On és?
Què és?
Quina és la seua història?
dimecres, 27 de març del 2013
11 comentaris:
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Es fácil.
ResponEliminaLA CASA REQUENA, QUIÉN LA HA VISTO Y QUIÉN LA VE AHORA.
pot ser la casa Requena?
ResponEliminaHome! la Caseta Requena. No sé per què el diminutiu per a una casa tan notable. Al jardí hi havia els primers cedres que vaig vore en ma vida. Casa cobejada per molta gent, admirada sempre, assaltada per molts, fins i tot algun rector i prohoms de la població. De la història en sé ben poc. Algú podrà il·lustrar-nos.
ResponEliminaEs la casa requena
ResponEliminaAlgú que sàpiga coses sobre la casa i sobre la seua història ens podria fer el favor de explicar-nos-ho? I de ensenyar-nos-ho? GRàcies :) ;)
ResponEliminaJo se que si vas de nit caminant, en els tarongers que hi ha enfront de l'entrada, escoltes una xiqueta plorar. Però no la veus.
ResponEliminaI te'n vas correguents
Aixó es deveres
Yo ua vist tamé, se senten els plors de la chiqueta menut susto mos vam andur una volta caminant alli de nit.
ResponEliminaPaco Garrido, manifesta't i conta'ns la història d'aquesta casa mítica.
ResponEliminaNo més tu pots saciar la nostra curiositat :-)
Hola a tots i totes.
ResponEliminaCóm m'hagrada tornar a volsaltres després d'un hivern que m'ha semblat etern.
Sóm apunt de dinar coca de canssalà i embutit que ma mare em va enviar per a pascua
Per fi tinc el ordinador arreglat, i lleguint els comentaris de l'endevinalla deveres que me sentit feliç.
Sou únics!
Gràcies.
Kike em manifestaré, val, però has penjat la nova endevinalla abans que done l'explicaió d'aquesta!! hahaha.
ResponEliminaEncara que estem parlant de la casa de camp més luxosa que trobem al Terme, "LA CASETA" és el diu el rètol que el propietari va posar, el podeu veure en la façana principal (la Nord-Oest), dic principal per ser l'accés a la part noble de la casa, ubicada en la planta alta, així com també al celler i dependències annexes en planta baixa, davant del jardí amb els famosos cedres i un pou del qua fa anys van furtar el suport de forja de la “curiola”. Els mitgers accedien a la casa, cup, corral, cotxera i també a una xicoteta capella en planta baixa i a les cambres en planta alta, per la façana que dona al Sud-Est on hi ha l'explanada que supose utilitzarien per batre. Dos acabats ben diferenciats en façanes per a dos classes socials també ben diferenciades.
Baix del rètol fa anys encara es podien veure en la galería d'accés uns preciosos vitralls amb motius geomètrics on, en la part central hi figuraven unes inicials (la primera està mig trencada, però la segona és una B) i un any 1889 supose l'any d'acabament de les obres.
La foto pertany a una garita en la cantonada Sud de la casa on s'ubica un comú per a la cuina i dormitoris del servei domèstic.
Al poble es comenta que l'últim propietari que hi estiuejava va ser Cirilo Amorós, (però no el que va ser alcalde de València i titular del carrer, el nét) sobre ell podeu veure la següent biografia: Cirilo Amorós Bohem:
http://vcfenelextranjero.blogspot.com.es/2009/04/cirilo-amoros.html
Sobre aparicions no he sentit dir mai res, serà Marieta (la de l'escaleta) la xiqueta que plora? Vos ho diu un a qui tota la vida li han estat intentant fer por per això de viure prop del cementeri.
Buenas noches.
EliminaHas acertado en varias cosas. La casa era de mi familia, pero no en concreto de mi abuelo Cirilo Amorós. Era propiedad y comprada a un Marqués, por mi bisabuelo Vicente Crú Tamarit.