Nacionalisme imperceptible

El debat apassionat que ha sorgit arrel de la proposta de Drak m'ha recordat el que un amic em contava que li va passar de xicotet. Diu que, com que era manyoset, sa mare li va donar cintes de plàstic de colors, d'aquelles que es feien servir per a fer cabassos, per a fer una cortina per al corral. I no se li va ocórrer una altra cosa que posar cintes roges a un costat, cintes grogues al mig i cintes roges al altre costat. És a dir, va fer la bandera espanyola, mostrant així el patriotisme que des de l'escola es fomentava. En eixa època d'escolanet jo volia ser “misionero y español”, recordava el meu amic.

En arribar son pare de la feina i veure allò penjat a la porta del corral, va començar a maleir i d'una sarpada va llevar la cortina i la va fer desaparèixer. Sa mare va començar a dir que amb la il·lusió que el xiquet l'havia fet i el disgust que li donava. Ambdós, pare i mare, van començar a discutir i el xiquet, que no entenia res, se'n va anar i mai més tornà a fer cap cortina. Prou anys després va entendre a son pare. La reacció davant la bandera dels que havien arruïnat la seua família i dels que havien comés impunement assassinats i actes injusts i indignes. També va entendre que no li explicaren res per por a que ho contara i hi hagueren represàlies.

M'ha vingut al cap aquesta anècdota perquè la proposta de Drak em sembla la cortina del meu amic. Amb tota la seua innocència ha proposat mostrar l'alegria de la copa del mon amb la manera que ho faria (i ho fa) el nacionalisme espanyol més ranci que ens envolta de manera imperceptible. Eixe nacionalisme espanyol que pretén ser una trituradora de llengües i cultures d'aquest territori peninsular que compartim nacions diferents. Drak ha sigut víctima d'eixe nacionalisme d'Estat nació establert que passa desapercebut per ser habitual. Eixe “nacionalisme banal”, que denuncia Michael Billig, que no es percep com a tal perquè es considera que el nacionalisme és agressiu i excloent, propi de la perifèria només. El nacionalisme de les nacions que veuen un perill en el nacionalisme dels altres.

En Forcat s'ha comportat com el pare del meu amic, amb indignació i, perquè no dir-ho, impotència davant l'evidència, però amb un discurs argumentat que, es pot compartir o no, però és respectable perquè parla respectuosament. Shedorff li ha contestat com la mare, defensant al xic i preguntant quin mal feia i ha oposat, amb bona dosi de prepotència, els arguments típics del nacionalisme espanyol, el que qualifica d'espanyol fins al homo antecessor de Atapuerca. La discussió ha sigut interessant i els comentaris correctes en general. Només algú que signava, encertadament, com “ninot” i altre que es treia els “cansonsillos” no sé perquè, han donat la nota.

Diu Billig que la mateixa universalitat del liberalisme, que va fer emergir les nacions arreu del món, va portar el nacionalisme com ideologia capitalitzada per la dreta. Pot ser per això els nacionalismes no m'encisen i les banderes em deixen indiferent. Però respecte les cultures de cada poble i crec que cada individu té dret a parlar, llegir i escriure amb la seua llengua i a regir-se per les costums, lleis i normes que lliurement elaboren els governs elegits per cada nació. D'Espanya espere que respecte a cada una de les nacions que la composen, a cada cultura, a cada llengua, a cada poble i a cada ciutadà. És a dir, espere que evolucione a una Espanya Federal. Sense nacionalismes i cultures hegemòniques construïdes sobre la derrota i destrucció d'altres nacionalismes i cultures.

Però, mentre això arribe, em sembla més important dedicar les energies a la lluita de classes. Eixa lluita que intenten fer invisible posant per davant pantalles com els nacionalismes, els bous, el futbol o Belén Esteban. La lluita que estem perdent els treballadors de totes les nacions del món i que està guanyant, per golejada, el capital que no té ni ha tingut mai cap nacionalitat.

Un article interessant de Vicenç Navarro respecte aquest tema, titulat “El tema nacional ofega el tema social”, podeu llegir-lo clicant ACÍ