Hola a todos;
En primer lugar, enhorabuena por la propuesta del bloc y por darnos la oportunidad de expresarnos libremente en estos tiempos que corren.
Solo quería compartir con vosotros el trabajo de un gran escritor, creo que de Vallada, que, sin ser un gran letrado, posee un arte literario e inventiva estupendos y admirables.
Este es el link:
http://amicdelsllibres.blogspot.com/2010/02/silenci-i-solitud.html
Saludos.
Sinceramente eso había esperado del mensaje de esos políticos que se dicen progresistas y defensores del medio ambiente, claridad, y no más de lo mismo, esa revuelta hacia unos planes zonales de eliminación de la basura desfasados, muertos desde su nacimiento, sin salida, sin viabilidad, condenados a ser ingentes montones de basura en constante crecimiento, con más y más vasos receptores de todo tipo de residuos sin seleccionar, todo ello debido a esa apuesta que tan solo da beneficios en una dirección, y esa no va ni a los ciudadanos, ni hacia la mejora del medio ambiente.
Políticos de grandes ciudades, madres del problema de las basuras, que pretenden que los demás lo solucionen, sin ellos mancharse las manos, políticos, esos que defienden los mega proyectos, fachadas de cartón piedra que a la larga nos convierten en paraísos hermanos de los repartidos por las Islas del Caribe, donde la propaganda solo muestra las inmensas playas y hoteles de superlujo, mientras esconden la realidad de la miseria de sus barrios periféricos, y que solo son visibles por desgracia cuando los desastres de la naturaleza se ceba en ellos.
Políticos para los que la defensa de la Naturaleza es su disfrute en las macro urbanizaciones, las playas, adosados y chalets donde explayarse, y respirar aire puro, lejos del negro y contaminado que respiran a diario, sin importarles que otros ciudadanos no puedan ni abrir sus ventanas y disfrutar de ese aire de antaño, ese que el plan zonal de esos políticos, esos macro vertederos por ellos proyectados y defendidos ha emponzoñado y hecho irrespirable.
No, esos políticos que exigen a voz en pecho la finalización del plan de basuras no son los del pueblo, pues al defender el plan zonal en vez de exigir su derogación y realización de uno mas ambicioso, mas respetuoso con los ciudadanos y los entornos naturales, se alejan de él, tan solo han desviado la atención, no han planteado la resolución del problema, ellos no viven allí donde duermen las basuras, ni tan siquiera cerca de centrales eléctricas, ni de térmicas, ni de nucleares, ni de cementerios radioactivos, y claro esta, ¿como se puede solucionar los problemas de pueblo, si no están afectados por ellos?, no, no todo lo puede arreglar el dinero tal y como opinan ellos.
Romualdo Peris García
Pareix ser que, des de fa mesos, l'Ajuntament vol desallotjar als
nostres majors del local de la plaça i vol col•locar-los en un local de
l'obra social de Caixa Ontinyent situat a la part nova del poble, prop
del camp de futbol, per tant en les afores (encara que no tant a les
afores com el nou ambulatori ¡¡quin poc trellat!!).
Per aconseguir-ho s'han aprofitat de la bona voluntat i la ignorància
dels nostres majors, però era tan descarat el volien fer que dues dones
de la directiva es varen donar compte del que estava passant i van
destorbar l'assumpte, fent tornar els mobles, que ja estaven al local
nou, al lloc d'on mai devien haver eixit.
La qüestió es: en la actualitat els pensionistes tenen l'usufructe per
temps indefinit del local de la plaça (l'antic Ajuntament) situat al
centre del poble. Lloguen el bar del baix d'on trauen l'únic ingrés,
apart de les quotes, per a funcionar i finançar les activitats de
l'associació. En canvi, si se'n hagueren anat al nou local no tenien
cap document que els assegurara la utilització permanent del local. El
local nou es, de prou, mes xicotet. El lloguer del bar no se sap qui el
cobra, però en tot cas no els majors (supose que el propi Ajuntament o
Caixa Ontinyent). I, com ja he dit, està en les afores. Així que anar
al local nou suposava canviar tot el que tenen per res.
Com no van poder a bones, l'Ajuntament va llevar, de manera il•legal,
el contador de l'aigua, de manera que el bar no va poder obrir durant
dos dies ni els majors podien anar al local perquè no podien ni
utilitzar els serveis. Sols després de fer una reclamació per escrit a
l'Ajuntament tornaren a instal•lar el contador de l'aigua.
Poc després un regidor anà exigint que afiliaren immediatament a una
serie de persones que duia en una llista. Les dones que estaven al
local es negaren a fer el que exigia el regidor en eixe moment, com ell
volia, i este les amenaçà en cridar un notari per alçar acta de la seua
negativa. Com no cediren a les amenaces cridà un notari, amb tan mala
sort per al regidor, que després de llegir els estatuts de
l'associació, li va donar la raó a les dos dones que es negaven a fer
el que, amb fanfarroneria, exigia el regidor.
En aquest context es produeixen els fets als quals es refereix l'escrit
de "asustaviejas". Davant de la convocatòria per a elegir nova
directiva de l'associació, l'Ajuntament i el partit que governa es
mobilitzaren i anaren casa per casa donant paperetes amb el seus
candidats. Açò es normal en aquest poble en les eleccions polítiques
però no havia passat mai en unes eleccions de l'associació de
pensionistes. En tot cas ho feren tan malament que presentaren
candidats que no pertanyien a l'associació i les paperetes que duien de
casa no eren vàlides.
Quan varen veure el desastre que havien fet i que no podien controlar
les eleccions varen intentar boicotejar-les armant aldarull, cridant
que no era legal i dient que estaven amanyades. En tot aquest rebombori
va jugar un paper especial el mateix regidor d'abans que, sense
pertànyer a l'associació, va estar intentant que es suspengueren unes
eleccions fora del seu control, amotinant la seu gent.
El resultat de les eleccions va ser de mes de cent vots els que
guanyaren i vuit o deu vots els candidats de l'Ajuntament.
Es pot adduir
que a la política no més es dediquen els dolents i deshonrats, però això
seria injust i fals, perquè moltes persones han donat la seua vida per
aconseguir una societat millor, i això també es política. Per tant cal
preguntar-se: qui son els polítics? D'açò es poden escriure milers de pàgines,
però be, resumint molt podem dir que a la política sempre s'han dedicat els
prohoms de cada societat, fins que l'evolució social ha dut a la participació
de tots els ciutadans mitjançant el vot i la possibilitat de cada home o dona de
ser candidats. Açò es diu democràcia, el sistema polític que fins ara presenta
mes avantatges i menys inconvenients per a facilitar la convivència entre grups
humans amb interessos confrontats. La democràcia permet que la ciutadania trie
els menys dolents dels candidats, per tant si ens governen deshonrats es perquè
els em triat. No em de queixar-nos sinò triar altres.
Dir que tots son iguals es demolidor per a la
democràcia. Porta a no participar o, el que es pitjor, a mantenir en el poder
als corruptes perquè "si son tots iguals
que mes dona...". Però es pot demostrar que això no es de veres. Es cert que no
es pot evitar que hi hagen corruptes, però sí que es pot perseguir eixes
pràctiques. En 1995 es va crear la Fiscalia Anticorrupció amb la finalitat de
perseguir pràctiques fraudulentes. El govern d'Aznar la va buidar de
contingut (l'hemeroteca
recull les queixes i demandes del fiscal Villarejo en l'època fins que el va
destituir ) el que va permetre l'expansió de xarxes corruptes per
aprofitar-se'n dels diners públics, es a dir, el diners de tots nosaltres.
Amb la victòria de Zapatero i la seua política
de "impunidad cero", la Fiscalia Anticorrupció es va dotar de personal i diners
per a fer la seua feina. El resultat no s'ha fet esperar: Gürtel, Forum,
Malaya, Palma Arena, Millet, Andratx, Estepona, Ejido i molts casos mes, sense
importar de quin partit son els corruptes, han eixit a la llum i estan en mans
de la justícia. Tots no son iguals, hi ha polítics que permeten la corrupció i
hi ha d'altres que la persegueixen. Encara que hi haja demagogs que diguen que
ara hi ha corrupció i abans no, crec que cal alegrar-se de veure com cauen a
mans dels jutges els que volen enriquir-se a costa dels diners públics. Abans
ho feien amb tranquil·litat però ara saben que l'Estat està pendent del que fan
i poden caure.
En tot cas el que no té sentit es votar a gent
manifestament corrupta quan pots triar-ne altres. Perquè tots NO son iguals, a
banda de la justícia, el corruptes deuen patir el càstig de la ciutadania. Ens
mereixem una societat decent amb polítics decents, i està a la nostra ma.
"Perdoneu pero soc un "Vallaí" que molt al meu pesar i per cuestions de
feina ha tingut que "emigrar" fora del poble i ara no ´m'antere de
xafardejos com aquest...Que a passat al llar dels jubilats?.
No vullc jutjar a ningú abans de saber ben be el que passa pero per els
comentaris plasmats no me dona massa bona espina lasunt...
Enviat per Anònim a VALLADA City el 30 de gener de 2010 9:32 "
Tal i com vos anunciàvem fa uns dies amb una informació treta d'un periòdic digital, l'Ajuntament ens ha comunicat que, efectivament, a Vallada s'ha instal·lat un servei digital per al ciutadà, anomenat Bústica Ciutadana, on qualsevol podrà expresar-se lliurement per:
Com ja és tradició, el proper dia 13 de febrer eixiran de Canals diversos autobusos que aproparan els joves del poble i de la comarca al popular Carnestoltes de Pego. 
No soc amic dels bancs.
Pegueu una ulladeta al que he trobat a la xarxa:
http://amicsarbres.blogspot.com/2008/02/jo-reforeste.html
La foto és un document, on es pot apreciar la vegetació d'abans de l'incendi del 94, encara que sols la de la solana del penyó, que la de l'ombria era molt més impressionant."
La foto a la que es refereix es aquesta, i el text diu així:
Un moment abans de menjar la "gatxamiga" postplantà de bellotes
El logo de l'Associació, el va fer Rolando Esteve Blasco, un dels membres de la colla, que ja no està entre nosaltres.
Diumenge, 31 de gener
ASUSTAVIEJAS
Amb el malnom de “asustaviejas” s’anomena al sud d’Espanya als especuladors immobiliaris, que compren cases antigues per rehabilitar-les i procuren desfer-se’n dels ocupants de les vivendes utilitzant males arts. Els diuen els “asustaviejas” perquè la majoria de les víctimes, es a dir els ocupants dels immobles antics, solen ser persones majors amb pocs recursos.
Esta pràctica, ja menyspreable en si mateixa, resulta fins i tot delictiva quan es realitza fent un descarat abús de poder. Els autors d’estos fets queden, si mes no, desautoritzats davant de la societat que te valors, universalment reconeguts, de respecte als majors. Especialment si estes actuacions, de baixa condició moral, venen de gent que es diu cristiana practicant. Hi hauria que recordar-los la “Carta als Ancians” del Papa Joan Pau II que diu: “una societat que es prea de justa i humana, necessita instancies i espais de respecte, reverencia i reconeixement per als ancians, a més de procurar el seu permanent esplai i recreació, per a cada persona que ha acumulat i decantat el tresor de la saviesa”.
Del que ha passat estos dies podem treure altres lliçons. Apart del retrat dels ofensors cal ressenyar el paper del ofesos. Persones majors, pot ser debilitades físicament per el pas dels anys, però amb tota la força que dona la raó i la dignitat, han resistit i fet front a l’abús d’autoritat i han sabut mantindre un lloc que pertany a totes les persones majors del poble. Pot ser els joves poden prendre exemple.
Més articles relacionats ací
"Desde el centre excursionista volíem demanar la publicació de l'última entrada que s'ha fet al nostre bloc, ya que es tracta de un agraïment al Ajuntament de Vallada per la concesió de una ajuda al centre per la equipació de la zona de escalada situada al costat de la penya del àguila. moltes gràcies i salutacions"
Estimats lectors i lectores;
Aquesta be podria ser una carta dedicada als pares, procedent d’una mestra, una psicòloga o una asistenta social, però no és així.
Conservaré el meu anonimat per raons obvies que més avant pudreu comprendre, però si que vos diré, per a que vos situeu, que tinc entre 20 i 25 anys i soc una xica normal d'una típica família normal valladina, que m'ha educat el millor que ha pogut.
Sí, soc joveneta, però amb prou coneixement per parlar i opinar amb la suficient credibilitat.
El tema va de drogues, un tema que, al meu parer, tots coneguem molt be però del que tots ens fem els tontos, joves i no tan joves, o al menys, eixa és la impressió que jo tinc.
La veritat és que no sen per ón començar... Fa uns anys, massa per a l’edat que tinc, que el tema de les drogues va aparèixer en la meua vida. De la meua i de la te totes les amigues i amics que tenen la meua edad. Això que quede ben clar desde un principi. La droga no és un cas aïllat, si no un tema del que cada cap de setmana tots ho vivim en les nostres carns, uns més lluny i altres més a prop.
Poc a poc i desde edats molt tempranes, moltes, moltíssimes persones del meu voltant, que han estudiat amb mí o que conec de tota la vida, amics que he anat fent d'ací i de fora... han anat caiguent... provant a vore com és... consumint esporàdicament i finalment enganxant-se. Amigues i amics, tots per igual. Cregueu-me, no exagere. Em pose a fer contes i, al menys 3 de cada 10 que conec, sé amb certeça que consumeix habitualment....
Jo sempre m’he negat (i no serà perque no m'han oferit voltes, com si fora lo més normal del món...). Podria haver provat per vore com era això i no haver seguit mai més... quí sap? Però ara, després de 4 anys desde que les drogues van aparèixer, puc dir que me’n alegre moltíssim de no haver-ho fet, perquè són moltíssimes les persones del meu voltant que estan enganxades... símplement perque un dia van dir: “A vore que se sent si...”
Lo més dur per a mí és conviure amb aquestes persones. Vore com no són capaços de reconèixer que són drogadictes (sí, sona mal, però qui consumeix droga, habitualment o no, és un drogadicte), vore com no són capaços de passar-s´ho be sense consumir els caps de setmana, vore com, malgrat els anys que jo se que ells s’esnifen, segueixen amagant-se als banys dels locals on anem (en Vallada o fora del poble), dins del cotxe, amb el seu bitllets, el DNI o un simple CD de música... com si fòren xiquets... com si tot fora un joc...
Conec de tres casos on inclús la parella sap que l'altre consumeix i tant se li fa...
De vegades pense en com són, bones persones, estudiants o treballadors exemplars, d’una personalitat magnífica, honestos, justos, tots amb famílies normals inclús exemplars... i no cap dins de mí, com poden fer el que fan...
Estic farta d’esperar sola, com un bitxo extrany, a que elles es col·loquen al bany. Estic farta de tants i tants viatgets per acompanyar al cantonet per a quedar amb el proveïdor, estic farta de la violència que desperta moltes vegades en les persones que més vullc, estic farta de disputes i rinyes amb persones a les que estime tant... de vegades senc com si jo formara part d’aquest mal somni, com si jo fora partícip d’ell, com si jo tinguera la culpa de tot açò, que sé que ocorre i que no puc fer res al respecte... perque sembla que jo siga la mala...
Amb el temps, he anat preguntant a persones de confiança, opinant sobre la situació, perque el que més em preocupa es que serà del dia de demà, quan aquestos amics meus tinguen una família... I quan més preguntes faig, més pense que deuria d'haver-me callat...
Són dos les persones amb les que més parle: Un cosí meu de 30 anys i una tia de 48.
El meu cosi hem conta que, si be ell, el tema de les drogues no el va conèixer tan jove com jo, les persones més properes a ell que sap que consumeixen, ho han començat a fer quan ja estaven ben “granaets”, als 24 anys o per ahí, i que, tan mateix, tenen el comportament del que vos parlava abans... com si fòren xiquets... Alguns d'ells ja comencen a tindre problemes psicològics amb depresions i atacs d'ansietat, també em comenta que cada vegada més, són incapaços de disfrutar amb el que tenen, de disfrutar amb les petites coses de la vida... Alguns d'ells també, són ja casats, i duen aquesta “doble vida” en secret...
Respecte a ma tia... ella s'asusta molt quan li trac aquestos temes, però per a la meua sorpresa, reconeix que ella també coneix a gent de Vallada, de la quinta més o menys, que són consumidors, però clar, són casos aïllats i més reduïts, però lo cert es que van començar de joves, i ara segueixen igual... bueno... igual no... pitjor... tenen els seus problemetes... efectes secundaris que són ara quan estan sorgint... efectes secundaris de drogues de fa 40 anys, consumides en menor quantitat que ara...
Què serà el que ens depare el futur amb les persones d'aquesta dècada drogodependents?
Quines seràn les enfermetats físiques o psicològiques que sorgiran a rel de tot aquest consumisme desenfrenat i que a tots s'ens fot?
Què estan fent mal els nostres pares?
Què està fent la justícia, el govern, o qui tinga que intervindre en el control d'aquesta situació?
I no m'agrada clavar-me en política però: Què fa el nostre Ajuntament per oferir a aquesta joventut altres possibilitats diferents a jugar al fútbol o fer esport mal fet? Activitats que estimulen la “mollera”, que creen associacionisme culturat i recolçat per l'Ajuntament... cultura senyors, cultura...
En fi... són preguntes d'una adolescent que ja no sap on pertany ni a quí defendre i que moltes vegades es sent perduda entre tanta i tanta gent coneguda, però desconeguda a la vegada...
I ja deixe ja de donar-vos el roll.
Moltes gràcies per publicar açò que vos conte i donar-me veu desde l'anonimat a mí i a tanta gent que s'expresa en aquest bloc.
Anime a més gent a participar, sobre tot en altres temes que no siguen de política, ja que moltes vegades sembla açò un camp de batalla (i jo mateixa reconec que he acabat parlant de política...).
Se que vosaltres també penseu igual que jo en quant a la poca participació del poble, però no se si es que la gent no s'entera de l'existència del bloc o que...
Podrien anunciar tot el que va per ahí apegant-se a les parets. Els pubs podrien anunciar les festes que fan, els col·lectius que hi han per Vallada, la residència, el llar dels jubilats i tota aquesta gent que vol anunciar algo al poble, podria fer-ho desde ací, no? Ademés de publicar articles d’opinió o coses que ens preocupen, tal i com estic fent jo ara...
Bueno me calle. Ara sí. Fins un altra.
Aprofitant la bona idea del calendari del 2010 repartit per l'Ajuntament i on consten els telèfons d'interés del poble, hem fet un "copia-pega" al nostre bloc.
Us envie aquesta entrada del blog de Pep Gimeno "Botifarra" on apareix el video de la versió que ha fet Pep al darrer disc sobre la Jota de quintos de Vallada, fusionant-la amb la de Canals, el que fa que varie l'entonació, però es reconeixen les cobles.
Hola a tots;
