Dones i homes

El pròxim dia 8 de març és el dia de la dona treballadora, el dia de les persones que, amb preparació, capacitat i ganes de treballar, només aconsegueixen ocupacions mal pagades pel seu gènere. La representació de la dona en llocs de responsabilitat de les grans empreses és tan sols del 11,5%, i la mitjana del salari d'una dona és el 22% més baix que el d'un home pel mateix treball (en el País Valencià el 28% menor). En Europa la mitjana de salaris indica que per a cobrar la mateixa quantitat de diners que un home que treballe de l'1 de gener al 31 de desembre, una dona hauria de treballar de l'1 de gener al 22 de febrer de l'any següent. Per aquesta raó s'ha triat el 22 de febrer com el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre dones i homes. 

Aquesta diferència salarial és un aspecte més de la societat construïda amb materials masclistes, amb formes de pensar i actuar que consideren a les dones com persones permanentment infantils, menysvalorades, a les que s'exigeix submissió al mascle. Però les dones han demostrat en tots el fronts la seua capacitat i que poden ser tan eficients, o més, que els homes, la qual cosa ha provocat inseguretat i por en una part important de la població masculina educada en valors tradicionals masclistes. 

La publicació de la sentència que restitueix l'ús del local dels jubilats a l'Associació Democràtica i de Progrés de Jubilats i Pensionistes de Vallada m'ha recordat un cas que pot il·lustrar el que dic, doncs si ara hi ha local del jubilats a la plaça és per l'acció decidida de dues dones que van fer front a l'arbitrarietat i l'abús, de l'Ajuntament d'aleshores, que pretenia espoliar els majors de manera il·legal, com afirma la sentència ara publicada. Dels homes no coneguem cap acció per evitar la usurpació del local i del bar, l'única font d'ingressos de l'Associació a banda de les quotes. En aquest cas la passivitat dels homes ha quedat en evidència per l'activitat de les dones i, potser, el substrat masclista s'ha sentit ferit, perquè a la inacció total davant la injustícia va seguir el buit a qui ha fet possible que ara els pensionistes puguen gaudir del local i del lloguer del bar. 

Esperem que la nova directiva sorgida de les últimes eleccions conte amb les dones com a membres iguals i no, com ha passat fins ara, com les encarregades de netejar el local. Energia, idees, iniciatives i dignitat podrien perdre’s per defensar un absurda, anacrònica i falsa idea de superioritat masculina.  

Iron Maiden