El comentari que han deixat tampoc te desperdici, perquè al concert de Llíria es veu que també hi havien vallaïns.
http://blocs.mesvilaweb.cat/
Crec que encara que ja no hi hagen quintos, s'hauria de mantindre el costum de cantar-la, la comissió de festes, per exemple, podria fer-ho, la finalitat era molt loable i justa, replegar diners per fer-se una paella, que més voleu!!! i d'altra banda mantindre la riquesa cultural local.
Cas semblant podria passar amb les nostres danses, que enguany ja van tindre més participació popular.
Si voleu saber més sobre aquest artista, pugueu visitar:
La importància del video podria caure en dos dels que participen:
ResponEliminaPep Botifarra un dels millors cantaors valencians, i La Banda Simfònica Unió Musical de Llíria, una de les millors bandes ja no valencianes, sinò, del món.
Però també conta el sentiment tan gran que ens provoca sentir-la als que encara hem cantat i viscut aquesta Jota ben viva pels carrers del nostre poble.
Altres cobles de la Jota de Quintos de Vallada,
(en la transcripció s'ha respectat la pronúncia):
Les mares són les que ploren
que les novies no patixen
se'n van en altres xicons
i amb ells es divertixen.
En el carrer Santa Creu
diuen que no hi ha costera
si la sabeu pujar bé
des de la font a la_era.
En Canals han mort un burro
en Muntesa l'han pelat
en Vallà l'han fet a trossos
i en Muixent se l'han menjat.
Els quintos quan se n'anaren
digueren adeu Vallà
i les xiques contestaren
lo milloret mo se'n va.
I d'entre les moltíssimes que existeixen, una que no sol cantar-se, si es vol replegar algún xavo:
En esta calle que entramos
tiran cúas de sardina
por eso se ha de llamar
la calle de las gorrinas...
sol canviar-se per:
En esta calle que entramos
tiran agua y salen rosas
por eso se ha de llamar
la calle de las hermosas.