La dignitat

La dignitat es un valor inherent al ser humà perquè sols el ser humà es racional, pot ser lliure i té poder creador. Sols les persones poden modelar i millorar les seues vides prenent decisions en l'exercici de la seua llibertat. Com valor essencial en els humans no depèn de la situació econòmica, social ni cultural. Una persona digna es sent orgullosa de les seues accions, de la seua integritat i, eixe potencial d'emancipació, dona la força necessària per a canviar el que no es just.

Aquest es el motiu pel qual el franquisme va invertir tant en xafar la dignitat dels vençuts. L'eliminació sistemàtica del grup social dels “rojos” no era possible, eren els que treballaven, però calia eliminar eixe sentiment que fa sentir-se a la gent valuosa i, per tant, potencialment perillosa. El franquisme va utilitzar les majors indignitats per acabar amb la dignitat de persones que havien lluitat per poder decidir sobre que fer amb la seua vida. Van assassinar milers de ciutadans que van resistir presó i tortures sense perdre la dignitat, perquè si una persona no vol ningú pot desposseir-la de la seua dignitat. Però molts altres van optar per deixar-la al caixó i sobreviure.

Amb la democràcia va tornar a aquest país la possibilitat de exercir la llibertat i, amb ella, varem tindre l'ocasió de recuperar eixe valor suprem. Però van ser massa anys d'indignitat continuada, de repressió sistemàtica de la iniciativa personal, d'utilització de la força física i la por, d'educació manipulada i castradora per impedir persones íntegres que pogueren qüestionar el règim dictatorial. Per a molts la dignitat continuava al caixó encara.

Trenta-cinc anys després s'acaba de cometre una nova indignitat amb la suspensió de Garzón per intentar tornar la dignitat als assassinats pels genocides franquistes. Alguns dels encarregats d'aquesta acció han sigut jutges que formaven part del “Tribunal de Orden Público” (TOP), un dels pilars del règim franquista, el sistema més repressor que ha existit a Europa occidental en el segle XX, que encara estan en el Tribunal Suprem.

Es fa evident la necessitat de continuar la transició, incompleta, amb una judicatura de cultura democràtica. Perquè pitjor que no tindre dignitat és no recolzar, atacar o criticar els que la defensen. Però també es fa necessari recuperar la cultura de la dignitat personal. Canviar vots per graneres no es una bona senyal en aquest sentit. Sols qui te autonomia i llibertat pot decidir el sentit de la seua vida, governar-se a sí mateix i tindre projectes personals de superació. Ja es hora d'espolsar-se les restes de la dictadura que niuen dins nostre. Deixem la por i recuperem la dignitat de la que van fer gala els nostres avantpassats.

IRON MAIDEN