i la respiració s’accelera per portar més oxigen i nutrients a les cèl·lules, la sang es prepara per coagular alguna possible ferida augmentant el nivell d’adrenalina, els músculs entren en tensió per afrontar alguna agressió o haver de fugir. Bona prova d’això és quan hom corre per la seua vida, aleshores batix els seus records de velocitat i resistència.

La por amb moderació pot ser bona per a allunyar-nos del perill i paradoxalment en excés es negativa. El estrés i la tensió massa continuades oxiden les cèl·lules i no són bones per al sistema cardiovascular, així com poden produir malalties com la ansietat.

La por també pot paralitzar i convertir-nos en la presa del perill que ens assetja. La por ha sigut, és i serà utilitzada pels humans per a controlar els demés. Des dels albors de la humanitat les castes que han tingut el poder, -sacerdots, reis, dictadors, polítics-... Han utilitzat la por per controlar la humanitat. Des de càstigs físics a invencions com l’infern, -càstig per a tota l’eternitat en el més enllà-. També els pares en l’àmbit familiar fan servir la por per controlar els seus fills, sobre tot quan són més menuts i crèduls; “Vindrà l’home del sac si no t’adorms, el rei no et portarà regals si no eres obedient”...

La por pot ser a algun perill real o de vegades tenim por d’aquells fantasmes que torturen la nostra ment quan en realitat no hi ha cap perill. Actualment vivim en un estat democràtic on se suposa que la gent pot parlar i opinar el que vullga, però malauradament no és així, la gent te por de fer certes coses d’actuar de determinada forma o ajuntar-se amb segons qui en determinats llocs. No volen que l’amo de l’empresa on treballen, o el polític que els ha emparat s’ofenga o pense malament d’ells. La gent fins i tot te por de donar la cara i també d’escriure a este bloc. Sabem que hi ha gent que li agradaria escriure algun text però tenen por a allò que no coneixen, i una d’eixes coses és no saber qui està darrere d’esta html. Tenen por que a través de l’email sapien qui són. “Vos podeu inventar una adreça –Pericodelospalotes@gmail.com. Teniu por que algú vos segueixca la IP. Aneu a la biblioteca. Però heu de saber que l’equip de Valladacity som gent del poble, ni de dretes ni d’esquerres. No perseguirem a ningú pel que diga o faça, -eixa no és la nostra faena.

Valladacity a hores d’ara es troba entre dos focs; un la desconfiança de la gent per no saber qui som, l’altre l’enemistat que pareix ens ha declarat l’Ajuntament. La gent ha fet moltes crítiques a l’equip de govern i també n’han fet a l’oposició, però qui està manant és el qui s’emporta les garrotades del poble. El poble opina, nosaltres publiquem és així de clar. A més la gent al poder escriure de forma anònima, perd la por i diu ací el que no diria al carrer o en determinats llocs, i tractant-se de política encara se’n rabeja més. Però això no vol dir que l’equip de Valladacity compartixca les opinions dels participants. Alhora de votar votarem qui voldrem, i si volem que tampoc estem obligats a fer-ho.
Per a acabar només dir-vos que qui viu condicionat per la por i no fa allò que realment vol, mai no serà lliure. I a estes altures del segle XXI és trist que la gent encara tinga por a fer o dir determinades coses, o al menys, coses tan ximples com aquesta que estic fent jo: EXPRESAR-ME.


L’equip de Valladacity.