El gusanito de la conciencia

Gran part de la ciutadania s'estranya de la quantitat de corrupció, mentides i poca vergonya, que ompli cada dia els noticiaris dels mitjans de comunicació i destrueix les vides de milers de persones. Entre la gent major podem escoltar expressions com: com poden fer això? No tenen consciència? Entre els més joves, però, no causa tanta sorpresa, tot i que són els més perjudicats per les polítiques mampreses pel govern. Per què passa això?

Potser perquè en la llarga nit de la dictadura s'utilitzava la consciència com un element de control social. Molts recordaran les apel·lacions al “gusanito de la conciencia”, aqueix remordiment que provocava actuar malament o tan sols tindre mals pensaments, especialment entre els xiquets i adolescents. La culpa ha sigut una ferramenta fonamental per debilitar i controlar el poble. Els mateixos que predicaven la caritat i el bonisme, per amansar les classes populars, eren cruels i egoistes per mantindre els seus privilegis sense cap temor al “gusanito”.

La democràcia va alçar, en part, la boira que ocultava la raó i va permetre tindre una visió distinta de la consciència. Va deixar de ser aqueixa entitat misteriosa que tots portavem dins, personificada en el “gusanito de la conciencia”, que preconitzava la fe en la bona consciència dels poderosos, per a ser la conclusió racional d'un judici d'acord amb els valors suprems de l'èxit social a través dels diners. El resultat d'aquest judici, la consciència, depenia dels valors, per tant, uns valors equivocats porten a conclusions, a consciències, molt permissives amb la corrupció, la mentida i la injustícia.

Per això, potser, hi ha gent que encara creu en una consciència innata amb valors humans universals de justícia social que espera bones accions dels poderosos, i altra gent amb la consciència construïda amb els valors predominants de l'èxit i els diners, que justifica tot el que ens ha dut al desastre. Açò pot explicar per què, amb un sistema democràtic que permet triar, es vota majoritàriament a partits que defenen societats injustes i polítics descaradament corruptes.

El “gusanito de la conciencia” ha mort enverinat pels valors de la ideologia dominant. La consciència elaborada amb aquests valors, del tot val per guanyar diners, deixa molt tranquils als delinqüents que atempten contra els més elementals drets humans, com el dret al treball, a l'educació, a la sanitat, o a la vivenda digna. És absurd esperar penediment ni rectificació de qui pensa que no actua contra els valors que la societat accepta. 

Cal doncs, recuperar els valors de la solidaritat i la justícia social per construir, de bell nou, una consciència racional estructurada en lleis que castigue les accions dolentes per a l'interès general, la mentida i la corrupció que ens ofega. 

Iron Maiden