La columna d’Arturo González d’avui en el diari Público proposa un exercici que em pareix interessant, arran d’algunes acusacions de “radicalitat” aparegudes al bloc. Radical és tot aquell partidari de reformes extremes, però també qui evita les reformes que demanda la societat en la seua evolució, el fanàtic conservador immobilista.
Ací mateix hem vist exemples dels dos tipus de radical. Estem acostumats a defensar els nostres, com si tot ho feren be, i atacar els contraris, com si tot ho feren malament. Aquesta manera d’actuar converteix els partidaris polítics en “forofos”, la qual cosa anul·la la visió crítica de la realitat i ens transforma en persones fàcilment manipulables.
El que proposa Arturo Gonzàlez és tan simple com considerar radical a qui no siga capaç de dir tres coses dolentes del partit més pròxim a les seues conviccions polítiques i tres coses bones del partit que
considere el seu contrincant polític.
Com que jo opine que soc d’esquerres diré tres defectes que veig en l’esquerra: Els falta capacitat de transmissió de les idees. Estan excessivament dividits, atomitzats, el que dificulta l’efectivitat electoral. Han assumit alguns elements del contrincant polític que els resta claredat del missatge i efectivitat política de cara al seu electorat.
I tres coses bones de la dreta: Saben mantindre la fidelitat del vot. Potencien les tradicions que afavoreixen la seua ideologia. Mantenen la unitat en torn a objectius clars.
Be, jo ja ho he fet, i vosaltres, sou capaços de fer-ho? Bones pasqües a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.