En la societat agrícola, anterior a la industrial, hi havia estaments, es a dir, la societat estava organitzada en compartiments estancs jerarquitzats, on cadascú jugava el paper que li pertocava i cap altre. El paper de la alta cultura era assegurar i fer visible l'estatus i la jerarquia de l'ordre social imperant. Per a la immensa majoria de gent, dedicada als treballs del camp, la cultura consistia en això que feien els seus avantpassats des de temps immemorials. El que calia fer a cada estació de l'any i les històries que contaven els vells i que ja li havien contat els seus vells.
L'Era industrial va generar molt creixement econòmic. Açò va produir una gran mobilitat social. L'estructura ocupacional es va fer molt canviant per adaptar-se a la evolució tecnològica. Ascendien socialment les persones més competents. El treball s'atomitzà, es a dir, un mateix producte passava per varies mans abans del seu acabat final. Aquesta divisió del treball junt a la mobilitat social van ser elements bàsics de la nova “naturalesa semàntica del treball”.
Es va fer necessària la capacitat de llegir i escriure per entendre instruccions i manuals o rebre i emetre missatges a interlocutors anònims pròxims o distants. La societat moderna exigeix l'habilitat semàntica a tothom. El coneixement de la lectura i l'escriptura es condició sine qua non per a formar part del mon laboral. Eixe es el motiu per el qual hi ha escola per a tots, el per què de l'escolarització obligatòria.
Però aquesta societat industrial, igual que ha destapat forces productives impensables, ha afavorit l'aparició de persones amb un potencial creatiu enorme que s'hagueren consumit, sense aportar res al mon, de no ser perquè era necessari ensenyar a llegir i a escriure a la mà d'obra. La lectura es una porta oberta a la cultura i al coneixement i així van poder els treballadors exigir el que era seu per a viure amb dignitat.
La iniciativa del Concurs Literari que heu convocat em sembla molt encertada. L'adolescència i joventut es l'època de la vida en la que hi ha més necessitat d'expressar-se. Una frase famosa de John Ciardi diu: “No es obligatori patir per ser un poeta. L'adolescència ja es prou dolorosa per a qualsevol”.
Efectivament la pèrdua de la seguretat de la infantesa posa en una prova constant a l'adolescent que corre perill de prendre camins equivocats. Fomentar l'escriptura es, doncs, una manera d'ajudar a pensar, valorar les coses i persones, i expressar sentiments. O simplement a dir el que vols dir i entendre el que estàs llegint (malauradament hi ha massa jove analfabet funcional).
Diu Kipling “Les paraules constitueixen la droga més potent que haja inventat la humanitat”. A veure si es de deveres i s'ompli aquest blog de Posenyor açò era...
IRON MAIDEN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.