dimarts, 6 de desembre del 2011

com es diu este plat?

Hi ha plats típics del poble que no es fan molt sovint... un exemple és el que podeu vore a la imatge. Jo només n'havia menjat un matí de sant Vicent, allà pels anys 80, a l'hora d'esmorzar, quan el pare d'este cuiner en va fer per a celebrar el seu sant, i este cap de setmana vam decidir tornar a tastar-lo
QUI SAP QUÈ ESTÀ FENT ESTE XIC ??

Algú ens pot indicar quins són els ingredients i la mida?? L'ordre de les fotos facilita la redacció de la recepta, ara ja només cal que s'animeu i passeu un bon dia amb els amics... BON PROFIT !!


Potser es tracta d'una paraula en perill d'extinció, esperem que no, perquè està ben re bo i és ideal per a compartir. Feliç dia de festa!!!
ENHORABONA: la paraula que buscàvem era efectivament GATXAMIGA

11 comentaris:

  1. gatxamiga!! Boníssima
    Ingredients (a casa meua):
    - ceba talladeta menuda, nosaltres en posem molta perquè dona un punt deliciós
    - llonganissa "desfeta" (es treu el farcit del budell)
    - cansalà a trocets menuts
    - oli d'oliva
    - farina de blat
    - aigua i sal
    La ceba es va fregint a poc a poc perquè es quede blaneta però no cremada, s'afegix la cansalà i la llonganisa i es fa ben doradeta, afegix la farina que també s'ha de fregir ben be.I sols ens queda anar afegint l'aigua. Ha de quedar com una truita i està al seu punt quan se li pot donar la volta com ho fem amb la truita.

    ResponElimina
  2. GATXAMIGA, exacte, Marina!
    I la recepta perfecta, es veu que coneixes el plat. Ell també va posar un poquet de tomaca al sofregit, i unes herbetes que no va voler dir, serà el toc personal del xef! Però això ho posa un gran cuiner de fama en paelletes individuals, ho deconstrueixen o ho "revisiten" i ja tens un plat de luxe!!

    ResponElimina
  3. la gatxamiga es com la paella,, i com tots els plats populars,, cadascu la fa de una forma,, i encara no e sentit a ningu que diga que la d'ell esta roin,, pero en tindres,, seba ( si tagrada mol molta,, mes sal tindras que posar,,) uns allets,, oli i farina( el meu abi la feia en farina de gijes i ma mare diu que estava mol bona), i el que es imprescindible es ganes de suar,, que jo encara no ne fet cap en la que no sue,, i ara ques epoca de pebrás,,, uns pebrasets,, i arreando,, que masa greij nos bo,,, jajajja salut.. :O)

    ResponElimina
  4. Supose que per als vegetarians, la recepta amb pebrassets i all estarà ben re-bona, a mi també m'agradaria!!

    ResponElimina
  5. L'opció vegetariana era l'única fins no fa massa, es deien "viudes" però clar:
    Las migas con agua y sal son de muy poco sustento

    ResponElimina
  6. què és això de les guixes, quina planta és ixa,ho sap Manel??? encara se'n fan??

    ResponElimina
  7. Si la farina es cou poc tindrem gatxes, en valencià millor dit són farinetes, si per contra les cuinem més, fins que queden ben fregides, s'anomenen gatxamigues, ja que s'assemblen més a les migues o miques de pa.
    Per als amants dels vegetals, recomanem les gatamigues amb erugues, o siga amb rúcola silvestre, amb pebraços o amb boles, pocs ens podem resistir a estes delícies tan senzilles, vitat!?

    ResponElimina
  8. Hola unapersonadelpoble, les guixes són les llavors del Lathyrus cirera o Lathyrus sativus, que dels dos s'aprofiten, però cal anar en compte perquè el consum freqüent de guixa produeix una intoxicació crònica anomenada latirisme que consisteix en una paràlisi muscular degut a l’acumulació de neurotoxines, especialment alcaloides, en el sistema nerviós. Del nom de la malaltia deriva el nom del gènere d'aquestes plantes “Lathyrus”. El latirisme fou freqüent als anys quaranta, els anys de la fam, pel consum humà de guixa.

    Pots veure la planta en Menuda Natura
    http://www.menudanatura.com/2011/05/lathyrus-cicera-l.html

    ResponElimina
  9. Sobre les gatxamigues hi ha moltes maneres de fer-les. Mon pare les feia, crec recordar, desfent un parell de botifarres de ceba en la paella amb un poc d'oli. Li pegava unes voltes i afegia la farina. Quan estava un poc tostadeta la farina afegia aigua de poc a poc, tota la que admetia la farina, remenejant la paella per a que no s'apegue, i quedava com una tortilla gustosa i molt bona.

    ResponElimina
  10. Gràcies, Manel, és una planta molt bonica, i damunt si resultà de tanta ajuda en els anys de la fam, encara m'agrada més!!
    Es veu que sí que es pot fer moltes variants de la gatxamiga, però em pense que deu ser un plat amb elaboració costosa, com diu el "sabut sense nom", millor fer-lo a mitges en tota la quadrilla,jajaja
    Bon profit i BON NADAL :-))

    ResponElimina
  11. Quantes coses que van ixint, i molt interessants. Així dóna gust, BON NADAL a tots i a totes, que hui ja és el dia de santa Llúcia, ja s'acosten les festes!!!

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.