Ara, a finals de l’estiu i principis de la tardor, podem
veure pel riu zones plenes d’una herba de fins un metre i mig d’alçada, grans
fulles dividides en folíols, unes plantes amb flors petites i blanques
agrupades en corimbes i altres que ja presenten els fruits, unes petites drupes
globoses i negres. Es tracta de l’évol, matacà o saüc pudent (Sambucus
ebulus L.) que no hi ha que
confondre amb el saüc (Sambucus nigra
L.) molt paregut i amb propietats medicinals, doncs l’évol és molt tòxic,
especialment per als menuts.
Malgrat la seua toxicitat, la medicina popular emprava les
arrels per combatre la ràbia transmesa per mossegades dels gossos, i amb la
bullida de les fulles arruixaven les estàncies per matar mosques, mosquits i
puces.
El nom del gènere Sambucus
ve del vocable grec “sambuké” que significa flauta, perquè
antigament a les branques de saüc li llevaven la medul·la i feien instruments
musicals amb elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.