Ostracisme

L'Antiga Grècia continua sent, avui en dia, una font inesgotable de saviesa i coneixement de les fortaleses i debilitats del ésser humà i les relacions socials. La producció literària, filosòfica i humanística que ens ha arribat són el material amb el qual s'ha construït la cultura occidental. També en l'ordre polític. La democràcia, que ens ha costat mil·lennis reconstruir, era la forma política d'Atenes. Entre les diverses lleis i institucions de la democràcia de la Grècia clàssica hi havia una ben pràctica i curiosa: l'ostracisme. Una manera que tenia el poble de lliurar-se de tirans i gentola poderosa indesitjable. 

A la ciutat s'emmagatzemaven les collites i els ciutadans acudien a per gra durant l'hivern. Era l'època que es reunia l'assemblea i, entre altres assumptes, els ciutadans votaven amb un tros de ceràmica dit “óstrakon”, procedent de les deixalles dels alfarers, que semblaven conquilles d'ostra per la forma còncava i contorn irregular (d'ací “ostracisme”). A l’òstrakon escrivien el nom de l'individu al qual volien retirar els càrrecs públics i enviar al desterrament, per considerar-lo dolent pel bé públic. Si un nom rebia una majoria absoluta de vots, la persona votada havia d'abandonar la ciutat en un termini màxim de deu dies i no tornar durant deu anys. Era una manera força efectiva per protegir-se de tirans i governants dolents.

Va ser Clístenes, al segle V aC, qui va introduir la llei ostracida per a que qualsevol ciutadà amb excés de poder o massa ambiciós, que es considerés un perill per la democràcia, poguera ser expulsat de la ciutat. Dos mil cinc-cents anys després, la nostra democràcia no és capaç de llevar-se de damunt els governants que estan desfent la societat construïda amb la suor i la sang dels treballadors i posant en greu perill la democràcia. Ni tan sols hi ha una via democràtica per a poder evitar que un mentider, incapaç i bròfec, continue arruïnant un Ajuntament en fallida, havent solucions tan simples com les practicades pels antics gecs. 

La nostra civilització ha avançat molt en la tècnica però en tot allò que té a veure amb el coneixement dels éssers humans, la cultura i la política, encara tenim molt a aprendre d'aquells que votaven amb óstrakon o conquilles d'ostra. 

Iron Maiden