Poca gent hi haurà al poble que no haja tingut un coneixement directe de l’argelaga, doncs té una manera de presentar-se que deixa records en forma de punxades. L’argelaga (Ulex parviflorus Pourr.) és un arbust molt espinós però també ha sigut molt aprofitat pels humans i dona color a l’hivern amb les flors grogues que ens regala tan profusament.
Les flors tenen la corol·la amb la típica estructura papilionàcia però el calze està format per només dues peces lliures i persistents que abraçaran la petita llegum quan fructifica. Però la característica principal de l’argelaga són els pecíols en forma d’espina (fil·lodi) que s’han aprofitat per llevar el sollim de les xemeneies, fent passar amunt i avall un feix d’argelagues pel fumeral, o per socarrar els pèls dels porcs en la matança, fregant-lo amb argelagues enceses.
Recentment s’ha emprat l’argelaga per consolidar talussos, pendents pronunciades amb molta exposició al sol o per recuperar llocs degradats, per la seua rusticitat i perquè té a les arrels uns bacteris que tenen la propietat de fixar el nitrogen de l’atmosfera a la terra. A l’ombra de l’argelaga, i amb la terra enriquida pel nitrogen fixat, poden desenvolupar-se altres espècies com les carrasques.
En Mètode 32 podeu veure un bon article titulat “La llum de l’argelaga”, de Joan Pellicer i Bataller, que val la pena llegir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.