Dóna-li la volta al món

http://www.somosasi.org/

Negres tempestes agiten els aires...

A pesar de la intensa llum del sol i de les temperatures estivals l'ambient està tèrbol, com quan s’aproxima la tempesta i el blau del cel desapareix cobert pels negres núvols amenaçants. No hi ha alegria en les cares dels veïns que reflecteixen preocupació o resignació i les converses tenen un to pessimista que deixa entreveure el fons agre de les situacions individuals, de la incertesa del futur de famílies senceres. “Negras tormentas agitan los aires, nubes oscuras nos impiden ver”, diu la popular cançó anarquista en els primers versos, de fort poder descriptiu, que semblen escrits per a la situació actual. 

Les dos coses són certes. Per una banda des de feia moltes dècades que els aires no estaven tan negres com estan ara i, desgraciadament, pareix que en qüestió de setmanes poden estar encara més enrarits. Per altra banda la manipulació informativa, l'ocultació de les veritables intencions dels poderosos i les mentides dels polítics, ens impedeixen veure la realitat i, per tant, una eixida a l’angoixosa situació. La generació més i millor formada de la història d'Espanya pateix un atur de més del 50%. Gent amb formació, capacitat i ganes no troben solució al seu problema vital. Potser perquè el problema no és individual sinó col·lectiu i la solució, per tant, ha de ser col·lectiva i no individual.

Juantxo López de Urralde en la seua col·laboració en “Actúa” parla de la necessitat de passar de l'acció individual a la col·lectiva. “Uno de los aspectos màs repetidos en las campañas de divulgación es que la acción en defensa del medio ambiente debe ser individual” però “...si queremos ser eficaces en la lucha ecologista hay que dar un nuevo paso hacia la acción colectiva”, diu López de Urralde referint-se a l'ecologisme però també a l'acció política. La presa de consciència és forçosament individual i l'acció de cada individu és imprescindible però tant els problemes ecològics com els conflictes socials tenen l'origen en el model econòmic depredador de recursos finits i basat en l'egoisme individual. 

L'acció col·lectiva organitzada ha sigut capaç de frenar la deriva suïcida de l'energia nuclear, de construir un estat de benestar de cobertura universal i d'establir unes relacions laborals respectuoses amb empresaris i treballadors. La fal·làcia del individualisme liberal, que aplica la llei del més fort disfressada de llibertat, ha esborrat la solidaritat i la unitat d'acció de l'imaginari ciutadà i això ens ha sumit en la foscor paralitzant. Un a un no som res però junts ho som tot. Només l'acció col·lectiva organitzada dels ciutadans podrà esbrinar la llum del sol apartant els obscurs núvols que no ens deixen gaudir de les rialles de l'estiu, que ja està ací. 

Iron Maiden