És una planta dioica, és a dir, que té flors masculines i femenines en peus diferents, i el fruit és una drupa carnosa, rogenca, més petita que un pèsol, amb un pinyol dur que tanca la llavor. Els fruits, que maduren a l’estiu, formen part important de la dieta de moltes aus silvestres.
Els humans també l’hem fet servir per a fer tanques o bardisses en jardineria, perquè suporta molt be els retalls i les fulles, sempre verdes, el fan atractiu. L’escorça s’emprava abans per a traure un tint que tintava la llana de groc i la fusta de les branques servia per a torneria i ebenisteria. En medicina també te aplicacions com a porgant, astringent i per rebaixar la sang.
Aquesta planta al poble sempre me l'han nomenada com a "mesto", sinònim d'híbrid, alguna cosa veien els vells, clar, ni es coscolla (no fa bellotes) ni garguller (fa boletes però no té punxes). S'imaginàven una cosa com els mixtos de canari+cagarnera però no pensàven que era una planta "independent".
ResponElimina