Sobre les dretes i les esquerres

Fins fa no res la política havia sigut patrimoni dels poderosos, doncs el poble pla no existia per a segons quines coses. En la Revolució francesa és on va prendre part activa en política el poble. A l’Assemblea Nacional, ubicada aleshores al saló de sessions del Palau de Versalles, van ocupar l’ala dreta els anomenats aristòcrates, els conservadors defensors dels privilegis i de tot allò que poguera salvar-se de l’Antic Règim, i a l’ala esquerra dels saló els partidaris d’una revolució constitucional democràtica que comptara amb tots els ciutadans.

Aquest és l’origen de la denominació de “dretes” per als partidaris dels valors tradicionals de la desigualtat social i els privilegis dels poderosos, i d’”esquerres” per als partidaris de les constitucions, la justícia igualitària, participació política de tots els ciutadans i la igualtat d’oportunitats per a

tots. Aquest és també el motiu pel qual les dretes han sigut el lloc natural dels rics i les esquerres l’espai natural dels ciutadans amb consciència social, dels treballadors, i dels pobres.

Aquesta composició tan desigual en número, a favor dels treballadors, va fer que al llarg del segle XIX i la primera meitat del XX la democràcia fora prou deficient. Rimer es deixava votar només a qui tinguera una renda mínima (vot censatari), és a dir als rics; després es controlava el vot pel sistema dels cacics; també hi havia la tupinada (frau electoral)... en aquest procés la religió i el nacionalisme (una mena de religió laica) varen mostrar el seu potencial per desviar efectius del bàndol més nombrós, el dels treballadors, al més feble numèricament, el dels rics.

De la segon meitat del segle XX ençà, gràcies a la por a la Revolució russa per les dretes i la por a la nefasta experiència nazi-feixista per les esquerres, Europa va evolucionar cap a estats del benestar i la democràcia efectiva dels ciutadans. Les dretes mantenien el poder econòmic i una part important del poder polític i cedien en llibertats socials i participació política. Les esquerres (socialdemocràcia) gestionaven el sistema capitalista i frenaven el possible descontent popular a canvi de que els treballadors gaudiren d’una part dels beneficis.

Però amb l’enfonsament de la URSS l’equilibri es va trencar. Les dretes, la versió política dels diners, han trobat via lliure per imposar-se sense que la desnortada esquerra sàpiga com frenar l’envestida ultraliberal. Els temps de bonança han servit per desclassar els assalariats i dividir-los, el que ha dispersat la força de l’esquerra. Tindre un pis, un cotxe i una tele plana fa pensar a molts treballadors que ja són rics i han de recolzar les polítiques de la dreta.

A Espanya començàvem ha recuperar-nos del període de la fatídica conjunció, del nacionalisme feixista amb la religió ultracatòlica, del nacionalcatolicisme, quan ens ha colpejat la crisi econòmica provocada per l’egoisme dels rics que volen batre records de riquesa. Açò hauria de fer conscients als treballadors que no han deixat de ser-ho. Però, malgrat l’experiència de gestió dolenta, manipulació informativa i corrupció política, les enquestes auguren una clara victòria de la dreta en unes eleccions democràtiques, lliures i netes. Que ens passa?

Ara, que anem a complir 80 anys de la proclamació de la II República, potser ens cal recuperar valors republicans, de plena vigència, com estimar la justícia sobre totes les coses; rendir culte a la dignitat; viure amb honestedat; intervindre rectament en la vida política; cultivar la intel·ligència; propagar la instrucció; treballar; protegir al dèbil; i no procurar el benefici propi a costa del perjudici alié. Si t’identifiques amb aquests valors, sigues coherent, perquè pots estar segur que no eres de dretes.

Iron Maiden