Cercar en aquest blog

dissabte, 9 de juny de 2012

Privat? íntim? públic?

He arribat a les 8:30 a la Facultat d'Informàtica. A les 9 han fet la crida. Hem col·locat totes les persones que s'examinaven i hem repartit els exàmens, les plantilles, les instruccions...Com sempre, he sentit curiositat, així que he mirat, ho confesse!
He llegit el text de la prova del Nivell Superior de la Junta i he trobat un text que parlava d'un tema interessant, almenys per a mi. Imagine que per a molta gent també, perquè de vegades em pregunte si no és un poc inconscient escriure en webs, blogs o xarxes socials tot el que ens passa pel cap o pel cor, tan sincerament...
Potser té raó l'autor quan diu que les noves generacions  no valoren el que ha costat poder parlar, sentir i expressar-se lliurement sense pensar on aniran a parar totes les nostres paraules. Potser té raó l'amiga que em va demanar que llevara del blog la foto de la quadrilla sopant en la piscina... a mi m'agradava!!! Pensava que era una mostra del meu afecte pels meus amics, una foto nostra que amb el temps ens hauria fet gràcia tornar a mirar... però ella insistia: "ja saps que no sóc partidària que circule la meua imatge per no se sap a on de la xarxa virtual"...   i jo pensava: si jo respecte el teu dret a la intimitat, resulta que tu, indirectament, no estàs acceptant que jo mostre el meu afecte publicant una foto d'allò més normal entre la gent del poble, una nit en quadrilla, ja veus tu...
Al final, vaig prioritzar, com sempre, l'amistat i el respecte, i vaig canviar la foto dels meus amics per una foto de la càmera Werlisa de la qual parlàvem...

Potser sí que ens trobem entre dos generacions, una completament fascinada per les possibilitats que ens oferix la tecnologia i que expressa el que sent tot compartint opinions i sensacions, i una altra que té por, que no gosa compartir el que és i el que estima, el que tem... En fi, jo recorde quan van aparéixer les targetes de crèdit, els telèfons mòbils, la por, el respecte, la desconfiança...

Quina diferència hi ha entre "privat" i "íntim"?
Quins són els límits de la nostra paret?
Què volem que aparega al nostre "mur"?
Què ??

Cada persona és un món i el que per a uns és una meravella per a altres és un suplici. Confesse la meua curiositat per la tecnologia, el respecte per la privacitat de les persones, i també l'agraïment a tota la gent que fa blogs com el que estem llegint, on tenen cabuda totes aquestes opcions, ja siga com a lectors i lectores, col·laborant o simplement pensant des d'algun raconet del poble, del camp, del terme... bon cap de setmana!


Nota: Text extret de la Prova de Nivell Superior 2012 de la JQCV (= Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià)

2 comentaris:

  1. Hola Dora, bona vesprada.
    Uff, has obert la caixa de Pandora...
    Jo crec que ensenyar el que fem i el que ens agrada a la xarxa és una decisió personal que cadascú ha d'assumir (i per tant, fer front a les darreres conseqüències).
    Jo faig prou d'ús de les noves tecnologies, entre elles les 2.0 Mostre allò que faig, allò que m'agrada a diversos canals, però això sí, intente filtrar per cercles perquè clar, no a tothom li interessa allò que pense (ni m'agrada que tothom sàpiga el que pense). De vegades, és cert... és una tasca força difícil intentar no fer públic allò que tant t'agradaria que el món sencer vegera o sapiguera perquè al fer-ho públic, ja t'encasellen o veges tu a saber què diuen de tu!! ...
    En fi... que "la podemos liar parda" sense voler!
    En quant al que t'ha passat de la foto amb la teua amiga... és curiós com hi ha molta gent que no li agrada sortir d'eixa manera a la xarxa sense una raó aparent... però temps al temps, pense jo.
    Eixir a la xarxa és com quan Gerardo ens posava a tots penjaets en la finestreta roja del seu negoci. De cara al carrer. A la vista de tots. Quin comboi anar a veure la finestreta de fons roig! Ho recordeu?
    El feisbuk, el truiter i el guguelmés, igualet però des de casa.
    Salutacions i gràcies per aquesta entrada Dora.

    ResponElimina
  2. Sí, Kike, és més o menys el que li vaig dir: posar una foto d'amics sopant a la fresca era com el programa de festes o la finestreta de Gerardo que dius tu, sí que era bo això!
    Sempre respecte la voluntat de la gent que no vol ixir per ací, encara que poc a poc ens hem anat acostumant i, per altra part, des que van pel món les imatges de google earth no pots ixir al carrer tranquil·la, tot el món du un mòbil amb càmera i internet, igual et pares en un semàfor i sense adonar-te'n et fregues els ulls o el que és pitjor, un va i es furga el nas i... xàs! va i els fa gràcia i pega la volta al món, com aquells de la universitat que pensaven que estaven sols a l'aula i mira els pobrets animalets!

    Bromes apart, com no costa tant, respectem-nos i així tots amics! el temps ens dirà si tenim dret a la privacitat o això ja és una cosa del passat, no?
    Ara, el que sí que ens agrada prou en general, és mirar fotos, així que... algú les haurà de posar, que n'hi ha algun que altre valladí que crea obres d'art amb una càmera! Gràcies

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- L'escrius anònimament. Escriu el teu nom o busca't un pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.