dijous, 30 de setembre del 2010
Una vaga absurda, però necessària
Canvis en la publicació de comentaris al bloc.
Per a comentar a partir d'ara cal tindre un compte a gmail, és a dir, a Google.
Obrir un compte a Google és un procés de dos minuts. Al accedir al bloc, l'ordinador vos reconeix i quan feu algun comentari, apareixerà el vostre nom (o el nom que vosaltres heu ficat al crear el vostre compte).
Recordem de nou, que tot aquell que tinga compte a Google (Gmail) i ens ho solicite, podrà crear les seues pròpies entrades al bloc per a parlar o comunicar el que siga, sense la necesitat d'enviar-nos al nostre correu res de res (més llibertat i participació democràtica, IMPOSSIBLE).
No cal dir que, a partir d'ara els comentaris a les entrades, es reduïran dràsticament, per la ja coneguda i reconeguda "POR" de la gent de Vallada a ser descoberts per "nosequí", però bueno, farem com si no ens adonarem... Quin remei al segle XXI!
Per sort, els col·laboradors del nostre bloc: En For Cat, Iron Maiden, Kike, Sento Xufero, Vicent, L'anonim vallaí, Marc, Nosecom, Joan, Valladaviva, Pau, Amicdelsllibres, etc.... No tindran que preocupar-se per estes coses.
dimecres, 29 de setembre del 2010
Ajudem a Pau
CCC: 2081 0000 88 3300130648
IBAN: ES28 2081 0000 8833 0013 0648
BIC: CECAESMM081
La Caixa
CCC: 2100 4742 72 0100286400
IBAN: ES53 2100 4742 7201 0028 6400
BIC: CAIXESBBXXX
- Ordenant: Noms i cognoms de la persona que fa el donatiu (és a dir, vosaltres)
- Motiu: Donatiu
- Beneficiari: Pau Ortega Amat
telèfon: 656 367 689

dimarts, 28 de setembre del 2010
Nou bloc Valladí de "La Iglesia Nueva Apostólica de Vallada".
Podeu consultar aquest bloc, a l'apartat corresponent, en la zona inferior de VALLADA City dedicada a altres blocs valladins.
La Comare Ana Calabuig recibirá el viernes un merecido homenaje con el jardín y la calle que llevaran su nombre en Xàtiva
La criminalització de la protesta
Malauradament aquesta manera d’actuar dels poders públics per desmobilitzar i callar protestes pacífiques, atemorint i criminalitzant els manifestants, és cada vegada més corrent en la nostra democràcia i recorda els inicis d’aquesta pràctica. La criminalització de l’activisme social consisteix en aplicar el codi penal, amb els delictes i penes, a les diferents manifestacions de l’activisme i la protesta social, amb la finalitat de desorganitzar-la i debilitar-la, sense tindre en compte el dret, consagrat en la Constitució, de la llibertat d’expressió.
La política repressiva és, també, la clau de l’actual Estat neoliberal que es manifesta en la judicialització i criminalització de la protesta, des de la simple pintada en la paret fins al tall pacífic d’una carretera. Els poders de l’Estat, polítics, jutges i policia, persegueixen als activistes socials i obliden el seu deure de defendre les minories sense veu que utilitzen la protesta al carrer com única forma d’expressió front a les qüestions que pretenen corregir. La protesta ciutadana és la manera d’exercir la llibertat d’expressió dels grups que no tenen altra manera de fer-se escoltar. És una forma legítima de viabilitzar les demandes de la societat i per reclamar drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals.
La protesta social no pot ser un delicte perquè és una manera de reclamar drets. La criminalització de la protesta revela que els activistes fan més que els polítics i que estan més prop dels ciutadans. Les manifestacions i talls de carreteres estan legitimats pels milers de ciutadans que reclamen. I mai es fan sense haver esgotat abans tots els canals per reclamar. Les protestes es deuen, doncs, a la manca de resposta dels poders públics a les demandes socials i han sigut, tradicionalment, un important catalitzador del progrés polític i social.
La forma violenta de protesta deslegitima les bones intencions de l’acció però no així el perjudicis per l’ocupació de carrers o carreteres o la paralització de serveis. Entre aquestos perjudicis i els beneficis legítims que poden obtindre’s hi ha, sens dubte, proporcionalitat. Preocupa, doncs, el recurs a la sanció, per resoldre problemes que no tenen res a veure amb la violació de bens jurídicament protegits, en lloc de recórrer al diàleg constructiu.
Aquesta manera de fer les coses produeix una inflació innecessària del dret penal al convertir en delictes conductes legítimes com són protestar i exercir el dret a la llibertat d’expressió. En una democràcia no és admissible la criminalització de la protesta.
Del dret a la vaga i al treball
(A)Prenem(-les)!
La Reforma Laboral suposa la implantació total del model neoliberal, és a dir, el model de la PRECARIETAT. Això és: adaptació –a la baixa- dels salaris, mobilitat constant dins i fora de l’empresa –geogràfica i ocupacional- al treball, canvis d’horaris, etc. En definitiva, inseguretat i precarietat laboral, impossibilitat de projectes de vida i d’un desenvolupament humà digne. Tot això per a que ells maximitzen – i s’emborratxen amb- els beneficis.
Sobren motius per a fer vaga i mobilitzar-se. No entraré ara a fons, però com a exemples clars tenim que per a consolidar eixe model neoliberal s’abarateix i es facilita l’acomiadament, s’estenen els contractes d’obra i servei, es generalitzen per als i les joves els contractes de pràctiques i formació –amb un sou mínim de 374€ durant el primer any!-, es generalitzen les ETT –que fan negoci del tràfic de treballadors/es-, es dóna poder als empresaris per a modificar horaris, ocupació, salaris, etc, modificant els acords negociats i intentant abolir el poder col·lectiu dels i les treballadores.
Tothom hi coincideix amb això. Els mitjans de comunicació s’han “encabotat” en afirmar que les mobilitzacions no seran molt importants. No sé si creure-m’ho, al cap i a la fi, me’n refie ben poc d’ells.
Falten, però, alternatives. La única Reforma Laboral que caldria plantejar seria aquella que situés els drets –democràtics- de la classe treballadora per sobre dels privilegis –dictatorials- de la minoria; la única reforma que ens cal és aquella que pose l’economia al servei de les classes treballadores. Quin sentit té que augmenten el beneficis si això es fa a costa nostra? Per a què volem una economia que augmente la riquesa si aquest això es fa a costa d’augmentar l’explotació i la precarietat de la humanitat, i esgotant el planeta?
Tot açò ho explique per a presentar-vos –si és que encara no el coneixeu- un documental. Argentina, durant el 2001, es va vore immersa en una important crisi econòmica. La classe mitja, la més pròspera de tota Amèrica Llatina, es va despertar en un Buenos Aires fantasmagòric, amb fàbriques abandonades i un atur desorbitat – us sona?-. En eixe context de crisi global, apareix una iniciativa: la recuperació de fàbriques per part dels treballadors.
El documental del qual us parle – “La Presa”- narra eixe procés de recuperació de fàbriques. Són els treballadors els qui materialitzen la iniciativa –ni el govern ni els grans patrons- per a fer front a la fuga de capitals i la deslocalització d’empreses, fenòmens que no ens queden gaire lluny...
Temps de crisi: temps d’imaginació, creativitat i transformacions...perquè al cap i a la fi, tot està en canvi, en moviment permanent.
Enllaç de La Presa:
http://www.veoh.com/browse/videos/category/entertainment/watch/v7012281ZD9jyGCb
En Forcat
27 – IX - 2010
dilluns, 27 de setembre del 2010
RODA LA MOLA: Un documental sobre l'escola en valencià.
“Roda la mola,
Peret se’n va a escola.
Roda el molí,
Peret ja està ací!”
"L'ordre caníbal del món"
diumenge, 26 de setembre del 2010
Deu raons per a recolzar la Vaga General

Per al pròxim dimecres 29 de setembre la Confederació Europea de Sindicats ha fet una crida a la mobilització en tots els països de la Unió Europea. Tots els sindicats de classe de l’Estat espanyol han convocat, per tal motiu, una Vaga General per a eixe dia. Els motius són ben sabuts per tots: l’intent de fer pagar als treballadors i classes populars les destrosses de la crisi, que ha provocat la política econòmica liberal, mitjançant la reducció de salaris, la reforma laboral que deixa de genolls als treballadors front l’empresari, la minva de l’estat de benestar i l’anunciada reforma de les pensions.
Sempre que es convoca una vaga tots els treballadors tenim que optar per sumar-se o no a la convocatòria i per a fer-ho necessitem arguments i raons. He trobat aquestes “deu raons per a recolzar la Vaga General”, en una web amiga, que crec que són interessants.
1.La vaga és un dret dels treballadors i treballadores i el seu exercici ha sigut sempre molt eficaç.
2.Els treballadors, i no sols els banquers i les patronals, tenen dret també a pressionar per a defendre els seus interessos.
3.Cal dir "ja prou" a la continuada pèrdua de drets laborals i socials per no arribar a una situació insostenible.
4.És immoral i totalment rebutjable que una crisi que han provocat els bancs, les grans fortunes i els especuladors es finance ara amb retalls de drets laborals, de pensions, de gasto social i inclús abaixant els imposts que paguen els més rics, renunciant a la més mínima justícia fiscal, sense donar-li prioritat a la lluita contra el frau i amb la vergonya que suposa que els banquers i les grans fortunes espanyoles pràcticament no paguen imposts.
5.Els governs europeus, inclòs l’espanyol que va presidir la Unió Europea durant un semestre, s’han deixat véncer per la pressió dels bancs i la patronal i no han sigut capaços de fer res per a evitar les causes que van donar lloc a la crisi financera.
6.S’està dient a la gent que es prenen mesures que són per a resoldre la crisi quan en realitat no tenen res a veure amb això sinó que agreujaran les seues conseqüències.
7.No és veritat que per a crear més ocupació i evitar el treball temporal tan abusiu de la nostra economia siga necessari reduir, com es fa amb la reforma laboral aprovada, els drets dels treballadors.
8.Tampoc és veritat que per a fer front ara al deute i a la situació econòmica creada per la crisi financera siguen necessàries polítiques d’austeritat, sinó tot al contrari.
9.Cal recolzar aquesta vaga perquè la convoquen els sindicats i perquè recolzar als sindicats ara, just quan la dreta, la patronal i els poders financers volen aprofitar l’ocasió per a llevar-se’ls del mig, és més necessari que mai.
10.Les mesures que està prenent el govern, i les que prendran en els pròxims mesos no sols amenacen a l’economia sinó també als drets socials i personals i a la democràcia.
Font: http://escriurepernocallarres.blogspot.com/
Extracte de l’article de Juan Torres “Hay razones para apoyar la huelga general”
Del mateix autor podeu veure “La utilidad de la huelga general”
Podeu veure també l’article de Vicenç Navarro: “Los sindicatos europeos y españoles tienen razón”
divendres, 24 de setembre del 2010
COMPARTIM MÚSICA!
dijous, 23 de setembre del 2010
CAPICUA
La tardor s’associa a decrepitud, és l’antesala del fi, de l’hivern on tot mor i es silencia. És tot el contrari de la primavera on tot renaix i es prepara per viure la plenitud de l’estiu. No obstant això tardor i primavera, que pareixen punts oposats, tenen molt en comú. Mireu el vídeo i veureu com és així.
Ja està ací la tardor
Pluges torrencials, granissol, vent... i de sobte, una solana "què pa què!"
Diuen que demà entrem en la tardor ("otoñ" com diria algun sabut...).
El nostre bloc canvia l'estètica i deixa el verd de l'estiu enrere per submergir-se en tota una paleta de grocs, taronges i vermells, que ens recorden que ha arribat l'època de l'any per a la tranquilitat, la calma, i els preparatius front a un hivern incert.
Una forta abraçada als quasi 200 lectors què diàriament ens prenen el café del matí amb nosaltres.
Moltes gràcies per estar ahí, encara que siga amb la vostra presència.
dimecres, 22 de setembre del 2010
CONCURS DE PINTURA RÀPIDA: MEMORIAL JOSE LUÍS PERIS. Vallada, Diumenge 3 d'octubre.
Com que veig que l'Ajuntament "encara" no vos ha enviat la informació sobre el concurs de pintura ràpida d'aquest any, vos l'envie jo.
Aprofite per felicitar a l'Ajuntament o a qui haja tingut la idea de canviar-li el nom al concurs en memòria de Jose Luís Peris.
Ha sigut un gran detall per la seua part.
Ahí va (feu click en la imatge per a veure amb més detall les bases):
dimarts, 21 de setembre del 2010
Manifestació contra la ubicació de l’ATC en Zarra
Si ja tenim la bomba potencial de la Central Nuclear de Cofrens a tan sols 49 km. en línia recta, ara tenim l’amenaça de tindre l’ATC (Almacén Temporal Centralizado), és a dir, 13 hectàrees d’edificis amb 7.000 tones de residus radioactius a, tan sols, 38 km de Vallada. El municipi de Zarra, prop de Cofrens, té la màxima puntuació tècnica malgrat l’elevat risc sísmic de la zona.
L’alcalde de Zarra, que va ser expulsat del PSPV per presumpta corrupció, va sol•licitar l’emplaçament de l’ATC al seu poble adduint que el cementiri nuclear “dará vida” a la comarca. I la feblesa política de l’actual Govern Valencià, embolicat fins a les celles per l’assumpte Gürtel, pot permetre que a 38 km d’ací tinguem el fem radioactiu de tota Espanya i pot ser de part d’Europa.
Seguir llegint >>>
21 setembre DIA MUNDIAL DE L’ALZHEIMER
La malaltia d’Alzheimer és actualment el tipus més comú de demència en tot el món i representa un elevat percentatge, entre el 60 i el 80% dels casos. El seu nom prové d’Aloís Alzheimer, un neuròleg alemany que en 1907 va descriure els símptomes que presentava una dona de 48 anys com a greus problemes de memòria així com les característiques neuropatològiques de la malaltia d’Alzheimer.
La malaltia d’Alzheimer és un desordre progressiu, degeneratiu i irreversible del cervell, l’origen del qual no es coneix, que causa la debilitació, la desorientació i una eventual mort intel·lectual amb deteriorament de les funcions cognitiva, de conducta i funcional que fa dependent a qui la pateix.
La necessitat d’un cuidador les 24 hores del dia converteix aquesta malaltia en un verdader problema familiar i social. L’atenció contínua i prolongada en el temps és una sobrecàrrega per als familiars cuidadors que veuen com s’interromp el seu projecte de vida, es restringeix el seu temps i es limiten els seus àrees de relació vital.
Les persones que estimen el malalt i el cuiden han d’intentar comprendre els moments de desconcert i por que pateix en percebre que alguna cosa terrible està passant al seu cervell. Alguna cosa que anirà sempre a pitjor i que no té cura. Açò és imprescindible per a superar els baixons anímics dels cuidadors produïts pel cansament, les respostes desconcertants del malalt i la seua pèrdua de memòria que acaba per fer desconeguts a tots, inclús als familiars més íntims.
Per a donar resposta a aquests problemes han sorgit nombroses associacions privades dirigides a la millora de la qualitat de vida del malalt, del cuidador i de la seua família. Desgraciadament la resposta de l’administració és dèbil. Només la recent Llei de Dependència, boicotejada per l’administració de la Comunitat Valenciana des de la seua implantació, assigna alguns recursos per pal·liar la problemàtica.
http://www.imsersomayores.csic.es/documentacion/especiales/alzheimer/index.html
http://www.ceafa.es/2010
diumenge, 19 de setembre del 2010
Megalomania

Definició:
És un estat psicopatològic caracteritzat pels deliris de grandesa, poder, riquesa o omnipotència. Sovint el terme s’associa a una obsessió compulsiva per tindre el control. És un mal estudiat pels especialistes des de temps molt remots. Els exemples més comuns són d’emperadors, monarques i dictadors. En la seua obra La interpretació dels somnis, Sigmund Freud analitza aquesta conducta i, entre altres causes, la descriu com un mecanisme de defensa en persones que van patir, en importants etapes de la seua vida, complexos d’inferioritat, tot l'oposat al trastorn megalòman.
Característiques simptomàtiques:
El megalòman mai va sol, no obstant això no té amics, només aduladors. Es rodeja d’afalagadors que exalcen la seua figura, homes incultes, inadequats per a qualsevol càrrec, l’única habilitat dels quals és comprar consciències, que són elevats a llocs distingits sense que se sàpiga quin ha sigut el seu mèrit i s’enriqueixen amb rapidesa, mentre fan gala de la insolència de l'ignorant.
La malaltia fa al megalòman promoure actes d’exaltació a la seua persona on es fa aplaudir per tots aquells que gaudeixen de les seues prebendes. Emprén grans empreses, sobredimensionades i de dubtosa efectivitat per als fins declarats oficialment, amb la intenció real de perpetuar la seua memòria. No importa el cost perquè solen ser finançades amb diners públics.
Des de la seua posició de poder, aplica la llei segons la seua conveniència i la conculca quan li interessa. L’única cosa important és que es complisca la seua voluntat. La seua malaltia no permet frustracions i el seu mandat es converteix en llei.
El megalòman no és només el que vol dominar el món. Només necessita un lloc propi on exercir plenament el seu poder. Pot donar-se al si de la família però on més es detecta és en els llocs de poder públic: ajuntaments, diputacions, autonomies i direccions d’Estat. Als espais propis, el megalòman els dota de la parafernàlia que infon el poder: himne, ensenya i inclús es donen casos d’ajuntaments xicotets que han utilitzat macer amb dalmàtica i gorra de vellut, amb ploma inclosa, en les comitives municipals.
A la seua addicció a l’escenificació espectacular, el megalòman de poder, infon i anima al culte a la personalitat, a la seua clar, i s’acompanya d’altres formes de conducta que també solen ser patològiques, com el narcisisme, l’egocentrisme, el messianisme, la paranoia o la mitomania. Naturalment hi ha graus, segons el nivell de poder que hagen aconseguit, però un símptoma definitori és que necessiten perpetuar el seu nom. Per això és corrent que amb motiu de qualsevol insignificança figure el nom del megalòman gravat en pedra. Us sona?
Iron Maiden
divendres, 17 de setembre del 2010
Himne alternatiu del Poble de Vallada
Com que veig que a molts de vosaltres, no vos ha agradat allò de l'himne del poble. He pensat de fer un nou himne, diguem-ne més... "actual", remasteritzat o modern; amb el que la gent, o al menys, aquells als qui jo conec (gent "d'apeu", sense grans pretenssions que no siguen les de viure en pau i dignitat), es senta més identificada.
A més, jo soc dels què pensa que un himne, deu de ser una cosa que al sentir-la un, a més de sentir-se orgullós d'allò què parla, deu d'afavorir el progrés, la millora col·lectiva... en definitiva, buscar la felicitat, d'aquell què el canta... i no fer-lo creure que viu en un món meravellós... quan no és cert.
I què voleu que vos diga? Parlar de "Cristos", Esglésies, Campanes, Cistelles i situacions que no he vixcut, no em diu res de res...
Així doncs, vos presente l'HAPV (Himne Alternatiu del Poble de Vallada) i també un fons d'escriptori amb els dos himnes per a què el poseu al vostre ordinador ---------- ELIMINAT PELS ADMINISTRADORS DEL BLOC-----------
(Vinga, un poc d'humor a l'assumpte, redeu!)
des de l'escultura del Bayarri, fins a les casetes de l'Ermita
Vallada està morint-se, gent dormida, poregosa i passiva.
Les dones valladines, amb la mirada ressignada i perduda,
pinten els carrers i arreglen els jardins municipals.
Els homes, han deixat de ser tan homes per l'impotència i l'atur,
viuen lamentant-se en silenci i intentant salvar-se el cul.
El Crist més que oberts, el què té són els braços ben clavats,
però si puguera, vos faria un tall de mànega i vos diria:
"Què vos passa, antic poble de Vallada?"
I al cor, però més que al cor, al vell record que s'oblida,
recordem la rica terra valenciana,
de cultura arrelada i llengua defenuda i viva.
Valladins!
El Penyó què ens mira, sap que estem fent-ho molt mal!
Més que campanes d'alegria, semblen sentir-se campanes de dol!
Força i ànims al poble de Vallada!
Que arriben on tinguen que arribar els crits
i desperten allò que permaneix tancat a la "casa de la por"!
Vixca Vallada, moderna, unida i combativa!
Vixca!
dijous, 16 de setembre del 2010
POR QUÉ IRÉ A LA HUELGA GENERAL Por Ignacio Escolar
Yo ya me he decidido. El 29 de septiembre iré a la huelga general por el 15-S y cuatro motivos más. El primero, por la reforma laboral; porque no creo en las recetas de esos economistas pirómanos que proponen apagar incendios con gasolina o combatir el paro abaratando el despido. El segundo, porque tengo un hijo de un año y, aunque sólo sea por él, me niego a rendirme ante la mayor estafa de la historia: que el fracaso estrepitoso de la ideología neoliberal se solucione con otras dos tazas de la misma sopa. El tercero, porque yo también conozco a sindicalistas egoístas y liberados perezosos, y creo que los sindicatos tienen mucho que mejorar. Pero me preocupa aún más que su derrota deje desarbolada la principal defensa de los trabajadores ante esos empresarios sin escrúpulos, que tampoco son todos como la caricatura de su representante, Díaz Ferrán, pero que también existen. El cuarto, porque me temo que la huelga no va a funcionar, y tengo debilidad por las causas perdidas.
Pase lo que pase, el 29 de septiembre la derecha podrá celebrar un éxito. Si la huelga triunfa, será una derrota del Gobierno. Si la huelga fracasa, será una derrota aún peor, la del sindicalismo.
No será con mi ayuda
____________________________
Enviat per un anònim
¡Valencia, levántate y anda!
Seguir llegint >>
Article d’ANDRÉS PERELLÓ, El Pais, 16/09/2010
dimarts, 14 de setembre del 2010
El video del què tots parlen...
(Per cortesia de Isidoro)
Modifiquem l'entrada incluïnt l'himne del poble:
Vallà naixqué com la rosa entre el carbó i el cistell.
Les dones vallaines, assussenes de nostres íntims jardins.
els hòmens, adobats per les faenes, traçant els futurs camins.
El Cristo obrint els braços en pau i germanor
per a estretar els llaços d’un poble ric d’amor
I al cor, la viva terra valenciana forjant l’etern valor
que nos demana son geni creador...
¡Vallains!
¡El penyó que nos mira sap que som des de sempre artesans!
¡I entre crits de campanes respira tot l’orgull que portem en les mans!
¡Honor i glòria al poble de Vallà! ¡Que arribe al cel la crida en valencià!
¡¡Vixca Vallà!!
dilluns, 13 de setembre del 2010
Felicitació a les comparses
M'agradaria felicitar a la comitiva de festes de moros i cristians per tindre l'original idea de la nit del playback.
Vaig disfrutar moltíssim vegent les coreografies que moltes comparses varen preparar... moltíssim, sobre tot amb la comparsa de Ricardo Terol (el Crist crucifixat) i al Lladosa cantant al ritme de la guitarra...
Heu demostrat que les festes poden reinventar-se, i que la imaginació i originalitat, no està renyida amb la tradicionalitat.
Crec que no cal dir-ho, perquè de segur que a l'any que ve es tornarà a fer (i millor!), però anime a tots els moros i cristians a seguir amb aquesta nova iniciativa.
Això sí, amb un escenari més gran i una millor il·luminació!
Un cosa més... diuen que hi han videos al youtube sobre aquest playback. Jo no els he trobat. Si algú pot ficar l'enllaç, li estaria molt agraït.
Gràcies!
diumenge, 12 de setembre del 2010
Els homes temen la dona sense por

Tant el pensament clàssic com el judeocristià, les corrents bàsiques del pensament occidental, presenten la dona com l’origen dels mals dels homes. Zeus fa a la dona com un càstig per als homes. Crea a Pandora que, amb la seua curiositat, obri la caixa que portarà dolors i plaers, per igual, als homes. Per als cristians és la desobediència d’Eva el que va portar sofriment i treballs als homes.
Tant Pandora, en obrir la caixa, com Eva, al menjar la poma, actuen per conèixer allò que estava prohibit. Eixe coneixement és el que posseeixen les bruixes i les fetilleres, un coneixement ocult i, de vegades, malèfic. A més, fetilleres, bruixes i vampiresses es caracteritzen per tindre una sexualitat pròpia, per reconèixer els seus desitjos sexuals deslligats de la maternitat. La sola idea de que les dones siguen lliures i puguen controlar la sexualitat masculina espanta l’home. És una por que arrela en qualsevol cultura, edat i religió, en grups de baixos ingressos i en grups d’alts ingressos.
Per això l’home necessita tindre el control. La virginitat i la castedat són símbols de submissió al baró. Primer a l’autoritat del pare i després a la del marit. La iniciativa sexual femenina, salvatge i gojosa, fa témer al home perquè no poden dominar-la. La història, l’art i la literatura s’han encarregat de mostrar aquesta por atàvica inventant bruixes i vampiresses, associant allò femení amb lo perillós, incomprensible i irracional.
La por del home a la dona lliure la fa portadora de màgia, de poder de seducció, de maleficis de fetillera, de bruixa, de pitonissa, de sabia o de fada. Al mateix temps el fa estremir-se de luxúria i desitjar que els cants hipnòtics de les sirenes l’envolten. Tot aquest imaginari va ser creat per l’home per defensar-se del misteri que encarnen les dones que seran sempre incertes, amades, desitjades, temudes i odiades.
La dona recorda constantment a l’home que la naturalesa, la vida i el mon no estan baix el seu control. Sempre hi ha en la dona alguna cosa que l’home no pot preveure ni desxifrar i això li dona por. Pot ser el poder germinador de la dona el que li dóna un control que està fora de l’abast del control de l’home.
Encara que no les cremen a la foguera la idea de la dona com perillosa, incomprensible i fora de tota racionalitat es manté. La dona continua sent allò que l’home no pot controlar ni comprendre per complet. El comportament, l’actitud i els sentiments de les dones segueixen fora de l’estructura racional que l’home ha creat per a entendre el mon. L’home es l’amo de la seua raó però no entén allò màgic que personifica la dona.
Avui la por de l’home és ser engolit, no sols en lo sexual, sinó en lo econòmic i lo professional per la creixent independència de la dona que és ja la que proveeix, en molts casos, emocionalment i materialment als fills, tasca sobre la qual l’home ha basat la seua identitat i seguretat. És cert, com diu Galeano, que els homes temen la dona sense por però per superar un problema primer s’ha de ser conscient de que hi ha un problema. Ja ho sabem, ara cal fer-li front.
Iron Maiden
divendres, 10 de setembre del 2010
Comparsa els templaris; deu anys formant part de la festa.
Enguany pareix ser que per un errada d'imprenta el text que feia menció als deu anys de la comparsa Els Templaris s'ha traspaperat per la impremta. Així que almenys perquè el pugueu llegir el pengem a Valladacity:
"La nit posava punt i final a les festes de moros i cristians. Una colla de xics i xiques protegits per la immunitat d’una barrera que tallava el carrer remataven les provisions que havien comprat per a les festes de l’any 2000.
Un nombrós nombre de xics i xiques alçaren el braç.
Llarga vida a la comparsa Els Templaris!!