divendres, 27 de gener del 2012

Plantes d’ací: Savina

Hui anem a veure la savina (Juniperus phoenicea L.), un arbre petit que sovint no passa d’arbust, doncs creix molt lentament, i els cremats no permeten que arriben a fer-se arbres de vuit metres d’alçada com potencialment podrien créixer si el foc i els humans els respectaren. Hui és difícil trobar savines pel terme, i totes amb port arbustiu, el que denuncia el nivell de degradació dels ecosistemes.

Flor femenina (estròbil)
La tradició popular diu que “la savina naix ginebre” perquè de jove té les fulles linears i punxants com el ginebre o el càdec (Juniperus oxycedrus), però les fulles corrents són molt petites i imbricades, com les del xiprer. És monoic, és a dir, que té flors unisexuals masculines i femenines en la mateixa planta, i en forma d’estròbils, com petites pinyes. Els fruits són gàlbuls, de la grandària d’un pèsol gros, amb la pela rogenca i lluenta.



La fusta de la savina és aromàtica i imputrescible, per la qual cosa ha sigut utilitzada per a la construcció, ebenisteria i fusteria però el que més ha contribuït a la reducció de la savina ha sigut la utilització com a combustible i per fer carbó. Als durs anys de postguerra hi havia gent al poble que vivia de fer carbó o d’anar a “la garba”, que consistia en arreplegar garbes de llenya de la serra i portar-les fins l’estació, des d’on portaven el combustible per als forns de la capital. La necessitat va fer desaparèixer amples zones de carrasca i savina, de les quals s’emportaven fins les arrels, deixant el sòl sense protecció front a l’erosió.

Menuda Natura

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.