Cercar en aquest blog

dimarts, 19 de juny de 2012

El sentit de la vida



Afirmava Hobbes que “l’home és un llop per a l’home” doncs vivim en una guerra contínua de tots contra tots. Estem vivint uns moments en els quals tot gira al voltant de l'economia, del interès i dels mercats, que sembla que és el que fa funcionar la societat. Hem acceptat que els individus som egoistes i busquem satisfer el nostre benestar i el nostre ego. Inclús les accions altruistes diguem que, en el fons, són actes egoistes, doncs busquen la satisfacció personal i el reconeixement social. Al cap i a la fi, diu la ideologia dominant, la vida social és un mercat, un continu intercanvi de diners, coses, satisfaccions o sentiments, regulat per contractes escrits o tàcits. Una persona dona alguna cosa sempre a canvi d'altra. Així són els negocis i les relacions personals. Fins i tot l'amor és un intercanvi. En la parella són plaers, atencions i assistència i cura quan cal però sempre amb reciprocitat, doncs si només un dona i l'altre no, la relació fracassa irremeiablement. L'amor dels pares als fils permet que els alimenten i cuiden però a canvi esperen respecte, amor i que els ajuden quan arribe la senectut.

Aquesta ideologia dominant aprofita l'evidència del contracte i del intercanvi presentant-ho com el motor del funcionament social però no és aquesta la veritat. Oculta que la reciprocitat ve després de que algú haja començat donant, creant, estimant, exterioritzant els sentiments i l'entusiasme necessaris per a poder ser creatius, en qualsevol terreny de la vida en societat, sense saber si hi haurà reciprocitat o no. Diuen que totes les accions humanes poden classificar-se en forma de plaer, interès o obligació, però les millors coses que han fet les persones han sigut possibles perquè les han fet per voluntat pròpia, amb llibertat, força, amor, abnegació i renúncia. Una imatge molt allunyada del llop de Hobbes.

Quan descobrim que som el producte del treball de les generacions passades i que estem construint el futur que deixarem a les generacions venidores, quan ens adonem que formem par de la comunitat, descobrim que la felicitat consisteix en entregar-se a la construcció de la col·lectivitat de la que formem part. Som el producte d'una entrega i treballem per fer la pròxima entrega. 

Assistim a la solsida dels valors que havíem rebut dels nostres avantpassats. Però l'evolució continua. Cada generació, i cada individu, ha de col·laborar en la construcció del món que hem de deixar a les pròximes generacions. Aquest és el sentit de la vida. Si només ens mirem el melic, si les nostres accions són només utilitàries i egoistes, la nostra vida serà mesquina, no tindrà sentit, serà buida, inútil. 

Iron Maiden

3 comentaris:

  1. Gràcies, Iron, a voltes oblidem els bons sentiments, i mira que en els temps que vivim són molt importants. Estic fins als c....
    Però som molta gent farteta. Si voleu llegir, ací va un blog dels bons

    http://blog.rtve.es/carnecruda/2012/06/hasta-los-cojones.html

    perdoneu, però algú ho havia de dir!

    ResponElimina
  2. Un bon escrit que va des de la raó i coneixement humans fins al nostre cor! M´ha agradat Iron, ha aprofundit dintre meu el teu escrit. Enhorabona per aquest escrit i molts d´altres que has fet que també són genials.

    ResponElimina
  3. El propi Titus Maccius Plautus ja ho deia... Curiós... I això que era un comediògraf... De fet la política en aquests dies és una faràndula patètica, en fin...
    To be continued.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- L'escrius anònimament. Escriu el teu nom o busca't un pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.