Sols per a romàntics i nostàlgics.

El passat dissabte 5 de desembre a les 19:30 es presentà l'audiovisual La Vallada invisible a càrrec del col.lectiu Serra Grossa. Fou una llàstima no assabentar-me i no poder assistir-hi, encara que gràcies a un dels seus membres he pogut adquirir un dvd. Anit el vaig visionar i no puc evitar fer-vos un comentari.
El documental comença amb l'imatge d'un homed'uns seixant anys, el qual ha eixit a donar una passejada per la muntanya. En una parada que fa começa a contemplar el poble de Vallada. Prompte la nostàlgia s'apodera dels seus sentiments i la memòria vola al passat evocant imatges de les cases, tant de la gent normal com les senyorials, eines i utensilis que avui ja no es fan servir cobertes per la pols del pas del temps i les boires de l'oblit. Activitats que ja no es duen ha terme, ja que l'evol.lució ha fet desapareixer tasques com ara la trilla del blat. Arquitectures que ja estan desfasades i al mateix temps en perill d'extinssió.
Després de fer un repàs a la memòria, l'home baixa de la muntanya corprés per l'emoció, amb preguntes com: Qué serà d'eixos utensilis? Desapareixeran en abocadors quan les noves generacions es casen de tindre-les per les andanes de les cases? Perdrem les nostres senyes d'intitat? Un arbre si perd les seues arrels mor.
Per la meua banda el que més m'emociona és el fet que hi ha més gent que admirant estos utensilis, cases, eines etc. Conscient o inconscientment tracta de trobar una espurna de l'èsperit dels seus avantpassats en eixos elements. És com si una part d'ells encara estiguera viva en elles i el fet de presservar-les ens manté units en una especie de contacte místic amb ells.
Un documental que tocarà la fibra sensible dels romàntics, encara que no a tots ens agrada el mateix, hi haurà gent que pot ser no li diga res. Haureu de ser vosaltres els qui tingau l'última paraula.

L'amic dels llibres.