Som molt més del que ens han dit que som

Cartells al campament de la Plaça 15 de Maig de València

És hora de fer balanç del pas de Fernando el catòlic per l’Ajuntament de Vallada. Aquesta setmana s’ha evidenciat el que s’ha sembrat durant 24 anys. El govern caciquil que adjudicava capritxosament el treball públic, pagat amb diners de les subvencions, a canvi de la submissió total de les famílies; l’exigència descarada del vot per accedir als drets ciutadans; o la divisió d’institucions que havien sigut llocs exemplars de concòrdia per a tots els veïns, com el Llar dels jubilats, ha convertit un poble orgullós, digne i optimista en gent sense estima, trista i caïnita.

La fractura social s’ha manifestat en els comentaris d’aquest bloc: malicia, rancor, odi, desconfiança, humiliació, manca total d’autoestima... És una mostra però no l’única. El discurs del “tots són iguals” està tan assumit que “servidors fidels” de l’antic govern local han corregut a oferir els seus serveis als que seran els nous governants. Gent que ha votat per conservar el treball ha acudit a oferir el vot als nous per mantindre-ho. Aquest és

el producte de la llarga etapa de Fernando el catòlic en l’Ajuntament i de la seua manera de mantindre’s en el poder. El cacic fa creure que ens dona de forma graciable allò que ens pertany per dret i es manté exigint fidelitat a canvi del “favor” que suposadament li deguem.

Però aquest poble ha sabut reaccionar perquè, com diu Eduardo Galeano, “somos mucho más de lo que nos han dicho que somos”. Aquest poble ha passat per èpoques pitjors i ha sabut buscar progrés i benestar sense ferir la consciència, sense humiliar-se i sense perdre l’amor propi. Cal fer un treball de recuperació de la dignitat que ens permeta afrontar els temps vinents amb la integritat personal que alimenta l’ànima i ens fa forts.

Serà tasca del nou consistori aconseguir-ho però també de les persones que han propiciat el canvi. L’esperit de revenja és tan execrable com els abusos dels quals hem sigut objecte. No cal repetir actuacions que fomenten la divisió i la rancúnia entre la gent del poble que té, a més, interessos comuns: la justícia, la prosperitat i la felicitat. Treballant tots junts serà més fàcil eixir del pou del deute econòmic i la fragmentació social produïda per la política egoista, sectària i miop de l’alcalde.

El canvi no pot ser sols de cares. Ha de ser un canvi profund que pose els drets ciutadans, la transparència, l’equitat i la justícia com elements directors del govern local. No serà fàcil. Els que ho tenien tot es queixaran perquè, necessariament, han de perdre alguna cosa. Als que se’ls negava el pa i la sal per no humiliar-se ho exigiran tot. I al mig, espantats, els que han tingut que sotmetre’s a humiliacions, per vertadera necessitat, que temen represàlies. Tots som necessaris per alçar el poble, amb tots s’ha de comptar i a tots cal tractar amb equitat i justícia.

Els joves del 15M estan donant-nos una llisó. Al segle XXI, després d’un segle de guerres mundials i de lluites fratricides, hem aconseguit viure en democràcia. Els joves no entenen massa be això de dretes i esquerres però exigeixen una democràcia real ja. Ja està bé d’abusos, de corrupció, d’injustícies. Amb això tots estem d’acord, o hauríem d’estar-ho. És això el que volem per al nostre poble: justícia, equitat i transparència en la gestió pública. I junts podem aconseguir-ho perquè som molt més del que ens han dit que som.

Iron Maiden