Ací tinguem un altra flor menuda (mesura set mil·límetres màxim) però original i bella com podeu veure a la foto. És la polígala de roca (Polygala rupestris Pourr.) que habita les roques calcàries acarassolades, aprofitant la poca terra i l’aigua que s’acumula a les escletxes, o en les parets verticals dels barrancs. En el tram final pròxim a l’ermita de la senda del banquet podem veure alguns exemplars florits a la primavera.
Encara que no ho sembla la flor és pentàmera, és a dir, que té cinc pètals i cinc sèpals, però dos pètals estan avortats, de manera que sols se’n veuen tres, dels quals el central està molt dividit en lacínies distribuïdes en ventall, una característica del gènere que les fa distintes. Dos dels cinc sèpals són més grossos que la resta i pareixen pètals. Són els que s’obrin darrere de la corol·la com un parell d’ales.
No sé si es coneix per algun nom en Vallada o si s’ha utilitzat, doncs té propietats medicinals com diürètica, expectorant i antiinflamatòria, i està indicada per fluïdificar la mucositat de les vies respiratòries en refredats, bronquitis, asma o al·lèrgia i contra la tos.
És una d’eixes plantes insignificants, a penes mesura un pam, que passen desapercebudes per als caminants però que atresoren en petits detalls la bellesa que desperta un sentiment d’admiració vers la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.