La veritat és un terme de difícil definició, potser per això sempre hi ha més d'una i, quan es proclama una veritat absoluta, certa, inqüestionable, com passa ara, hauríem de posar-nos a tremolar. Saramago, en una d'eixes frases plenes de raó i saviesa, va dir que “el temps de les veritats plurals s'ha acabat. Ara vivim en el temps de la mentida universal. Mai s'ha mentit tant. Vivim en la mentida, tots els dies.”
Per al grec Plató la veritat s'identifica amb la realitat, entesa aquesta com allò que roman al fons de les coses, fora de les aparences canviants. D'acord amb açò, a la realitat de cada objecte, persona o grup social diferent correspon una veritat distinta. No és possible, doncs, una mateixa veritat per a tots. Les veritats són plurals. I tindre aquest punt clar és vital per a mantindre l'equilibri en una societat plural amb interessos contraposats.
No és la mateixa realitat per a un adinerat que guanya més diners en una situació de crisi que la dels quasi cinc milions d’aturats. No és la mateixa realitat la d’un jove fill de papà que faça el que faça sap que ocuparà un bon lloc a l’empresa de son pare que la del jove ben preparat, fill de treballadors, que aguaita el negre futur que estan preparant. Ni és la mateixa realitat la dels que poden pagar-se la sanitat i l’educació privada que la dels que depenen d’un sistema públic. Les realitats no són les mateixes i, per tant, les veritats són diferents.
Els poders econòmics i polítics que dominen els mitjans de comunicació ens parlen de veritats absolutes que són, com diu Saramago, mentides universals. Identificar els interessos dels rics amb els interessos dels treballadors és una fal·làcia. Argumentar que allò que afavoreix als empresaris també afavoreix als assalariats és un engany. Afirmar que beneficiar als poderosos espanyols és beneficiar a tots els espanyols és una mentida. Vivim en la mentida perpètua de pensar que “Espanya” no té diners, que està en crisi, que hem de sacrificar-nos, perquè hem estat vivint per damunt de les nostres possibilitats dilapidant recursos.
Si oblidarem el que ens presenten com “la veritat absoluta” que ens afecta a tots els espanyols per igual i veiérem les veritats plurals, ens adonaríem que la societat està formada per grups socials que actuen de forma conjunta per defensar els seus interessos. Els empresaris busquen “exclusivament” el benefici que aconsegueixen apropiant-se d'una part d'allò que produeix l'assalariat amb el seu treball. Hi ha una lluita contínua entre els diferents grups amb interessos contraposats, allò que abans es deia lluita de classes, que està guanyant la classe dels poderosos per abandó de les classes populars. Amb les veritats plurals veuríem que les retallades socials no caldrien si els poderosos cotitzaren a hisenda de forma raonable. Veuríem que el problema no és que no hi ha diners, sinó que estan mal repartits.
El nostre problema, el de la majoria de la població, és que hem acceptat la veritat del grup dominant, com la veritat de tots i hem renunciat a la nostra veritat de grup social, la que reflexa la nostra realitat sense falses aparences, la que ens donava coherència, fomentava la solidaritat de classe i ens proporcionava la força necessària per frenar els abusos del poder i conquerir parcel·les de llibertat, democràcia i benestar. I així ens va...
Iron Maiden
Quina alegria, Iron, em pensava que estaves mal o algo. La veritat? la veritat no sé com dir-ho, ma uela sempre repetia, xica, en esta món, de coses només n'hi han tres: DINERS,DINERS,DINERS
ResponEliminaquanta raó tenia ella i ara hui en dia per desgràcia, continuem i en tens molta també tu
Estic d'acord en que la veritat absoluta no porta res bo. La prova son les barbaritats que han fet les religions que sempre, i totes, es creuen portadores de la veritat. En politica tambe s'han comes les majors barbaritats en nom de la veritat especialment en l'extrema dreta i l'extrema esquerra. Per aixo estic d'acord en Saramago en que lo millor son les veritats plurals i que cada u diga quins argumens defenen la seua veritat
ResponEliminaEs molt mes fotuda la Sabiduria Absoluta, i alguns es creugen que la tenen mes que sa mare.
ResponEliminaPensavem que com disposem de tota la informació ningú ens podria enganyar,no? però ara segons quina veritat t'agrade més mires una cadena o altra i arreglat! Bé, de tv3 només pots vore una selecció al digital, o a internet. CNN+ ha desaparegut, Cuatro ja veus, i ara la 6 i Antena3 juntes, acabarem en el bi-canalisme, igual que el bipartidisme. Al final, si se'n queda una i au, ja està, LA VERITAT, xica, com el NODO, no??
ResponEliminaFa uns anys anàvem de rics, tot era bonico i ala tots a gastar. Ara tot al revés, negre, negre, crisi, crisi, mini-empleo i sense nòmina.QUina diferència! Jo lo que veig és que mos fan creure que un burro vola, i damunt ens ho creguem i tot, que infeliços que som! Mentre anem girant la roda, com els ratolinets pegant voltetes en la gàbia sense avançar, algú va fent-se fort, ric, l'amo del carxofar!