Els moviments i decissions d'aire nacionalista, en Europa i Espanya concretament, començaven a preocupar a més d'un lector del bloc. (Avui ja es poden veure els resultats i els accidents ocorreguts...).
Aprofitem per demanar als nostre lectors que busquem a algú que es responsabilitze d'aquesta secció. La seua feina seria redactar un entrada com aquesta, una vegada al mes. Interessats, escrigueu-nos a valladacity@gmail.com. Gràcies.
AQUEST DIVENDRES 26 TORNA AL GLAÇÒ LA MAGNíFICA FESTA DE COCTELERIA LIMON & NADA PER PODER GAUDIR DELS MILLOR COCTELS (MOJITO, MARGARITA, CAIPIRINHA) PREPARATS PER COCTELERS DE LA CASA LIMON & NADA.T'ESPEREM !!
L'Assemblea de Joves de Vallada, volem aprofitar aquesta publicació per agraïr la participació als tallers que hem dut a terme aquestos 3 dies. La resposta dels xiquets ha sigut molt bona, ara ens queda treballar un poc més per a que els majors també tinguen la mateixa iniciativa que els xiquets i col·laboren en les activitats que puguem proposar en un futur.
Recordem que la presentació de l'Assemblea de Joves de Vallada, serà dissabte 27 d'agost al Poliesportiu.
Foto de http://www.flickr.com/photos/jlastras/
Des de les 20h:
- Concurs de truites i sopar popular. La gent que vulga podrà presentar la seua truita a concurs. El jurat serà elegit per sorteig entre tots els assistents. La millor truita rebrà el reconeixement públic, diploma i copa commemorativa. A més, hi haurà sopar popular de baixbraç. L' Assemblea de Joves posem picadeta i beguda per 2€/persona. Per a incriure's al concurs i al sopar cal enviar un correu a ajvallada@gmail.com indicant nom i número de gent per al sopar.
- Acte de presentació a càrrec de membres de l'AJV.
- Karaoke participatiu, amb cançons de tots els estils.
L'assistència és oberta a tot el poble. Vos esperem!
Estimats lectors de VALLADA City; amb la moderació prèvia de comentaris estem aconseguit poc a poc que certes persones les quals s'havien pres la llibertat d'expressió anònima com el "viva la Pepa" comencen a ser més respectuoses i a entendre que es pot dir el mateix però ben dit. És una feina costosa però que està donant bons resultats.
Vos comuniquem que, a partir d'ara, hi hauran dos nous canvis a la publicació dels comentaris que esperem que milloren més encara, la lectura de les entrades que s'hi vagen fent al bloc.
Per una banda està el respecte de la temàtica de l'entrada: Entenem que una entrada pot donar lloc indirectament a altres temàtiques. Però de vegades, una entrada amb 27 comentaris, pot arribar a tindre 25 que res tenen a veure amb l'entrada original. Entenem que açò no és seriós alhora d'estructurar el bloc. Per això avisem de que, tot aquell que tinga alguna cosa que dir, però que no tinga a veure amb les entrades, ens ho faça arribar via mail a valladacity@gmail.com. Gràcies.
Per altra banda, per evitar l'acumulació de comentaris anònims que fan referència a altres anònims i així, fins l'infinit (dificultant la lectura), preguem a la gent que faça ús del seu nom o d'un pseudònim inventat. És ben fàcil i no costa res. A més, desperta l'imaginació i pot ser inclús divertit. Recordem que el millor de tot és obrir-se un compte a Google PER EVITAR SUPLANTACIONS D'IDENTITAT.
Això és tot. Vos adjuntem també un dibuix per a qui no ho haja entés.
L’alegria, tanmateix com la tristor són dos emocions que es poden contagiar en menor o major mesura depenent de la capacitat d’empatia que tinguen els del voltant. Tots podem contagiar les nostres emocions i fer més agradable la vida els demés, com per exemple amb un somriure podem resultar més agradables. Encara que no sempre podem estar de bon humor per contagiar-lo als demés, per la qual cosa encara és més lloable el treball d’estes persones que es dediquen a crear i repartir entreteniment i alegria.
Oscar és un colombià, al qual, si li preguntes: “A què no saps a qui t’assembles?” Ell et respondrà: “A Will Smith, encara que és ell qui es pareix mi”. Encara que a mi no m’enganya. Jo crec que és ell que s’ha cansat de la vida de ric i se n’ha anat a Benidorm. És genial com a animador en l’hotel Pueblo de Benidorm en el que treballa a més de tindre un gran sentit de l’humor.
La seua tasca consistix en entretindre els clients amb diferents activitats. De vegades adopta un aire seriós per fer la broma, altres somriu obertament, afalaga els clients quan assolixen un èxit en les activitats i desperta l’alegria entre el públic. Sempre amb un somriure als llavis i unes paraules afectuoses amb els clients, tanmateix queia simpàtic a majors com a xiquets. Intel·ligent per fer els comentaris graciosos en els moments oportuns, gran improvisador, divertit, simplement espectacular. Va deixar palesa la seua capacitat de ballarí que tan accentuada té la gent del carib i sud-americà en les coreografies que feien en les classes de ball i per les nits al tancar les actuacions amb uns ballets amb xiquets i més tard amb els adults. Encara que la sorpresa i l’expectació la creà quan un xiquet d’uns onze anys va fer una coreografia de Mikel Jackson. En un moment puntual el xiquet li donà peu al nostre peculiar Will Smith i ens deixà a tots bocabadats provocant els aplaudiments del públic assistent. Anaren donant-se peu l’un a l’altre per fer un espectacle en el que si el xiquet era bó, l’adult era genial.
Però esta professió es diferència de les d’alguns de nosaltres en que podem tindre problemes i anar amb una ombra de tristor reflectida en els ulls, el rostre seriós i poc comunicatius amb els demés. Doncs bé, Oscar una vegada travessa les portes de l’hotel arrossegant la seua bicicleta, s’ha de deixar els problemes personals i les penes al carrer per adoptar una actitud alegre i divertida per desenvolupar el seu paper. Eixe és un dels mèrits més lloables d’esta gent que treballa per contagiar alegria i crear diversió i entreteniment.
I seguim amb el catàleg de meravelles ludico-festives que marquen el panorama actual del poble: les bonyigues que deixen les vaques i els bous en el carrer durant els actes taurins de festes. Estes fotos estan tretes a les 9 de la nit, cuasi una hora després de que s´acabara el primer día de vaca oficial. Be, doncs no hi ha ni rastre de que cap ningú de l´ajuntament neteje aço. Es més, encara estan les bonyigues dels dies anteriors (bous en corda i embolats), ja seques per la calor, pero fent bulto, pudor i mes coses que pugueu imaginar.
I ara pregunte, amb quines condicions estan visgent la gent de la plaça?. Cuant esperen en l´ajuntament a netejar les bonyigues?. Aquesta es la imatge que volem donar?. I vos asegure que Perales, per exemple, les ha vist, inclòs cuasi en xafa una (jejeje, qui sap, igual li dona més sort). Pero ni per eixes, les bonyigues continuen en el carrer, en la plaça, el lloc mes representatiu de un poble en festes.
Quina s´ha montat aquest any amb la posada de llarg dels cadafals i barreres a la plaça. La foto que encapçala aquest article dona bona mostra de quin ha estat el resultat final de tota la trifulca: fer un corredor per a que tot hom puga accedir a la farmacia, pero de quina manera?. Be, vosaltres observeu la foto i digueume, qui pot entrar a la farmacia sense pegarse una llet del 15?. Jutjeu per vosaltres mateix, crec que esta tot dit. Ara enteneu perque li dic "el corredor de la vergonya".
He observat com entraven algunes persones de edad i de no tanta edad i cregeume, milacre a segut que no s´astampen contra el mostraor!!!!
Observeu la segona foto. Es, el que es suposa, que fa de corredor per anar a la farmacia. Va desde el bar Bon día, passant per la lliberia fins arribar a la farmacia. Be, doncs observeu eixa barrera. Algú por dirme on esta el corredor?. Algú pot dirme per on pasen les persones amb alguna dificultad, per poca que siga?. Es licit fer pasar a la gent per dins del cadafals per a poder accedir a la farmacia?.
En fi, jutjeu per volsatres mateix, i digeume si no es vergonyos que tot el motiu de trifulques i malhumors a la plaça a estat generat per un corredor que realment es inaccesible. Per a mi, una vergonya.
I no negue que Mª José a fet el que mai han fet els altres, donar la cara, abaixar a la plaça i escoltar a la gent, inclós aguantar insults i amenasses (jo ho es escoltat personalment), i ha aguantat el tipus. M´agradat molt la actitud de Mº José per que a estat alli donant la cara, i es de 10 per mi. Crec que aixó li donará un impuls molt possitiu de cara a la gent, pero encara te que lluitar amb totes estes coses tan absurdes com el corredor de la vergonya. Ella deuria de donarse conter de coses i utilitzar el sentit comú.
Hola; Com que el meu bloc és seguit per poca gent, vull penjar ací també l'entrada que he creat anunciant el "projecte" de concurs fotogràfic que m'agradaria dur a terme al poble. Espere que vos agrade i que participeu.
Avui, 19 d'agost, és el dia mundial de la fotografia, des de que Niepce va realitzar a 1826 la que és considerada primera fotografia de la història.El període en el que pot ser, la gent del poble realitze més fotografies, pot ser siga l'estiu, coincidint amb les festes patronals del poble i també, amb les festes de moros i cristians.He pensat que seria una bona idea organitzar un concurs fotogràfic. No amb la temàtica de festes, si no amb la temàtica de "Vila de Vallada" en la seua totalitat. El fer-ho durant aquest període, seria per aprofitar el temps lliure que té la gent, i que, al estar en festes, hi han més oportunitats d'anar "amb la càmera penjada al coll".Com a "Concurs en fase experimental", aquest primer any seria com una prova per veure com "cualla" la cosa.Així i tot, les bases per participar serien les següents:
Temàtica:
Vila de Vallada.
3 Seccions:
El poble, La gent i Les festes (no cal participar a totes elles).
Fotografies:
Fins a 9 fotografies (màxim tres per secció) realitzades durant el 2011. Format jpeg. En color o Blanc i Negre. Sense restricció de tamanys. No s'admeten fotomuntatges.
Procediment per participar:
Enviar-les a heinrichfotograf@gmail.com abans del 30 de Setembre. El títol de cada foto serà el següent: nomdelapersona_seccio_nº.jpeg (per exemple: kikeperezcolomer_elpoble_2.jpeg
Jurat:
Les fotografies seran revisades per un jurat de reconegut presitigi format per David Pons Chaigneau, Marta Ortells Mulet, Ginés García Ramírez, Verónica Francés i Kike Pérez Colomer (El jurat no pot participar al concurs).
Premis:
A l'espera de veure l'acceptació per part dels Valladins/nes, aquest primer any els premis es limitaran a:
Millor fotografia de cada secció:
Un fort aplaudiment virtual i diploma (o premi desert)
Premi popular (fotografia més votada pel públic):
Un fort aplaudiment virtual i diploma (o premi desert)
Premi del jurat a la millor fotografia:
Un reportatge (book) d'estudi (individual o en família-grup) entregat en digital (no cal dir que si alguna empresa del poble o l'Ajuntament vol participar als premis, que m'ho comunique). Pot declarar-se desert.
Més avant es comunicarà el procediment per a les realitzar les votacions així com la forma en la que es presentarien les fotografies a la web.Pregue a tots els valladins que vos agrade la fotografia (que en són més dels que sembla) que vos animeu a participar sense cap tipus de por ni vergonya. Si ho feu, a l'any que ve segur que hi han premis més substanciosos. Altres poblacions de La Costera, ja tenen el seu concurs anual de fotografia, per què Vallada no pot tindre'l? I el més important: No cal ser un professional!A participar!
Hem rebut una sol·licitud per penjar este text al nostre bloc. Ací vos el deixem.
Als pobles menuts és ben sabut que solen mancar les alternatives d’oci al mateix temps que hi ha esports o activitats que per ser minoritàries no es poden practicar per no tindre un lloc escaient. En este cas estem parlant dels que practiquen skateboard, es a dir els aficionats als monopatins.
Ací a Vallada hi ha una colla de xics joves aficionats a este esport. El problema el tenen en que no hi ha un lloc habilitat per a fer-ho. Tots sabem que els monopatins als lliscar fan soroll, a més de quan boten els recolps que peguen solen ser sorollosos. No és que siga un soroll eixordidor però els veïns de la zona on estan estos xics es divertixen es queixen que fan soroll, que si són un perill per als peatons, que si fan mal bé el mobiliari urbà, -encara que no hagen sigut ells els autors dels desperfectes. La qüestió és que no poden practicar el seu esport favorit.
Estos joves són conscients que tot està molt car i tot costa molt de fer, per la qual cosa ells demanen, si fora possible, que l’ajuntament habilite una zona on poder practicar amb els seus monopatins sense molestar a ningú. Si no hi ha pressupost per a construir les pistes, ells es conformen en que els facilitaren el terreny i material i ells mateixos es construirien el que es fera falta. Una vegada creada la zona segur que hi aniria més gent a practicar acrobàcies amb les bicicletes.
Ara és un esport minoritari i més si no hi un lloc on poder practicar-lo, però si s’habilita un lloc, cada vegada s’aficionarà més gent a este espectacular esport, i qui sap si podria acabar sent un esport d’exhibició com una activitat més per a les festes patronals o una competició a nivell local.
Per acabar només dir que estos joves es queden marginats per no poder practicar aquell esport que més els agrada. Seria interessant que l’ajuntament els tinguera en compte i en un període de temps no massa llarg pogueren tindre un lloc habilitat per a eixa finalitat. Com més alternatives d’oci tinguem al poble millor per als nostres fills.
Aquesta és una planta que abunda pels camins de les nostres terres. Es tracta de l’aspró o herba de les set sagnies (Lithospermum fruticosum L. ), un petit arbust de fins 60 cm d’alçada molt aspre al tacte. Si caminem pels camins a la primavera podrem gaudir del color canviant de les seues flors, que varia entre el purpuri i el blau intens.
Les infusions de l’herba de les set sagnies, s'administraven als malalts per fer-los baixar la febre i per rebaixar la sang, igual com en les sagnies practicades amb sangoneres. Però l’eficàcia era molt dubtosa. Probablement la medicina tradicional va lligar la màgia del canvi espontani del color de sang de les flors d'aquesta mata, que canvia a blau, amb propietats sobre la sang humana.
Era corrent abans aplicar la teoria del signe mitjançant la qual s’atribuïen facultats a les plantes per allò que la seua aparença suggeria.En medicina antiga la “doctrina de les signatures” fa referència a la creença o convicció sobre que les plantes, els animals o els minerals porten sovint els signes que permeten conèixer les seves virtuts. Aquesta convicció queda reflectida en el noms populars de moltes plantes. Per exemple l'herba fetgera (Hepatica nobilis=Hepatica triloba)) emprada contra mals del fetge, per la forma de les fulles que adopten la forma del fetge i el seu tint sanguini; les escurçoneres (Echium spp.) usada contra la mossegada de l'escurçó, per la forma del fruit, similar al cap d'un escurçó(El gènere scorzonera prové del català "escurçó", segons P. Font i Quer); o l'interior comestible d'una nou, que s'assembla al cervell humà i es considerava bona per a guarir-lo.
En el cas que ens ocupa, l’herba de les set sagnies, ara sabem que el canvi de color de les flors és perquè en algunes plantes, al envellir, canvia el ph del suc cel·lular de les flors, la qual cosa provoca el canvi de color. També sabem que no serveix per rebaixar la sang però, no obstant això, sí que té efectes antipirètics comprovats (baixar la febre).
Mireia ha creat aquest bloc en el que barreja les seues dues aficions: el scrap i les lletres.
Benvinguda Mireia al món blocaire.
T'afegim a la columna de blocs valladins.
Salutacions.
Aquest matí hi ha hagut problemes a l'hora de distribuir els burladeros de la zona propera a la farmàcia i la geladeria. Hi han hagut opinions diverses i inclús alguna que altra discussió acalorada.
Amb les barreres i els cadafals, s'ha creat un corredor, de manera que l'accés a la farmàcia no es veu perjudicat.
La idea, en un primer moment, sembla bona.
Què opineu vosaltres?
Un any més, la UPM ens deleita amb una Jazz Session a l'Ermita.
L'any passat va estar genial.
El dissabte 27 d'agost, a les 22:30, en la replaceta de l'ermita.
Recordeu dur cadirea, per si de cas passa com l'any passat!
Vos recordem que teniu a la vostra disposició un calendari d'esdeveniments que podeu consultar a la pestanya superior del bloc. Allí, entre altres, també estan els esdeveniments de les festes patronals. Piqueu ací damunt per accedir directament.
AMANIDA DEFRUITS SECS AMB POMADA DE FORMATGE DE CABRA I MOLLES DE PA
POROS DE FOIE, MERMELADA DE TOMACA I CARAMEL DE MOSCATELL
CONTINUEM AMB
ARRÒS MELÓS DE XIPIRONS AMB GAMBA
COM A PLAT PRINCIPAL
CARRILLERA DE TERNERA, PURE DE CREILLA I ELS SEUS PIMENTONS
PER FINALITZAR
LA TARTA DE LA NOSTRA CUINERA
El preu del menú són 15 euros. No inclou beguda i café.
SOPAR DE GALA
DETALL DEL XEF
PER COMENÇAR
GASPATXO ANDALÚS AMB LA SEUA GUARNICIÓ
TOSTA DE FOIE, MERMELADA DE ROSES,CARAMEL DE MOSCATELL I POLS DE PISTATXO
CONTINUEM AMB
ARRÒS MELÓS DE SEPIA AMB BUTIFARRA
PEIX
ABADEJÓ CLUB RANERO
CARN
RABO DE BOU, TIMBAL DE VERDURES, REDUCCIÓ DE PX I EL SEU SUC
PER FINALITZAR
QUADRAT DE XOCOLATA, GELAT DE VAINILLA,POLS DE SUCRE DE VIOLETA I ANOU CARAMELITZADA
El preu del menú són 20 euros. No inclou beguda i café.
La resta dels dies de festes, excepte els dies 24-25-26, que sols s'oferira la carta, es podrá disfrutar dels menús de 15 euros ( no inclou beguda i café) , o de la carta que el restaurant ofereix habitualment.
Com tots sabeu, Daniel Tormo, veí de Vallada, y el seu grup de Teatre, actuaran al poble d'ací no res. Venen de realitzar una gira per tot el territori nacional, una gira que finalitzarà al nostre poble.
En aquestos enllaços podreu trobar informació sobre aquesta funció, així com veure fotografies de l'espectacle i del que es viu darrere del teló, així com una entrevista.
Vallada acull l'última representació de "El maravilloso retablo de las maravillas europeas", un espectacle de teatre universitari en què els actors són de 5 nacionalitats diferents.
A la Plaça Major es veurà l'última representació de la gira de "El maravilloso retablo de las maravillas europeas", un espectacle de teatre dins del programa "Las huellas de la Barraca" del Ministeri de Cultura, representat per la Companyia universitària Escena Erasmus, composada per actors de 6 nacionalitats.
"Las huellas de La Barraca" és un projecte que recull l'herència del mític grup que va crear Federico Garcia Lorca l'any 1932, que estava conformat per actors universitaris i que va viatjar per tota la geografia espanyola representant, a canvi del sopar i l'allotjament, peces del repertori del teatre clàssic de la literatura espanyola.
Garcia Lorca pensava que el teatre que es representava a l'estat estava fet "por puercos y para puercos", que això era difícil de canviar des del teatre professional i que possiblement es podria fer des del teatre universitari. Així, amb el suport del govern republicà, va fundar una companyia de teatre itinerant, composada per actors universitaris que no cobraven, que va viatjar per l'Estat representant peces clàssiques del teatre en llengua castellana. Aquella companyia va ser batejada amb el nom de "La Barraca" i es va convertir, junt a las "Misiones Pedagógicas" , en un dels projectes culturals més visibles de la República.
Hui, com al 1932, els actors son universitaris, i com aleshores, representen a canvi de la il·lusió, el sopar i l'allotjament. O siga que no cobren un gallet.
En aquest cas, a més, la companyia és ben particular, ja que està conformada per joves d'ací, de Suïssa, de França, d' Itàlia i de Grècia. La companyia forma part del projecte europeu Escena Erasmus dirigit per Daniel Tormo, Anna Marí i Josep V. Valero.
Vallada acull el final d'una gira que ens ha portat per mes de 30 pobles, centres penitenciaris i festivals de 12 províncies de l'estat.
El cap de setmana del 10 i 11 de setembreMoixent organitzarà una nova jornada de portes obertes al poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses amb les quals es pretén divulgar esta cultura de l’edat del bronze.
Les activitats es desenvoluparan dissabte 10 entre les 10,30h i 13h i de 17 a 19h, mentre diumenge 11 serà de 10,30h a 13h. Al poblat ibèric, situat a la carretera CV-652, entre Moixent i Fontanars dels Alforins (km 10,5), es faran visites guiades amb personatges vestits d’època que parlaran sobre la cultura del vi i es mostraran els treballs arqueològics que es duen a terme.
D’una altra banda al Celler del Roure, a prop de la Bastida, es visitaran els camps de vinya i la Bodega Fonda, a més també es mostraran els Vins de les Terres dels Alforins i els seus paisatges.
Ja dins la localitat de Moixent, al Museu Arqueològic, hi haurà tallers didàctics i una biblioteca infantil del MPV.
Los impagos a Girsa colapsan las instalaciones de Vallada, Montesa y Navarrés mientras los vecinos ya se quejan de malos olores
SERGIO GÓMEZ
Ecoparques convertidos en vertederos por la falta de mantenimiento. Es el panorama que dejan los impagos de los ayuntamientos a Girsa –que gestiona la recogida de residuos– en diversas localidades de la Costera y La Canal. La empresa dependiente de la diputación ha amenazado a los ayuntamientos de Navarrés y Vallada con abandonar la gestión de sus ecoparques si no resuelven sus deudas.
En la localidad de la Canal, el nuevo ejecutivo, del PP, no ha tardado en tomar cartas en el asunto y ha decidido clausurar las instalaciones, eso sí, «temporalmente». La alcaldesa Estela Darocas alude a la «imposibilidad de hacer frente a los impagos» que se situarían en torno a los 67.000 euros.
Un caso similar es el que se respira en Vallada. Las autoridades municipales (PSPV-independientes) descubrieron, al tomar posesión del cargo, que el anterior gobierno popular adeudaba 327.106 euros a Girsa, cantidad que se había ido acumulando en los últimos cuatro años de mandato. En el municipio de la Costera, las amenazas de la empresa de recogida también surtieron efecto, si bien la decisión del consistorio difiere a la adoptada por el de Navarrés: abonar un anticipo de 7.335 euros para garantizar el servicio en el ecoparque.
En Montesa, las quejas de los vecinos por el estado de saturación en el centro de reciclaje han forzado al ayuntamiento a mover ficha. Allí, el nuevo ejecutivo también se ha encontrado con impagos por valor de 25.000 euros a Girsa, que últimamente no pasaba mucho por el ecoparque. El resultado lo explica un vecino: «Se ha convertido en un vertedero. Hay malos olores a todas horas y productos fitosanitorios que se almacenan sin ningún control». Montañas y montañas de escombros, muebles, botellas y toda clase de residuos que se arraciman en una pequeña superfície a 200 metros de la población y a la que ni siquiera se puede acceder porque algunos usuarios depositan basura incluso en la puerta. El alcalde, Juan Garcia, hecha la culpa al anterior gobierno por el «descontrol» que ha reinado en el parque.
«Hasta ahora no había ninguna persona responsable del ecoparque», explica García. En Montesa, era común que los vecinos de localidades aledañas —como Llanera o Cerdà, donde las instalaciones dedicadas al reciclaje cerraron recientemente— acudieran a dejar allí toda clase desperdicios. En todo caso, el primer edil ha declarado que el fin de la anarquía en materia de reciclaje de residuos está próximo. «A partir del lunes habrá un operario que vigilará que no se vierta fuera del parque, bajo sanción de 3.000 euros, y sólo tendrán permiso para utilizarlo los vecinos de Montesa», indica a Levante-EMV.
A la tardor podem veure, per les vores dels camins i dels bancals, un arbust de poc més d’un metre d’alçada, amb moltes tiges erectes, fulles amb glàndules que la fan apegalosa al tacte i cobertes de flors grogues que fan un olor no gens agradable. És l’olivarda (Dittrichia viscosa (L.) Greuter) de la qual s’extrau un oli essencial que ha tingut múltiples aplicacions en medicina tradicional. Sobre el desagradable olor fa referència la dita popular: No vos “nemoreu”, amor, / de cap fadrina gallarda / que és com la flor d'olivarda / molt guapa, i dolenta d'olor.
Actualment, però, s’ha descobert la capacitat destacada de l'olivarda com planta hostatjadora de fauna auxiliar per combatre les plagues que ataquen els nostres cultius. Com sabeu, el control biològic de plagues està potenciant-se per evitar l’ús abusiu de productes insecticides contaminants que trenquen l’equilibri biològic de la natura, doncs acaben amb la plaga i els depredadors. Plantes com l’olivarda ajuden a restablir l’equilibri entre les poblacions de plagues dolentes per als cultius i els enemics naturals, els que denominem fauna auxiliar per al control de plagues.
L’olivarda s’ha demostrat molt bona per protegir oliveres, cítrics, hortalisses, etc. doncs hostetja al (Nesidiocoris tenuis), enemic natural de la mosca blanca, trips i es menja els ous de la Tuta absoluta de la tomata. També atrau depredadors com Macrolophus i Dicyphus que ataquen l’aranya roja i àcars com el Tetranychus urticae. És especialment recomanada per les oliveres perquè en l’olivarda es reprodueix i hiverna el Eupelmus urozonus, depredador de la mosca de l’olivera (Bactrocera oleae). Potser per això el nom popular “d’olivarda”.
