Un dels arguments que ha utilitzat el neoliberalisme, per aconseguir que els ciutadans rebutgen als polítics i a la política, ha sigut la equidistància, posar a tots al mateix nivell, dir que tots són iguals. És, potser, el punt en el qual més gent està d'acord. Però aquesta premissa, que porta a la inacció política, no es manté en peu. Només cal tindre un poc de memòria i mirar més enllà de l’horitzó que ens mostren com el fi del món.
En un món injust, amb grans desigualtats socials, amb la majoria dels ciutadans abocats a la desesperança i la misèria i una minoria privilegiada malbaratant riquesa, no pot declarar-se “conservadora” una persona amb un mínim sentit de la justícia. Doncs el que es tracta de conservar és, precisament, eixa societat desigual, injusta i potenciadora de la corrupció, i la dreta és, per definició, conservadora.
L'esquerra es defineix com “progressista”, sinònim d'avançada, renovadora, reformista, doncs al que aspira la gent d'esquerra és avançar en la consecució de la justícia social, reduint les diferències i buscant la igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans, per a la qual cosa és necessari renovar i reformar tot allò que impedeix progressar.
És evident que és més fàcil la tasca dels conservadors perquè continuar amb el que s'ha fet sempre és més fàcil que avançar fent coses noves. Però el món és canviant i els reptes que ens posen davant no poden solucionar-se amb velles receptes. Sols les societats innovadores són capaces d’oferir una vida millor als seus integrants. Les societats “progressen” i podem avançar amb el món o quedar-nos endarrerits sent, com es deia abans, “la reserva espiritual de occidente” vivint la grisor sense futur i olorant a naftalina.
És cert que molts dels que diuen ser d'esquerres tenen mentalitat conservadora: de defensa del privilegi i la desigualtat, si pertany a la classe alta, o servil i submís amb el poderós i prepotent amb el dèbil, si és de classe que considera baixa. És cert que alguns d’aquests desclassats poden aprofitar organitzacions progressistes en benefici propi per medrar i enriquir-se. Però també és cert que hi ha milions de persones que creuen i lluiten pels valors republicans i de progrés des de la convicció i la honestedat. En els partits progressistes, des del PSOE, passant per EU i fins als més petits, hi ha milers de persones convençudes de la necessitat de la seua aportació per aconseguir una societat millor.
Hi ha diferències i grans. No podem generalitzar per casos aïllats. Poden haver casos de corrupció en totes les organitzacions però els progressistes la persegueixen i condemnen mentre que els conservadors la potencien, la oculten i la premien. Pensions, salaris, relacions laborals, drets civils i cobertures socials han vingut de la mà dels progressistes, arrancant-ho dels privilegis dels conservadors que s'han oposat sempre, defenent els seus avantatges injusts i tramposos amb ungles i dents (o amb pistoles i fusells), a millorar les condicions de vida de les classes populars.
En aquest país ha sigut la gent progressista dels sindicats de classe i els militants dels partits obrers els que han encapçalat la lluita per aconseguir la democràcia, les llibertats i l’estat de benestar (o del “medio estar” que diu Llamazares), amb molt de treball, patiment, presó i morts. Podem tindre preferències per un partit d’esquerres o per altre però, sincerament, crec que no és just que es diga que dretes i esquerres són iguals, perquè aquest discurs és el producte de la curta i selectiva memòria que promou el neoliberalisme triomfant.
Iron Maiden
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.