LA SALPASSA

Continuant amb el cicle de l'any, arribem al temps de pasqua.

L'església dins del Ritual Romà inclou la benedicció de totes les cases de la parròquia en temps de pasqua.

La paraula salpassa, segons el diccionari català-valencià-balear, etimològicament prové del llatí salis sparsio, que significa espargiment de sal. Ja que la benedicció de les cases es feia inicialment amb sal. La sal s'ha considerat des d'antic com un element protector i conservador, tant en un nivell físic (saladures, salmorres...) la sal ens es necessària per l'aportació de minerals (potasi, iode, manganés...) però també en l'àmbit espiritual de protecció contra males energies. Recordeu que salari, també deriva de sal, com a remuneració per un treball.

A Vallada, l'acte solia discórrer el dimecres després de la missa, el senyor retor i alguns monessillos recorrien els carrers per a realitzar la benedicció de les cases, però no anaven sols, els acompanyava una colla de xiquets armats amb tota classe de maces de fusta, (solia fer-les el tio Enrique el fuster) colpejant be a terra, be als portals i fins i tot les portes de les cases que trobaven tancades (alguna que altra porta podia quedar afectada).  Cantaven la  cançó que apareix a la imatge, què com vegeu te una lletra un tant transgressora ja que es demana pegar bastonades als "poders".
 

Partitura recollida a Vallada i publicada al Cançoner Musical de la Província de València

A l'entrada de casa es disposava una tauleta amb un tapetet blanc, un tassó amb aigua, un plateret amb sal, algun gerronet amb flors i el que s'oferia com a pagament de la benedicció, una cistelleta amb ous i qui podia, alguns xavos.
Els habitants de la casa ofereixen sal sense beneir al rector què els la canvia per altra beneïda, resa una oració prescrita:
Escolta'ns Senyor, Pare omnipotent, Déu etern, i així com guardares de L’àngel feridor les cases dels hebreus quan la sortida d'Egipte, pintades amb la sang de l'anyell (el que prefigurava la nostra Pasqua, en la qual va ser immolat el Crist), digna't enviar-nos el teu sant àngel des del cel, perquè guarde, custodie, protegisca, visite i defense tots els moradors d'aquest habitatge. Pel mateix Crist Senyor nostre. Amén.  beneïx la casa, dóna a besar una creu i replega ous i diners.


He sentit a més de les lletres publicades, altres també usuals al poble:

Ous al cabestre, bastonades al mestre!
ous a la finestra, bastonades a la mestra!
 
i totes les combinacions que els vingueren al cap.
 
Al acabar el recorregut tant per als monessillos com macers es feia com un bateig, llançant part del xavos recollits.
A Vallada desconec l'últim any en què es va celebrar. En alguns pobles s'està recuperant de nou aquest costum, fins i tot en els que no conserven la cançó original, veus, nosaltres si que conservem la nostra, però no la festa.
Paco Garrido i Blasco.

més romanços per l'estil punxant ací