Alguns recordaran que fa anys, al
principi dels ajuntaments democràtics, al cine de Terol es convocava al poble
per informar del que feia l'equip de govern. La gent que volia dir o preguntar
alguna cosa prenia la paraula i els responsables explicaven i contestaven. A
l'alcalde d'aleshores l'acusaven falsament de fer-se la casa i omplir-se la
butxaca a costa de l'Ajuntament. També li tiraven en cara que no “enxufava” a
la seua gent. Era un alcalde decent, de convicció democràtica, i això li va
costar perdre l'alcaldia.
L'alcalde següent el primer que va
fer va ser llevar l'assignació que rebien alcalde i regidors que van passar a
cobrar 1 pesseta simbòlica. Que cara ens ha eixit aqueixa pesseta!! Sense
cobrar han acumulat bens i patrimoni; han comprat vots i voluntats amb treballs
públics, com si els diners públics no els pagarem entre tots, i han posat en
llocs de responsabilitat a ignorants i llepaculs per assegurar-se continuar en
la poltrona. Mai més va tornar a informar-se a la gent del que es cuinava al
consistori, tot i que la mala olor del guisat empudegava el poble.
La història continua amb un
producte d'aquest sistema corromput. Un fillol nascut en política d'aquest
caldo de cultiu no podia ser d'altra forma: fals, mentider, sense paraula,
dèspota i incapaç. Aquests qualificatius estan tots documentats, alguns davant
de notari, excepte l'últim. Incapaç és l’adjectiu més suau, doncs encara no
sabem si és un ignorant incompetent o és alguna altra cosa pitjor. L'alegria amb
la que s'han transferit milions d'euros, que hem de pagar entre tots, a mans
privades fa mala olor.
Com hem pogut arribar ací? La
crisi està deixant al descobert les nostres misèries. Vendre el vot, la
decència i la dignitat ens desarma i ens menysprea. Potser el que està passant
ens servisca d'experiència per valorar l'honestedat de les persones, a no
pensar que és un fava qui no aprofite l'ocasió de corrompre's, sinó que és una
persona íntegra. Encara que a molts els coste entendre-ho, hi ha gent que prefereix
ser honest a tindre bens de manera indigna, i que fa política per conviccions
ètiques, ideològiques i democràtiques, i no per omplir-se la butxaca.
En canvi, empentats per la
ideologia de la indignitat, hem perdut massa ocasions de posar al front de les
institucions públiques a persones solvents i respectables. En un sistema
polític d'eleccions periòdiques, com el nostre, permetre un deute tan
descomunal com el de l'Ajuntament té molt a veure amb l'elecció reiterada d'individus
deshonests. I el pitjor de tot és que ho sabien i esperaven que els afavoriren
amb les sobralles els pocavergonya que elegien. Una vegada exhaurit el pastís
dels diners públics aquesta gent s’ha quedat amb el deute, sense les engrunes i
sense la decència i la dignitat venudes. Diuen que en el pecat està la
penitència.
Iron Maiden
Una vegada més, com sempre, un reflexió lúcida, extraordinària, d'eixes que sense deslligar una ètica profunda, de màxims que haurien de ser mínims indispensables, d'una concepció noble i probe de la política, fan una instantània exacta i clarivident de la realitat funesta, mesquina i indigna en què alguns han convertit este poble.
ResponEliminaIron, ahí queden per sempre els teus escrits, que ens consolen i alleugen en els moments en què arribem a pensar que no hi ha res ni ningú a l'altra banda de la immoralitat consentida, la iniquitat aplaudida i la indiferència autosatisfeta. Només per reflexions com esta, ja val la pena pensar que no tot s'ha perdut i que potser hi ha alguna esperança. Gràcies.
"El orgullo y la dignidad son el oro de los pobres". Ho acabe d'escoltar per la ràdio i m'ha paregut que calia dir-ho ací
ResponEliminaNo pense llegir la refexio de IRON.
ResponEliminaAra aixo si, la Vinyeta apropiadisima pero per a els dos partits (pp i psoe)tanto monta monta tanto.
Es la clavat a tots dos.
Sinyor, si no lliges, és cosa teua, la realitat és la que és i sempre va bé saber com raonen altres persones. Gràcies Iron, per les teues idees i escrits.
ResponEliminaPer cert, heu vist com va escampant-se la imatge més rància de la nostra comunitat a altres llocs d'Espanya? ara a el país, article sobre els cursets que fan per a mestres de religió! I és que no són cursos sobre com ensenyar o com buscar recursos educatius, no. Són cursos sobre "aparicions de nostra senñora"!!!!
Ai, marededéu, si jo no veig aparicions de cap de classe, només desaparicions de diners, miracles de "nuestras señorías ilustrísimas"
xè, a on anirem a parar??
Per favor, continuem fent el que podem, que açò està posant-se molt lleig, amb 5.000.000 de gent sense faena ja em direu quins miracles es poden fer