Vegent el que fa el personatge del primer pla, ben bé podria ser del poble.
Parle de primer pla, perquè es tracta d'un fotograma d'una pel·lícula rodada el 1964.
Tingueu varies respostes:
-Quí és el personatge?
-On està feta la foto?
-De quina pel·licula es tracta?
-Quin model de silló és?
-...
Passeu bona fogassa!
Un sillonet semblant:
El cartell de la pel·lícula:
El lloc és la Botica Central de Xàtiva, a la Plaça del Mercat (pel Retaule de la Casa de Artigues).
ResponEliminaLa pel·lícula Tintín y el misterio de las naranjas azules (ha estat una casualitat, trobar-ho!!): http://www.elmundo.es/elmundo/2011/10/24/valencia/1319462351.html
El personatge, pot ser un familiar dels peroleros, que tenia una tenda a Xàtiva de productes de vimet? Crec que una filla o la dona es deia Argentina, ho dic perque té un cert paregut.
I el model de silló no ho sé i m'agradaria molt saber-ne.
És molt bonic vore l'artesania que tants anys ha estat l'eix de la vida del nostre poble reflexada en una pel·licula!!
El personaje puede ser Rafael Rodenes "El rey del mimbre" que es como se llama y ademas es primo hermano de la familia Cerdá al decir Marina donde estaba,he recordado que Rafael tenia ahi una tienda.
ResponEliminaEnhorabona Marina!!!
ResponEliminaSobre el personatge he de dir que no sabia qui era, però en veure la foto vaig pensar de seguida que podria ser del poble.
Gràcies a tú també Gema per posar-li nom.
Lo del model del silló era una "brometa dedicada" per a qui em va pegar el paquet per fer-ho massa complicat.
Però faré una aproximació, penge una foto del catàleg de La Indústria del Mimbre "La Col" de l'any 1953 on pots veure un model de silló molt paregut.
No t'animes a posar-ne tu una...
Gràcies Paco per aquesta endevinalla que, al menys a mi, m'ha deixat flipat...
ResponEliminaA vore si acabe jo de el·laborar la "Endevinalla especial Paco GB" i la publique...
Kike, pots afegir perfectament a Marina a "l'endevinalla especial".
ResponEliminaUn dels escenaris d'eixa pel·licula va ser un antic monestir on tu has estat de retratiste, per eixe monestir vaig conéixer l'existència del fotograma. Ala, ho deixe caure...
El Monestir d'aigües vives?
ResponEliminaCorrecte, allí mateix.
ResponEliminaCada vegada que comprove quantes coses sabeu i quanta documentació sobre el passat més recent del poble conegueu, em venen al cap coses que, de segur, ja haureu pensat. El catàleg de La Col, tants catàlegs que feien els tallers i les fàbriques, les eines de treball (aquells motles de les cistelles, tantes coses), les pròpies tècniques...
ResponEliminaPer a quan una mostra etnogràfica?
Jo diria més, per a quan un museu comarcal del vímet, on es reculla tota la història, la tècnica, el llenguatge i en definitiva el saber del sector que va fer únic el nostre poble i el va traure endavant en una època ben difícil. Un museu que encara pot ser més perquè eixa saviesa, tot i no ser ja motor econòmic, és viva i pot transmetre's com un saber. Encara més, pot crear llocs de treball, no parle d'obrir fàbriques, parle de fer cursos, d'obrir xicotets tallers que satisfaguen a qui vinga al poble a conéixer-nos. A ningú li agradaria saber teixir una cistella?. No m'ho crec. Ma mare va arribar a fer un taller d'un matí a Ontinyent per a una coperativa de consum de productes ecològics. Ni ella mateixa podia creure's l'interés que va crear. Ens creiem nosaltres les nostres particularitats,els nostres valors
ResponEliminaSafraneret, crec que tens molta raó.
ResponEliminaA més del que suposa de recuperar i posar en valor tota una sèrie de tècniques i coneixements, pot ser una activitat econòmica, mínima segurament, però també un motor d'autoestima, que tanta falta es fa.
Qui perd els orígens, perd identitat.
Què bonic el catàleg!! Còpies d'aquestes coses, es guarden al fons local de la Biblioteca Pública?
Jo mateix tinc la cambra plena de moldes de fer cistelles i no se què fer amb aquestos moldes.
ResponEliminaEm dona llàstima cremar-los...
Safraneret, lo del museu del vímet ha aparegut en molts programes electorals, però de moment res.
ResponEliminaKike, no cremes els motlles home!!! si no et donen massa pena conserva'ls.
Marina, el catàleg el tinc a casa, el vaig comprar al rastre. Deuen haverse'n cremat moltíssims.
En la foto vaig voler que es vegera la descripció de la "pàgina 16" per que apareix una paraula que quasi ha desparegut del vocabulari diari del nostre poble, a veure una altra endevinalla, qui sap què és el "BUF"?
Molt interessant està posant-se l'endevinalla...
ResponEliminaSegurament molta gent jove ja no sabrà què és el BUF, la TIRETA, els COTONS, la MEDULA, el MANAO o la canya, però m'agrada que comenteu estes coses de casa. Gràcies!!
Per cert, qui sap què és el BUF ???
El BUF és el mimbre roig, només està pelat i quan el volien blanc l'havien de passar per l'ensofradora.
ResponEliminaEl buf és una expressió que es diu quan estas fins els collons.
ResponEliminaPer exemple, quan ix parlant a la tele algun polític tocacollons i fas: BUF!!!
El mimbre buf es el de color natural el roig
ResponEliminaJo pensava que el vimet roig prenia color perquè es bollia (d'alguna manera) i el blanc s'ensofrava. Per això el roig no s'arnava i el blanc sí.
ResponEliminaNo sé d'on m'he tret aquestes informacions.
Paco, haurem de visitar el rastre per tal de aconseguir documents tan interessant com el catàleg de La Col.
La Biblioteca i/o l'Arxiu Municipal hauria de tindre un fons local que arreplegara aquelles coses que fan particular el nostre poble, que poden ser font documental per a investigar, per a conéixer.
M'alegra que encara quede gent que conega el "Buf" Per al que diu Kike no se si seria més correcte "UF" els filòlegs diràn...
ResponEliminaMarina, sempre que veig alguna cosa relacionada amb el poble i puc, solc "carregar" em dol molt que es perden tantes coses com es perden. El que comentes de la Biblioteca/Arxiu seria una bona cosa.