Megalomania

Definició:
És un estat psicopatològic caracteritzat pels deliris de grandesa, poder, riquesa o omnipotència. Sovint el terme s’associa a una obsessió compulsiva per tindre el control. És un mal estudiat pels especialistes des de temps molt remots. Els exemples més comuns són d’emperadors, monarques i dictadors. En la seua obra La interpretació dels somnis, Sigmund Freud analitza aquesta conducta i, entre altres causes, la descriu com un mecanisme de defensa en persones que van patir, en importants etapes de la seua vida, complexos d’inferioritat, tot l'oposat al trastorn megalòman.

Característiques simptomàtiques:
El megalòman mai va sol, no obstant això no té amics, només aduladors. Es rodeja d’afalagadors que exalcen la seua figura, homes incultes, inadequats per a qualsevol càrrec, l’única habilitat dels quals és comprar consciències, que són elevats a llocs distingits sense que se sàpiga quin ha sigut el seu mèrit i s’enriqueixen amb rapidesa, mentre fan gala de la insolència de l'ignorant.

La malaltia fa al megalòman promoure actes d’exaltació a la seua persona on es fa aplaudir per tots aquells que gaudeixen de les seues prebendes. Emprén grans empreses, sobredimensionades i de dubtosa efectivitat per als fins declarats oficialment, amb la intenció real de perpetuar la seua memòria. No importa el cost perquè solen ser finançades amb diners públics.

Des de la seua posició de poder, aplica la llei segons la seua conveniència i la conculca quan li interessa. L’única cosa important és que es complisca la seua voluntat. La seua malaltia no permet frustracions i el seu mandat es converteix en llei.

El megalòman no és només el que vol dominar el món. Només necessita un lloc propi on exercir plenament el seu poder. Pot donar-se al si de la família però on més es detecta és en els llocs de poder públic: ajuntaments, diputacions, autonomies i direccions d’Estat. Als espais propis, el megalòman els dota de la parafernàlia que infon el poder: himne, ensenya i inclús es donen casos d’ajuntaments xicotets que han utilitzat macer amb dalmàtica i gorra de vellut, amb ploma inclosa, en les comitives municipals.

A la seua addicció a l’escenificació espectacular, el megalòman de poder, infon i anima al culte a la personalitat, a la seua clar, i s’acompanya d’altres formes de conducta que també solen ser patològiques, com el narcisisme, l’egocentrisme, el messianisme, la paranoia o la mitomania. Naturalment hi ha graus, segons el nivell de poder que hagen aconseguit, però un símptoma definitori és que necessiten perpetuar el seu nom. Per això és corrent que amb motiu de qualsevol insignificança figure el nom del megalòman gravat en pedra. Us sona?

Iron Maiden