Venia jo hui amb la bici pensant en l'últim article que he
publicat, quan de sobte me s'ha aparegut un dimoni amb barbes blanques i
cabells llargs que m'ha dit:
"Però Enriquit'ho, com es possible que te n'hages
oblidat de mi? Sóc l'avi Carles Marx, el iaio que t'ha inspirat bona cosa de
pensaments i reflexions sobre la societat en la què vius. Quan et vaig llegir
l'entrada al blog em vas donar un disgust de tres parells de nassos (va dir
collons, però tampoc vull dir-ho tot). Que no saps que aquesta gentola que mana
ara a l'Estat espanyol són els representants més desatacats de la burgesia
liberal? Que no saps que la seua ideologia no és més que el reflex dels seus
interessos de classe? Quan defensen la llibertat, només parlen de la llibertat
econòmica, no de la de les dones. Quan denuncien els impostos només són els
dels empresaris els que volen eliminar! I quan defensen l'educació, és
l'educació classista i diferenciada la que els interessa, la que forma als
treballadors per a treballar i als burgesos per a governar!
Sembles un babau amb aquestes consideracions ideològiques! Res de res! Totes les mesures polítiques que estan prenent van clarament dirigides a afiançar el poder econòmic de classe que no volen perdre. Aquesta gent només va a missa si és diumenge, no ho oblides mai!"
I així em parlava l'amic Carles Marx, quan va desaparéixer de sobte entre camps de xufa i carabasses. Però només fer-se fonedís es va presentar un angelet amb cara de bona persona que també es va dirigir a mi d'aquesta manera:
Sembles un babau amb aquestes consideracions ideològiques! Res de res! Totes les mesures polítiques que estan prenent van clarament dirigides a afiançar el poder econòmic de classe que no volen perdre. Aquesta gent només va a missa si és diumenge, no ho oblides mai!"
I així em parlava l'amic Carles Marx, quan va desaparéixer de sobte entre camps de xufa i carabasses. Però només fer-se fonedís es va presentar un angelet amb cara de bona persona que també es va dirigir a mi d'aquesta manera:
"Henry-quito, home, no faces cas al iaio aquest d'en
Carles, ell no va viure a les societats democràtiques modernes, ell només parla
de les societats decimonòniques desestructurades, sense societat civil ni
organitzacions ciutadanes. No t'oblides que durant el segle XX
s'han produït moltes transformacions i els obrers s'han organitzat en
sindicats, voten als seus partits en eleccions democràtiques i no s'empassen
totes les mentides de les classes dominants.
A les societats complexes del segle XXI, a les classes burgeses dominants els fa més falta la ideologia que la pura economia, per això aquesta gent de la dreta neoliberal necessita un discurs convincent, una ideologia que mobilitze la ciutadania, necessiten convéncer, a més de véncer! Clar que és la ideologia, estúpid, perquè la ideologia és l'aparell que els permet mantenir la seua dominació econòmica. T'ho diu el tito Antoni Gramsci"
I també va desaparéixer de sobte, igual que Carles, i ambdós em van deixar pensant, si no seria que en el cas de la dreta governant, ideologia i economia convergeixen en un mateix discurs, sense contradiccions, sense fissures. Negar el dret a l'avortament a les dones dona diners a les clíniques privades i propicia els viatges a Londres del franquisme, reformar l'educació crea masses de treballadors obedients, i recaptar més diners per IVA de les classes mitjanes i baixes deixa més tranquils els grans empresaris i els defraudadors. Potser sí que és la ideologia, estúpid, perquè aquesta ideologia està reforçant el guany privat desmesurat d'uns pocs i el repartiment desigual i injust dels recursos, limitats, del planeta. Potser per això la batalla, també, és ideològica.
A les societats complexes del segle XXI, a les classes burgeses dominants els fa més falta la ideologia que la pura economia, per això aquesta gent de la dreta neoliberal necessita un discurs convincent, una ideologia que mobilitze la ciutadania, necessiten convéncer, a més de véncer! Clar que és la ideologia, estúpid, perquè la ideologia és l'aparell que els permet mantenir la seua dominació econòmica. T'ho diu el tito Antoni Gramsci"
I també va desaparéixer de sobte, igual que Carles, i ambdós em van deixar pensant, si no seria que en el cas de la dreta governant, ideologia i economia convergeixen en un mateix discurs, sense contradiccions, sense fissures. Negar el dret a l'avortament a les dones dona diners a les clíniques privades i propicia els viatges a Londres del franquisme, reformar l'educació crea masses de treballadors obedients, i recaptar més diners per IVA de les classes mitjanes i baixes deixa més tranquils els grans empresaris i els defraudadors. Potser sí que és la ideologia, estúpid, perquè aquesta ideologia està reforçant el guany privat desmesurat d'uns pocs i el repartiment desigual i injust dels recursos, limitats, del planeta. Potser per això la batalla, també, és ideològica.
Article d’Enric Senabre al seu blog Observatori de la
ciutadania
Els últims comentaris i entrevistes que vaig sentir dels nostres governants ja deixaven entreveure en el seu discurs frases com:
ResponElimina-Nosotros ya sabemos lo que tenemos que hacer-, - las medidas que tomamos las tomamos por convicción- aquestes en concret li les vaig sentir a Soraya Saenz de Santamaría en una entrevista de la Gemma Nierga i de sobte vaig pensar el mateix que tú, que açò era més que meres mesures que es prenen en funció del moment en el que ens trobem i poden canviar si canvien les circunstàncies. Res més llarg de la realitat per això el govern pareix un burret amb el cabestre per a no mirar als costats i segeixen i segeixen depresseta, depresseta sense fer cas a lo que diu el poble, tenen clar a qui contenten i tenen pressa per canviar quantes més coses millor, que lo que va endavant endavant va. Tinc clar que no sols és el nostre govern, des de Brusseles pensen igual, volen arreglar Europa des d'una visió neoliberal pansida i no volen veure que per a vestir a un sant en tenen que despullar a un altre, és a dir per a favorir a una minoria tenen que desfavorir a una majoria. Al meu pareixer son polítiques antigues pòc innovadores que volen construir futur amb pico i pala.
Estem en un moment històric únic amb alguns parelelismes amb altres crisis però a nivell global tan diferent que cal pendre mesures noves i adependre de les antigues mesures preses i de com han funcionat.
Cal fer una reflexió seriosa per part de tots i sense pegar colps de pit reconeixer qué hem fet mal, que de segur son moltes coses, que moltes coses no tornaran a ser con abans, però que cal mirar amb ulls nous, tindre clar d'on es parteix i on volem arribar, qué món vullgem per al nostres fills i filles, quin món volen ells i elles .
Economistes, filòsofos, humanistes, artistes, investigadors, científics, sociòlecs, ames de casa, amos de casa estadistes, matemàtics, mestres, llauradors, músics, pintors, venedors, taxistes,advocats obrers , peixcadors, estudiants... tots temim algo que dir però no en cent mil bloogs diferents sino en un sol.