La planta que presentem hui és ben coneguda per tots els valladins. El raïm pastor (Sedum sediforme) el trobarem per tot arreu, pels marges, pels bancal sense llaurar, per les vores dels camins, enmig dels pedregars o sortint del bell mig d’una roca, aprofitant una escletxa o la poca terra acumulada en un forat de la pedra, sempre en llocs eixuts. Fins i tot podem trobar-lo a les teulades com diu la cançó: “Que coses més bones que cria el Senyor, per dalt les teulades raïms de pastor.”
De entre les tiges vegetatives, que poden ser postrades i amb les fulles carnoses imbricades com les teules de la teulada, surten les tiges fèrtils llargues i erectes, amb les fulles separades i més petites. Aquestes són les que portaran les flors grogues, a finals de la primavera, en inflorescències que s’obrin en varies branques a mode de radi i corbades cap a fora.
La medicina popular l’ha emprat com antiinflamatori bucal, gàstric i hepàtic. Per combatre l’aliacrà i, especialment, com a vulnerari, per a les ferides, punxades, picades d’insectes o inflamacions de la pell. Però el ús culinari ha sigut, i encara ho és, el que l’ha fet tan popular. Les mogudes joves rentades i escaldades, per llevar-li l’aspror, es posa en salmorra i s’adoba amb fenoll, herba olives o pebrella, segons el gust, i s’afegeix corfa de llima i vinagre. Hi ha qui posa fulles de canya o rametes de llimera o carrasca per damunt. És un vell i sa costum consumir els raïmets de pastor adobats a tall d’aperitiu o per acompanyar el menjar, junt a les olives xafades i el pimentó en salmorra.
Quines coses més bones que cria el senyor,
ResponEliminaper dalt les teulaes
raïm de pastor!!!