Breu comparativa dels Grans Incendis de 1994 vs 2012

Eduardo Calabuig Vila
Enginyer de Monts

Imatge Las Provincias

Comparativa	GIF’s    1994	GIF’s   2012
Causes	Diverses (negligències, intencionats, naturals, etc.) Majoritàriament negligències.	Negligències.
Condicions Meteorològiques	Adverses. Escala del 30 àmpliament superada.	Adverses. Escala del 30 superada.
Combustibles afectats	Models de matolls alts, pinars baixos i alts d’elevada inflamabilitat i carrega.	Models de matolls i pinars baixos d’elevada inflamabilitat i carrega (part de la superfície afectada es superposa a l’afectada en 1994 per l’incendi de Millars).
Política forestal	Major inversió en extinció que en prevenció.	Major inversió en extinció que en prevenció.
Ordenació forestal	Monts abandonats sense cap projecte d’ordenació vigent des de les grans repoblacions forestals.	Monts abandonats des dels incendis de 1994, sense cap projecte d’ordenació. Silvicultura inexistent.
Possibilitat de regeneració	Bastant amplia per la maduresa dels pinars.	Bastant deficient (esperable) en l’incendi de Dos Aigües per la simultaneïtat d’incendis i bastant amplia (esperable) en Andilla.
Simultaneïtat	7 GIF’s simultanis i 44 menors de 10 ha durant la catàstrofe.	2 GIF’s simultanis i múltiples conats (<1 ha).
Superfície afectada	138.000 ha (10% de la superfície forestal valenciana d’aquella època).	40.000-50.000 ha (estimacions no oficials però probables).
Municipis afectats	72 municipis.	27 municipis (de moment).
Durada dels focs	15 dies sense treva.	4 dies (encara no extingits).
Mitjans d’extinció	Poc tecnificats i amb mala organització, insuficients i gran lentitud en la resposta.	Altament tecnificats, bastant organitzats i especialitzats, en major nombre que en 1994 i major agilitat i capacitat de resposta.
Víctimes mortals	14 víctimes (civils, militars i bombers)  i nombrosos ferits.	1 víctima mortal (pilot d’helicòpter estavellat a Yàtova).
Cost econòmic de l’extinció	1.325.450.000 € (Per a tots els GIF’s nacionals de l’any 1994).	No disponible.

Observant la magnitud de les dades, la catàstrofe de 1994 supera àmpliament la que està ocorrent a l’interior de València i el sud de Castelló però no per això deixa de ser una vertadera catàstrofe. Curiosament, es dona una peculiaritat molt interessant i és que la majoria de les variables que incideixen en la magnitud d’un Gran Incendi Forestal (GIF) són molt semblants (combustibles, meteorologia, simultaneïtat, etc.).

Gran part de les masses forestals valencianes es troben abandonades, sense cap aprofitament forestal, i les infraestructures mínimes de prevenció (àrees tallafoc fonamentalment) brillen per
la seua absència. Per a que tots ho entenguem bé, les masses forestals a la Comunitat Valenciana són precisament això, masses contínues de combustible amb molt poca humitat, gran afinitat pel foc (pirofília) i una densitat que dificulta fins el trànsit normal. El que tenim realment és un polvorí que pot esclatar en qualsevol moment. En els mitjans de comunicació s’ha parlat molt durant aquests dies de tots els recursos que s’estan emprant per controlar el foc, de l’esgotador treball dels nombrosos mitjans d’extinció i dels riscs als que s’exposen aquests valents, que com es pot veure paguen molt cara la seua dedicació, però no se’n parla gens de les causes estructurals dels incendis. La veritat és que els quasi 40 mitjans aeris i els milers de persones (militars inclosos), que treballen dia i nit fins a l’esgotament per acabar amb les flames, han aconseguit ben poc. El foc sols es deté quan la carrega de combustible disminueix i les condicions meteorològiques milloren, és a dir, quan ja no queda res per cremar. L’efecte dels llançaments d’aigua des dels avions sobre flames de més de 20 metres d’alçària té un efecte més psicològic que operatiu, ja que l’aigua s’evapora molt abans de tocar el terra.

Sense ànim d’allargar més aquesta entrada em pregunte: ¿Per què no invertim els diners que ens costa extingir aquests GIF’s en extraure aquest polvorí d’una manera sostenible mitjançant l’ordenació dels boscs i escalfem amb aquest biocombustible les nostres cases, les escoles, els centres de salut, o bé generem electricitat, en lloc de comprar petroli? ¿Per què no evitem que el personal d’extinció es jugue la vida en els GIF’s i creem llocs de treball en el medi rural aprofitant la biomassa? ¿Per què només recordem els nostres monts quan es cremen? Però sobretot, ¿Per què no demandem als nostres polítics que facen el que la lògica ens dicta a tots en aquestes situacions?  

GESTIONAR ELS NOSTRES MONTS (4 Kg de Biomassa = 1 L de gasolina)

Adjunte alguns enllaços de premsa interessants (tots ells incideixen en la problemàtica estructural del foc al nostre país i la necessitat de gestionar els monts) i la crònica de l’incendi de 1994 a Vallada.

http://valladaforestal.blogspot.com.es/2012/02/publicat-al-llibre-de-festes-de-2011.html

http://ecodiario.eleconomista.es/espana/noticias/4089045/07/12/Accidentado-un-helicoptero-que-trabajaba-en-la-extincion-de-un-incendio-de-Valencia.html

http://www.lne.es/espana/2012/07/02/lucha-fuego-incorrecta-expertos/1264870.html

http://www.ecoticias.com/biocombustibles/67672/bioenergia-incendios-forestales-Espana

http://ecodiario.eleconomista.es/sociedad/noticias/4088478/07/12/incendios-un-experto-asegura-que-el-abandono-del-monte-valenciano-es-una-bomba-de-relojeria.html

http://www.periodistas-es.org/planeta-azul/greenpeace-incendios-forestales-en-la-comunidad-valenciana-mas-intensos-por-el-cambio-climatico