Tan cert com que hi ha Déu

Escolte a una dona major l'expressió “tan cert com que hi ha Déu” per a ratificar la veracitat del que acabava de dir. Es normal. Al llarg de milers d'anys ens ho han clavat al cap sense tindre la possibilitat de discrepar. Si algú ho posava en dubte podia acabar en la foguera. Però la ciència acaba amb molts mites i deixa a cadascú al lloc que li pertoca. El tema de l'existència de Déu, encara avui, troba moltes resistències. Es difícil argumentar contra la fe que no necessita arguments ni proves ni res més que voluntat de creure. Però el que no pot negar-se es que Déu també te una història.

Quan els homínids, en la seua evolució,  comencen a tindre consciència de sí mateixos  com a sers individualitzats dins del medi natural i de la seua relació amb la naturalesa, és quan adquireixen capacitat  d’analitzar i transcendir, és a dir, és quan s’humanitzen. Aquest procés està molt ben representat a la Bíblia amb l’expulsió d’Adam i Eva del paradís.

Els humans prenen consciència, aleshores, de que pateixen privacions, misèries, necessitat, infermetats, dolor, i això els porta a aclamar-se, a demanar ajuda a quelcom superior. Els avantpassats (encara avui  demanem ajuda als nostres difunts en els moments d’angoixa o temor) o el sol, o un gran arbre, quelcom que es considera per damunt del poder del humans i amb força per a alleujar els mals i reconfortar a les persones afligides. Així naixen els déus, en els quals es projecten qualitats i desitjos que els humans necessiten i no poden realitzar.

Déu naix, doncs, com a producte de la necessitat de l’home. No és Déu qui crea l’home sinó que és l’home qui crea Déu. Ni tan sols són els poderosos o els sacerdots els que l'inventen. Es la necessitat humana de trobar consol, en els pitjors moments de l'existència, qui dona vida a Déu. En aqueix sentit Déu existeix i és necessari. Si no existira caldria crear-ho.

Una altra cosa són els sacerdots, els temples, els cultes, etc. Quan es personalitza aqueix Déu, s’adorna amb una litúrgia, s’imposen comportaments, es castiga als que discrepen  i aqueix Déu defensa els interessos d’una part de la societat en detriment de la resta, aleshores, Déu es converteix en un tirà que no serveix als fins per als quals va ser creat, sinó a fins polítics. Poderosos i sacerdots no han creat a Déu, però se serveixen d’ell.

Aquest procés es produeix a l’inici de la civilització Sumèria, quan s'aconsegueix el control de la naturalesa regulant l’aigua dels rius, amb canals, per a regar els cultius.  És també l’inici dels magatzems d’excedents de producció i amb ells dels rics, que controlen els excedents, i dels sacerdots, necessaris per al control de la població que pateix.

El sacerdot deriva el malestar cap a Déu i així protegeix al poderós. Sovint el poderós i el sacerdot son la mateixa persona. Es necessita controlar a la gent, per això sorgeixen les lleis. Perquè gran part de la misèria de la gent té l'origen en la desigualtat social, en la divisió en rics i pobres. El Codi d'Hammurabi, gravat en una gran pedra de basalt negre, conté les primeres lleis. Es la versió real dels Manaments de Déu entregats , també esculpits en pedra, a Moisès, segons conta la Bíblia.

No es estrany. La Bíblia arreplega moltes de les tradicions sumèries. Abraham es de la ciutat sumèria de Ur. Sargon de Akkad, el rei del primer gran imperi, va ser dipositat en una cistella i deixat al corrent del riu, fins que arribà a mans del rei que el va criar, com Moisès. L'historia del Diluvi també apareix en les tabel·les de fang d'escriptura cuneïforme sumèria.

En aquesta etapa de la historia humana naix el poderós, naixen les lleis per a controlar als pobres mitjançant la violència de l'Estat i naix el sacerdot, que exerceix el control de les consciències utilitzant la ignorància popular i apel·lant a un Déu poderós i venjatiu. Tot açò per a poder mantindre les desigualtats social i que uns quants visquen amb luxe, a costa del treball i la misèria de la majoria. I açò que dic no es qüestió de fe, es història... tan cert com que hi ha Déu

IRON MAIDEN