A la tardor podem veure, per les vores dels camins i dels bancals, un arbust de poc més d’un metre d’alçada, amb moltes tiges erectes, fulles amb glàndules que la fan apegalosa al tacte i cobertes de flors grogues que fan un olor no gens agradable. És l’olivarda (Dittrichia viscosa (L.) Greuter) de la qual s’extrau un oli essencial que ha tingut múltiples aplicacions en medicina tradicional. Sobre el desagradable olor fa referència la dita popular: No vos “nemoreu”, amor, / de cap fadrina gallarda / que és com la flor d'olivarda / molt guapa, i dolenta d'olor.
Actualment, però, s’ha descobert la capacitat destacada de l'olivarda com planta hostatjadora de fauna auxiliar per combatre les plagues que ataquen els nostres cultius. Com sabeu, el control biològic de plagues està potenciant-se per evitar l’ús abusiu de productes insecticides contaminants que trenquen l’equilibri biològic de la natura, doncs acaben amb la plaga i els depredadors. Plantes com l’olivarda ajuden a restablir l’equilibri entre les poblacions de plagues dolentes per als cultius i els enemics naturals, els que denominem fauna auxiliar per al control de plagues.
L’olivarda s’ha demostrat molt bona per protegir oliveres, cítrics, hortalisses, etc. doncs hostetja al (Nesidiocoris tenuis), enemic natural de la mosca blanca, trips i es menja els ous de la Tuta absoluta de la tomata. També atrau depredadors com Macrolophus i Dicyphus que ataquen l’aranya roja i àcars com el Tetranychus urticae. És especialment recomanada per les oliveres perquè en l’olivarda es reprodueix i hiverna el Eupelmus urozonus, depredador de la mosca de l’olivera (Bactrocera oleae). Potser per això el nom popular “d’olivarda”.
Manel, una planta excel·lent i ben interessant per a l'agricultura ecològica, la natural, tradicional i sostenible. Saps si es pot aconseguir l'olivarda per cultivar-la a les vores del bancal o, fins i tot, per fer-hi una bardissa que fa temps que vull plantar? Potser n'hi ha als vivers? Supose que creix bé en tot el terme i que és resistent i va en qualsevol tipus de sòl, jo la vull per a la part solana, on tindria molt de sol i poca aigua.
ResponEliminaHa de ser molt fàcil de cultivar doncs es de les primeres plantes que colonitzen el sòl remogut, els camps abandonats, les vores dels camins o abocadors d'enderrocs. No té preferència edàfica, per la qual cosa creix tant en terreny silici com en terreny calcari, fins els 1500 metres d'altitud. És molt resistent a la sequera.
ResponEliminaNo sé si hi ha als vivers, potser en alguns molt especialitzats en control biològic de plagues. Però per lo poc exigent que és supose que plantant les llavors, que pots trobar per tot arreu a la tardor i principis d'hivern, no tindràs cap problema per obtindre plantes noves.
Gràcies, ahir vaig identificar ja unes quantes olivardes pel terme i fins i tot em va fer il·lusió reconéixer-les! Esperaré a la tardor per arreplegar-ne les llavors. Salut!
ResponElimina