És un lloc comú per a molts
començar un comentari dient que no són de dretes ni d'esquerres però..., i a
continuació solten les seues opinions que, normalment, reprodueixen punt per
punt la ideologia conservadora pàtria que, en aquest país, és anacrònica,
rància, involucionista i retrògrada, i sempre amb olor a encens.
La majoria ho fa sense
adonar-se'n, doncs la llarga nit del franquisme ens va acostumar a viure com
normal la seua anormalitat. Igual que la vista s'acomoda a la foscor o deixem
de ser conscients del soroll excessiu si convivim molt de temps amb ell, els
valors, costums i pràctiques del nacionalcatolicisme durant més de quaranta
anys, va donar forma a l'espanyol apolític que pensa, actua i reprodueix els
valors tradicionals de la dreta casolana.
La cosa és molt simple, però. La
dreta política és conservadora, és l'encarregada de mantindre a la immensa
majoria de la població al servei de la minúscula minoria dels poderosos de
sempre, de l'antiga i la nova aristocràcia, dels rics empresaris i banquers.
Per a la dreta la democràcia és una imposició. Per a manar no la necessiten, els
sobra amb la força. Només la lluita contínua de les classes populars i la por a
perdre-ho tot, com els va passar en Rússia, els ha fet demòcrates i els ha
obligat a cedir una part de la riquesa que atresoraven per construir l'estat
del benestar. Els valors de la dreta són, doncs, mantindre els privilegis, la
desigualtat i la injustícia mitjançant el control ideològic (educació, costums
i tradicions per l'església) o exercint la força bruta (policia i exèrcit).
L'esquerra és tot el contrari,
busca el progrés de la humanitat, doncs naix a la cerca d'unes mínimes
condicions materials de vida per a tots, de justícia i de dignitat humana. La
política d'esquerres ha de ser honesta perquè no busca l'enriquiment individual
sinó el repartiment just de la riquesa. Considera a totes les persones iguals
en drets i obligacions, per la qual cosa no pot admetre lleis que afavorisquen
uns en perjudici d'altres ni privilegis infundats. Per a l’esquerra l'educació
i la sanitat a l'abast de tothom és imprescindible per garantir la igualtat
d'oportunitats, i la llibertat d'expressió i d'associació són elements bàsics
per exercir els drets ciutadans.
L'atzarosa història d'Espanya
està farcida d'intents progressistes per abastir una societat instruïda,
treballadora, lliure i amb drets polítics i socials, que han sigut ofegats de
forma violenta per la força conservadora dels privilegis injusts. La última vegada els va costar tres anys de
guerra civil i quaranta anys de cruenta repressió de la que encara no ens hem recuperat
del tot. Però la dreta no descansa. Després de més de trenta anys de
democràcia, quan creiem consolidades les bases de l’estat de benestar i de la
convivència pacífica, els “apolítics” que voten dreta han propiciat que tot el
que de bo s'ha construït per la majoria de la ciutadania siga destruït (drets
laborals, sanitat, educació, serveis socials...).
Cal obrir els ulls, posar atenció i sortir de
l'ensopiment. Ser de dretes o d'esquerres no és ser “hooligan” d'un partit o
d'altre, és molt més, és tindre uns valors, una concepció del món, una visió de
futur per a la societat i saber quin lloc ocupem en ella. Per això, des de l’esquerra,
cal ser crítics amb les polítiques antisocials, vinguen del partit que vinguen.
Cada vegada que opinem hauríem de mirar si som
dels que manen o dels obligats a obeir, i amb quins valors ens identifiquem: en els
del individualisme egoista que busca perpetuar la desigualtat social i la injustícia
dels privilegis o la vida del treball digne, la igualtat d’oportunitats i la
justícia social. Cal ser coherent i
actuar en conseqüència perquè política és tot i no podem, encara que vulguem, estar
al marge. No podem no ser de dretes ni d’esquerres.
Iron Maiden
.jpg)
