dimecres, 23 de novembre del 2011

Així seria la distribució de vots si tots valgueren igual... reflexionem?


I també, com a curiositat, ‎8 coses sobre el 20N que NO et diran als telediaris sobre el grandíssim trionf del PP, a quin l'han decidit recolçar la "inmensa" majoria dels espanyols:

1.- El 20N Rajoy va obtenir 458.642 vots menys que Zapatero en 2008.

2.- El 20N Rajoy va rebre el suport de 3 de cada 10 espanyols amb dret a vot. El 30,1% exactament.


3.- El 20N Rajoy va rebre el suport de 12 de cada 100 bascos amb dret a vot.

4.- El 20N Rajoy va rebre el suport de 13 de cada 100 catalans amb dret a vot.

5.- L'únic diputat per la Ciutat de Melilla va ser per al PP. Solament el van votar 3,4 de cada 10 de Melilla amb dret a vot.

6.- El gran "triomf" popular a Madrid: 63 de cada 100 madrilenys amb dret a vot NO van votar al Partit Popular.

7.- En el gran feu popular Valencià, el 61% dels valencians amb dret a vot, NO van votar al Partit Popular.

8.- 80 de cada 100 catalans han donat l'esquena a CiU, el partit que els està tancant els hospitals.


És evident que necessitem una reforma de la llei electoral ja, perquè açò és un maleït frau...

7 comentaris:

  1. Està clar que aquest sistema electoral és injust. La prova està (deixant a banda els percentatges mínims per poder obrenir representació) en que EQUO (perquè és un dels exemples que apareixen a la gràfica) té més del triple de vots que CiU... i no tenen representació (front als 16 d'aquest últim).

    ResponElimina
  2. No crec que les regles del joc les canvie el govern que ha guanyat les eleccions tan sobradament.
    Es pot fer tota la política ficció que vullguem, la realitat és palmària i la realitat és, des del meu punt de vista, que l'estratègia de dividir el vot d'esquerra sempre dona bons resultats a la dreta.
    Amb els percentatges es poden fer totes les comparacions que vullgueu: el 61% de valencians que no han votat al PP és tan heterogeni!!, hi caben totes les raons i causes per a votar o no, i opinions absolutament divergents. El dret al vot el tinguem i decideixen els que voten, no els que lliurement no ho fan. Com algunes persones han dit al bloc, el dret al vot ha costat molt, és un responsabilitat exercir-lo. La democràcia representativa és una construcció social que té moltes virtuts (també defectes, clar). Tot i ser millorable, és la menys roïn de les formes de govern, mentres no em demostren un altra cosa.
    El que és ben cert és que al PP "sols" li han votat les persones suficients per donar-li la majoria més absoluta i les forces polítiques d'esquerres s'han quedat reduïdes al paper de comparsa, amb una capacitat nula d'incidir en les polítiques públiques.

    ResponElimina
  3. Em negue a creure que açò siga cert?
    Algú pot explicar el concepte de circunscripció? Gràcies.

    ResponElimina
  4. Intentaré explicar el poc que sé sobre el sistema electoral espanyol.
    En primer lloc, el sistema es basa en la divisió del territori nacional en 52 circumscripcions electorals que es corresponen amb les provincies i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. La llei electoral (LOREG) estableix que el Congrés dels Diputats estarà compost per 350 membres. Aquests membres es repartiran d'acord a un criteri de població entre les 52 circumscripcions electorals, amb la particularitat que en cadascuna d'elles hauran de ser triats almenys dos diputats menys a Ceuta i Melilla, on es triarà a un diputat en cadascuna. A més s'estableix que la fórmula electoral que s'emprarà per a transformar els vots en escons en el Parlament és la llei d´Hondt, mitjançant la qual s'assigna els escons als majors quocients que resulten de dividir els vots totals entre una sèrie de divisors que comença en 1 i acaba en la grandària de la circumscripció.
    Crec que s'enten millor en l'exemple gràfic següent:
    http://www.elmundo.es/elecciones2000/cifras/graficodhont.html

    Finalment, està el que coneguem com barrera legal, que és el percentatge de vots que els partits polítics han de superar per a poder entrar en el repartiment dels escons. L'objectiu d'aquestes barreres és impedir l'entrada en el Congrés de partits minoritaris.
    La Llei Orgànica de Règim Electoral General de 1985 situa aquesta barrera en el 3% dels vots vàlids emesos en cada circumscripció (l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana la fixa en el 5%, perjudicant encara més els partits menuts). O siga, tot partit que no obtinga almenys eixe percentatge de vots no podrà entrar en el repartiment d'escons de la circumscripció.

    Hui El País publica un interesant article sobre el tema:
    http://politica.elpais.com/politica/2011/11/22/actualidad/1321974726_397200.html

    També em va agradar molt, quan el vaig llegir, el que ja fa uns anys va publicar la Fundación Alternativas:
    http://www.falternativas.org/content/download/5896/168126/version/2/file/63db_31-01-06_EP19-2006.pdf

    ResponElimina
  5. Una representació purament proporcional seria un desastre, perquè el Congrés de diputats es convertiria en un galliner, com va demostrar el parlament italià amb un sistema semblant. És necessari el sistema de D'Hont o alguna cosa semblant per permetre majories amb capacitat de governar. I deixar una única circumscripció a tot l'Estat que és el que fan els que, de forma un tant demagògica, demanen els diputats que correspondrien al total de vots arreplegats, deixaria sense representació als territoris i les diferents nacionalitats de l'Estat.
    Però entre poc i massa hi ha una tassa. Igual que sobren les Diputacions en l'Estat de les Autonomies, caldria reduir les circumscripcions electorals a les Comunitats Autònomes, assegurant un nombre mínim a cadascuna, per territori, i la resta proporcionalment a la població. I el Senat o fer-lo desaparèixer o convertir-lo en una cambra de representació exclusivament territorial.

    ResponElimina
  6. Pense com Cicerò, la realitat d'Espanya, dels territoris que la conformen, i el moment històric en que es dicta la llei electoral son complexos. Els anàlisis han de tindre en compte quan més aspectes millor.
    Si la política, les decisions polítiques foren senzilles, si no hi haguera incertesa... però no és així.
    Sempre es mou entre el poder com capacitat i el poder com límit.
    Com ja he dit, millorable, sí, democràtica també

    ResponElimina
  7. Pense que açò és un sistema molt desigualitari i que no és correcte, ja que segons de a quin partit votes o d´on visques el teu vot tindrà un valor o un altre. Perdoneu que diga això no és igualtat i per tant no és democràcia.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.