Dia de Tots Sants

 

L'u de novembre és el dia de Tots Sants. Dia assenyalat, en la nostra cultura de tradició cristiana, que dediquem a recordar i honrar als nostres familiars i demés éssers estimats que han desaparegut per sempre. Com altres tantes festivitats, Tots Sants va ser la cristianització del culte pagà a les ànimes, basat en el costum romà de visitar els difunts. Per a nosaltres és dia de visitar el cementiri, de netejar i posar flors fresques en les tombes però també és el dia en el qual ens relacionem i, potser, pensem més amb els nostres avantpassats i amb la mort. 

Perquè existeix la mort? Des del punt de vista biològic la resposta és obvia. La vida es construeix i es nodreix de la matèria orgànica procedent dels demés sers vius que, al morir, s'integren en la cadena alimentària. Si els sers vius no morirem no seria possible la renovació de la vida. A més la mort forma part de l'evolució possibilitant la selecció del més apte.

Però els humans no som només éssers biològics. Que sabem, som els únics que tinguem un sentit moral de la vida. A banda de compartir amb els demés sers vius l'instint de supervivència, que ens espenta a sobreviure de qualsevol manera i utilitzant tots els mitjans al nostre abast per aconseguir-ho, la moral ens permet jutjar des de fora l'adequació dels actes, cadascú amb els seus criteris que de vegades són oposats als criteris d'altres. La vida es converteix així en una contínua carrera d'obstacles biològics i morals a superar per a viure i per a viure bé, és a dir, per a viure d'acord a les normes morals que cada societat i cada individu assumeix com a pròpies. 

La personalitat dels individus i la moral social es forma superant el seu contrari, per tant els dos es necessiten. El valor no existiria si no existira la por, doncs el valor és la superació del perill i del seu contrari: la por. L'altruisme no seria possible sense l'egoisme, ni la justícia sense la iniquitat i l'abús. Els conceptes morals no venen donats, en sentit estricte, sinó que són una superació contínua del seu contrari dolent, de vegades per una diferència mínima, que permet inclinar la balança cap al bé. 

La mort és el contrari de la vida, a la que cal estar contínuament superant però al mateix temps és la mort la que dona sentit a la vida i li dona valor, la fa preciosa, digna de defensar, de gaudir quant més temps millor, i d'enriquir amb saviesa, vivències, amor, fraternitat i els petits moments de satisfacció que proporciona saber que,a pesar dels entrebancs i de les tentacions, has fet el que calia.  

Iron Maiden