 |
| Imatge agafada d'ací |
Fa uns dies, anunciàvem la publicació d'un llibre, escrit pel geògraf valladí Paco Tortosa, curiosament un valladí molt reconegut a nivell nacional però desconegut al seu propi poble: Vallada.
Paco Tortosa: "Pare del cicloturisme i les vies verdes a Espanya". Sona interessant, no??
Nosaltres fa un temps varem tindre l'oportunitat de conèixer a aquest magnífic home què per motius de treball (entre altres...) viu a Carcaixent, i no ens va defraudar en absolut. Els projectes que ha fet, que du entre mans, i que pretén fer algun dia, són realment interessants... per no parlar de com és ell: proper, humil, divertit, compromés amb el medi, etc... També ens va confesar una de les seues majors il·lusions, però això ho deixem per a una altra entrada.
Fins aleshores, per a despertar encara més la vostra curiositat, vos deixem amb aquest diari en el què es parla sobre el seu últim llibre (a partir de la pàgina 32), i també amb aquesta publicació què de segur, no vos decepcionarà.
Una forta abraçada des de Vallada, Paco!
"A Paco Tortosa le llaman “El padre del cicloturismo en España” ya que fue pionero del activismo de la bicicleta con alforjas. En 1983 dejo constancia escrita con la publicación “España en bici” al que se considera como “la Biblia” del clicloturismo. Paco no deja de pedalear y de elogiar el viaje lento y detenido. Ha terminado el Camino de Santiago desde Roncevalles a Santiago en 52 días en bici. Iba tan despacio y entretenido que le pasaban los caminantes.
Paco Tortosa es valenciano. Doctor en Geografía. Especializado en temas de cicloturismo y movilidad urbana en bicicleta. Asesor y conferenciante sobre estos temas. Lleva 30 años de viajes a base de dar pedaladas.
A finales de 1970 viajaba por Europa y observo el fenómeno de la bicicleta con alforjas. En 1979 realizo un primer trayecto con un grupo de amigos durante dos semanas por las sierras de Alicante. Animado por la experiencia en cuatro años recorrió todos los macizos de la Península Ibérica. Fueron 15 mil kilómetros. Tenia material suficiente para escribir una guía y así lo hizo. Hasta el momento ha publicado una veintena de guías. Por ejemplo, “Islas Baleares en bicicleta” esta publicado en Catalán, Castellano y Alemán.
Paco estaba muy metido en ambientes de activismo ecológico, cuando descubrió la filosofía del viaje con alforjas le cambio la vida. Monto una cooperativa “Paleta de ocres” que se dedica a temas culturales y de medio ambiente.
En 1984 propuso la utilización de lo que actualmente son las Vías Verdes. Desde la cooperativa han diseñado carriles de bicicletas para diversos ayuntamientos y de esta manera terminaron profesionalizándose en movilidad sostenible.
Paco ha recorrido buena parte de Europa en bici. También Cuba, Chile, Argentina, Marruecos…Utiliza la bicicleta para sus desplazamientos diarios y estima que ha superado por bastante la distancia que separan la tierra de la luna, 340 mil kilómetros.
Muchos de sus amigos se echaron a pedalear por el mundo pero el no quiso seguirlos. Le gusta hacer aventuras “al filo de lo posible”, cuantos más lentos mejor.
Font: El blog de Roge
Per cert; seria una gran idea parlar d'ell a la nostra secció de Biografia Col·lectiva (per cert, teniu un poc oblidada a Elenita la joven...). Ho proposarem a l'administrador encarregat per al darrer més de maig.
Paco (i també el seu germà Vicent) és una persona excepcional, pioner, model i exemple de moltes coses i tinc l'immens honor de compartir amb ell una miqueta de sang de família i el cognom Tortosa. Alguns familiars i companys mestres fan sovint cursos, rutes cicloturistes i biciitineraris amb ell i en conten meravelles. Estar amb Paco és tota una experiència. És un valladí extraordinari que, com Marina i tants altres que ara no sabem anomenar o que potser no coneixem, formen part d'una diàspora de talents i vàlua personal, intel·lectual i ètica que tant de bo un dia puguem recuperar per a Vallada, aprofitar-los per a contruir un poble millor i donar-los el reconeixement que mereixen. Tanmateix, la majoria d'ells, dels que encara viuen i dels que ja no estan entre nosaltres però tenen el seu lloc en la història, ens són uns grans desconeguts i si no ho remeiem cauran definitivament en l'oblit per la desídia col·lectiva induïda. I és que passejant pel poble només veiem una i mil vegades escrit i lloat el mateix nom, pareix que només existisca eixa persona, que la història de Vallada comence en eixes plaques i que l'Univers sencer nasca del seu melic i amb el seu permís. No creieu que és hora d'anar llevant tantes plaques al mateix excel·lentíssim senyor i començar a recuperar tots eixos noms -els d'abans i els d'ara- que ens enorgulleixen de ser valladins i que mereixen estar en la nostra memòria?
ResponEliminaMon pare té el seu llibre
ResponEliminaDe quina familia ve? Te algun germà, cosí... que vixca al poble? jo no l'he vist mai.
ResponEliminaCrec recordar que fins i tot va treballar amb el Ajuntament de Vallada en la confeccio dels senders de La font de Espanya el Campello i de altres.
ResponEliminaTambe al projecte turistic de l´ermita.
pare del cicloturisme??? això està genial!
ResponEliminajustament akestos caps de setmana estic fent un curset sobre cicloturisme i vies verdes!
m'ha agradat a mi conèixer el mèrit d'akest home!
Cuant ve a Vallada viu al carrer Sant Joan n 4.
ResponElimina