Creixen llunes grogues i el setembre m’embolcalla en la seua brisa vespertina.
Els núvols han deixat que el sol marxe a un altre paradís mes precís i estèril;
ací ens han deixat nomes remor d’ocells migratoris i camps dispostos per la sembra.
Terallines de vímet pels ulls i arena fina als peus. El mes ens cau damunt amb els matins descol•locats de llum i hores.
Ens pengen fotos de carrers encesos de ponent i de cadiretes de boga noctàmbules en les portes.
Ens pengen i es despengen drings de llum baix de l’aigua de la basa i pits i besos i esquenes nues.
Ens pengen dies llargs i nits curtes.
Ens pengen i ens despengen sense dir-ho a ningú.
He vist que algú s'enrecorda dels poetes ficant estes entrades i jo he volgut deixar este poema, que acabe d'escriure, per animar a compartir textos i escrits a aquells que escriuen en la intimitat.Com sempre faig:Dedicat a aquells que han viscut l'estiu en calma i tranquilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.