Temps era temps, no tan llunyà, que no hi havia televisió a
les cases i, aleshores, quan feia fred a la vora del foc o quan feia calor a la
fresca, a la porta de casa, es contaven rondalles, històries curtes que
atemorien els xiquets, els transmetien valors o els posaven en contacte amb les
arrels de la seua cultura. El progrés ha fet desaparèixer aquest costum. Ara
sols podem conèixer algunes d'aquestes narracions al través de la lectura, per
exemple, de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor. Però el fenomen
rondallistic és universal. Com a mostra aquesta rondalla de Sudan:
Temps era temps,
l'aguiló i el gall eren amics. Cada matí l'aguiló anava a veure el seu amic i
parlaven de moltes coses. Però un dia el pollastre va decidir fer-li una broma
i el va rebre amb una ala estesa que li amagava una pota.
Que tens? – Va
preguntar l'aguiló – Que has perdut una pota?
Que va – li va
respondre el gall – Que no saps que no hi ha carn al poble? M'he hagut
d'arrencar una pota per a que els meus fills la facin servir d'esquer per
pescar i així, tindre alguna cosa que bullir a l'olla.
Si? No sabia que
poguérem arrencar-nos una pota – va dir l'aguiló – Doncs és bona idea. Demà ho
faré jo.
L'endemà de bon matí
l'aguiló va cridar als seus fills i els va explicar la nova forma de pescar.
Però pare, no et
moriràs si t'ho fem això? – li va dir el fill major.
No, això no et mata.
El meu amic el gall ho ha fet i està tan content – Va dir el pare aguiló.
Així que els fills van
estirar-li la pota fins que la van arrencar.
Al cap d'una estona
van tornar amb els peixos que havien pescat però, en arribar a casa, van trobar
al pare retorçant-se de dolor i a punt de morir. Els va fer acostar-se al
capçal del llit i els va dir:
Si us haguera
escoltat, fills meus, ara no m'estaria morint. Tot això ha passat per fer cas
de l'absurd consell del meu amic al gall. Ell és el causant de la meua mort.
En Sudan es conta aquesta rondalla per explicar per què els
aguilons cada vegada que veuen un pollet l'atrapen i se'l mengen. Ací podem
contar-la per a explicar que si arrenquem les potes del cos social, com són la
sanitat, l'educació, els drets laborals i socials tindrem un final semblant al
de l'aguiló pare. Perquè potser que quan ens referim a aquestes qüestions
haurem de començar dient: Temps era temps...
Molt bon article, Iron, com sempre gràcies!
ResponEliminafa poc llegia "Rebelión en la granja", de G.Orwell, i no saps quantes coses m'ha fet pensar comparant-ho amb la situació actual que estem vivint. Recomane la lectura d'aquest clàssic a tot el món, segur que agrada!!