-
Una pel·lícula que em va marcar molt fa dos anys quan la vaig vore als Babel, és una història que està ambientada al Japó. Una altra cultura llunyana direu, sí, però justament !! en la pantalla van apareguent una sèrie de famílies, totes ben diferents les unes de les altres, que es troben en el moment de dir ADÉU (el de veritat) a persones molt diverses també, n'hi ha de tradicionals, de moderns, de diferents religions...
I ahí ve el millor de tot: comprovem la universalitat dels sentiments. Tots volen "dir adéu", necessiten ixe moment d'intimitat compartida, amb tot el ritual tan típicament japonés portat a terme per uns professionals, entre els que es troba el protagonista, que passa de ser un músic de talent reconegut a treballar d'amagat en una empresa que fa això justament, acompanyar les persones cap al final, o, segons com es mire, cap al tren del viatge.
I es veu que al Japó, ixa faena no està ben vista, ell no s'atrevix a dir-li-ho a la seua parella al principi, una cosa tan important i tan difícil, imagineu-vos!!
Cadascú pot tindre la seua idea sobre la mort, segons la seua experiència personal, segur! L'altre dia, conduint, anava escoltant un programa de Ràdio 3, un "enterrador" que té una "revista de muertos" i altres locutors anaven repassant les diferents deesses i personatges relacionats amb la mort, els egipcis, els mexicans, grecs, romans... em va cridar l'atenció que a Cuba diuen que "lo único que puede vencer a la muerte es el sentido del humor". Sé que no és veritat, la mort no es deixa guanyar la partida quan arriba el moment. Però també SÉ que el sentit de l'humor ajuda, i molt, en els moments més durs de la vida, sobre tot en el de dir ADÉU, així que si podeu crear bon humor, sempre serà una bonica manera de recordar els millors moments compartits com els més durs, amb un somriure! I això també apareix en esta pel·lícula, ja voreu...Ja sabeu quina pel·lícula és, no?
Es diu "OKURIBITO" (trad: Departures, Despedidas). Podeu vore el tràiler si clickeu ací damunt:
Espere que trobeu un moment per a mirar-la i que vos agrade, tant per la història com per la filosofia de vida i per la banda sonora !!
dimarts, 1 de novembre del 2011
adéu, ADÉU !
2 comentaris:
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dora per casualitat ,he vist esta pel.licula ens la va recomanar Antonio el fill de tia Zenovia la de la tenda...
ResponEliminavan fer un curset sobre La Comunicació i la vam vore.Una peli per a pensar!!!
M'alegre que s'haja anat difundint, perquè val la pena i va tindre poca publicitat en el seu moment. A mi em va agradar molt també!!
ResponElimina