Amb les darreres aigües de l’estiu (quan plou), o les primeres de la tardor, surten un munt de flors als matollars, coscollars i pinars del nostre terme. Són les flors del cepell, o petorret com diguem nosaltres, (Erica multiflora L.) que adorna amb abundància les nostres muntanyes, tant al sol com a l’ombra. Serà el seu color, entre el blanc i el rosa fort, el que predominarà a les serres fins que, a l’hivern, esclaten les flors grogues de l’argelaga.
Les flors del cepell tenen la forma característica de les ericàcies, pareguda a un perolet invertit, amb les anteres, d’un color marró obscur, totes fora de la corol·la. Les fulles són estretes, linears, curtes i cobreixen tota la branca. La forma i distribució pròpia de les fulles proporciona l'epítet ericoides que designa a varies espècies d'altres gèneres.
Té aplicacions en medicina tradicional com diürètica i sedant de les vies urinàries, depurativa, astringent i antireumàtica. Però el que més s’ha emprat ha sigut la fusta dura de les seues tiges per fer diverses eines de la casa. De fusta d’arraïl de cepell feia el llaurador les agulles saqueres i de cosir cuiro, i el pastor duradors i sonors batalls d’esquellots. Segon diu en Joan Pellicer la seua llenya és la millor per a torrar carn a la brasa, siguen costelletes, botifarres o esclata-sangs amb cebes i alls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.