Hi havia coses en les que, aparentment, estàvem tots d’acord. Una d’elles era l’educació. Pareixia haver un consens en que calia invertir en educació perquè era invertir en el futur de tots nosaltres doncs, és evident que, als estats de tot el món hi ha una relació directa entre el nivell d’educatiu dels seus ciutadans i el nivell de vida: a major educació, major benestar social.
Al nostre Estat hem tingut l’experiència recent de la demanda de mà d’obra qualificada i de tècnics superiors per abastir el, fins fa poc, creixent teixit industrial. Hem vist com, en relativament poc de temps, s’han escoltat noms de compatriotes al món de la investigació capdavantera en diverses rames de la ciència. El nostre estat de benestar millorava al mateix pas que millorava l’educació, encara que sempre amb deficiències i carències, doncs, a molts polítics no els agrada l’educació.
La classe social educada d’aquest país ha demostrat reiteradament que vol seguir mantenint el monopoli de l’educació i els polítics que els representen s’esforcen per aconseguir-ho. S’han vist obligats a formar professionalment a les classes populars perquè necessitaven de les seues mans i habilitats però s’han guardat d’educar als ciutadans. Una persona educada aplica el raonament crític i l’anàlisi per comprendre el món que ens rodeja i, açò, pot qüestionar i posar en perill els seus privilegis de classe.
Sovint es confon la formació professional amb l’educació però la primera prepara la gent per a ser una ferramenta útil per a produir i la segona busca el desenvolupament de l’individu, obrir nous horitzons més enllà de la família, els amics i el poble. La primera és imprescindible en la societat actual, si més no per a les classes treballadores, i la segona hauria de ser l’ambició de cada persona.
Diu Julián Casanova, en l’article “El valor de la educación “, que “Una persona educada debe ser capaz de pensar y escribir con claridad, comunicar con precisión y pensar críticamente. De una persona educada se espera que tenga algún conocimiento sobre los problemas éticos y morales, en constante cambio, que pueda ayudarle a formarse un juicio sólido y elegir entre las diferentes opciones.”
En els temps de bonança econòmica no s’ha invertit el que calia i, els polítics que defensen els interessos dels poderosos, han posat tots els entrebancs possibles per a que el sistema educatiu formara persones educades. Passats els primers temps de la democràcia, on l’escola pública va rebre un fort impuls, l’escola privada confessional va anar menjant terreny amb les subvencions de diners públics. Sobren evidències per poder afirmar que el sistema educatiu del nostre país, segrestat pel poder de l’església i la classe dominant, ha sigut poc eficaç per formar persones educades. Només cal mirar alguns programes de televisió, llegir certa premsa o, simplement, mirar al nostre voltant. Hi havia coses en les que, aparentment, estàvem tots d’acord però era pura aparença.
Iron Maiden
El més trist i preocupant és que molts mestres són fervents consumidors d'eixe tipus de programes i de prensa de la que parles...
ResponEliminaPer sort, altres mestres no!!!
ResponEliminaanimeu-los i animem-nos, que és urgent!!
Ahí va un correu que m'ha enviat una mestra, a vore què vos pareix:
CARTA DE UN PROFESOR.-
Tu desprecio será mi fuerza
Sé que me desprecias. Siempre lo he sabido. Me lo decían tu mirada y tus falsas promesas. Cuando decías que yo para ti era una prioridad y que mi trabajo te importaba, sabía que me estabas mintiendo. Ahora, ya es público tu desprecio.
Creo que en realidad me tienes miedo. Sabes que soy quien enseñará a leer a Hanna para que pueda estudiar Derecho, quien ayudará a que Luis aprenda un oficio y quien procurará que el padre y la madre de José Ignacio se interesen por sus estudios para que no abandone el instituto sin acabar la Secundaria. Sabes que soy el ascensor y soy la puerta. Sabes que soy una amenaza para tu poder porque vengo cargado de ideas y de palabras y a ti te da miedo que se piense y que se hable.
También conozco tu estrategia: sé que intentarás enfrentarme con los padres y las madres de mis propios estudiantes. Usarás los lugares comunes para intentar que no me apoyen. Buscarás dividirnos, segmentarnos, fragmentarnos. Pero no lo conseguirás.
Tú quieres construir una sociedad de consumidores obedientes y pagadores devotos mientras que yo procuro una sociedad de ciudadanos libres. Tú buscas dominar a todos sometiéndome a mí; yo busco liberarlos a pesar de ti. Tú crees que estoy solo y, sin embargo, yo sé que somos miles.
Muy pronto saldrás a la calle a pedir mi voto. No te creeré, porque sé que me desprecias, pero sí te doy un consejo: cuando vayas por la calle, mira la cara de la gente. Podrás verme en cada rostro porque dentro de nosotros siempre vive la maestra o el maestro que nos hizo libres.
Enmig i a voltes davall de milers de mestres -funcionaris de carrera i interins, que de tot n'hi ha- mediocres, ignorants, acrítics, acomodats, incompetents (en el sentit que no han desenvolupat les Competències Bàsiques), buròcrates, institucionalitzats i servils que omplin i col·lapsen els claustres de professorat i els despatxos de direcció d'escoles i instituts, hi ha una resistència extraordinària i digna de mestres compromesos, cults, sensibles, renovadors, crítics i lluitadors, que han sigut en el passat i són hui l'esperança i l'avantguarda d'una educació de qualitat, no mercantilitzada, humanitzadora, transgressora i transformadora per al nostre país i per a este món global que ens fa de casa. Són eixos mestres que ixen al carrer a demanar justícia social i democràcia, que s'indignen i exigixen un altre món, i que practiquen la coherència perquè eduquen en eixos valors a l'aula. Són quantitativament pocs però qualitativament gegants. Són poc visibles perquè sovint la seua acció és anònima, humil i silenciosa, i perquè els poders fàctics, la ideologia dominant i la societat de masses anestesiada i alienada els sotmet, els emmordassa i els ignora. Però la seua presència es palpa i el seu discurs empeny la vocació, el treball, la il·lusió i els somnis de molts ciutadans. Algun dia el sistema d'accés i ingrés als cossos docents valorarà i reclamarà eixe coratge i els mestres seran, com alguns van somiar en la Segona República, la llum que guiarà una societat millor.
ResponElimina