Documental dirigit per Agnés Varda torna a mostrar-nos la seua visió crítica del món que en envolta.
A l'any 2000, dirigeix i protagonitza aquest relat, al qual ens mostra una nova variant de documental molt més enllà de l'ull ja de per sí objectiu de qualsevol director, deixant-nos aprofundir també en la seua intimitat, en la seua pell.
Un retrat de la societat agrícola, del mercat d'aliments. Un fet que a França està més que estés i legalitzat: els excedents de producció, són un bé del poble, es pot i es deu utilitzar.
Els espigadors, totes aquelles persones que viuen de la matèria primària (tots nosaltres), la espigadora, ella mateixa, collint les millors imatges per a fer-nos vore amb els seus ulls.
Sens dubte, un documental que no deu faltar al plat de cap ull crític.
Bon profit!
A l'any 2000, dirigeix i protagonitza aquest relat, al qual ens mostra una nova variant de documental molt més enllà de l'ull ja de per sí objectiu de qualsevol director, deixant-nos aprofundir també en la seua intimitat, en la seua pell.
Un retrat de la societat agrícola, del mercat d'aliments. Un fet que a França està més que estés i legalitzat: els excedents de producció, són un bé del poble, es pot i es deu utilitzar.
Els espigadors, totes aquelles persones que viuen de la matèria primària (tots nosaltres), la espigadora, ella mateixa, collint les millors imatges per a fer-nos vore amb els seus ulls.
Sens dubte, un documental que no deu faltar al plat de cap ull crític.
Bon profit!
Un 10 pal documental. Gràcies Marietta
ResponEliminaDe res anònim...cal difondre estes coses que a voltes, pareix que estiguen amagades. Bon dia!
ResponEliminaUn documental molt bo, ara, no s'heu de perdre: "los espigadores y la espigadora, dos años después"
ResponEliminaCom deia en una entrada anterior, al fet d'espigolar, ací a Vallada s'anomenat tradicionalment "pellucar" i solia fer-se en collites de tota classe, ametles, olives, sembra etc...
I és què, "al pobre, tot li fa". i, "serà això un crim? que s'allance a perdre tant de quemenjar"