dimecres, 2 de maig del 2012

Cistelleres vallaïnes, els vostres drets reclameu!!!

Com sempre, a curtes de temps, atrotinadament faig aquesta entrada, però la situació actual i l'ú de maig quasi m'obligaven.
Sobre la necessitat de fer un recull de cançons de taller va fer una entrada Iron Maiden:
Cançons de taller, memòria col·lectiva.
Vicent va fer una entrada al seu Blog sobre una cançó de taller que li van cantar sa mare i s'aguela. Ma mare també me la cantava però desconeixia la causa per la qual es va crear. Furonejant per la xarxa he trobat dos referències de periòdics, de tirada estatal, a una vaga de les cistelleres valladines el juny del 1929, per tal de reclamar millors condicions de treball:

El Heraldo de Madrid 18 juny del 1929


  

 ABC 26 de juny del 1929

L'activitat als tallers de cistelles no era massa sorollosa comparada amb altre tipus d'indústries, cosa que permetia que les dones cantaren sovint, els homes també ho feien sobretot al bancal, això s'ha perdut amb la implantació dels "transistors", avui en dia quasi ningú canta mentre treballa, i menys per criticar als empresaris.
La temàtica era ben variada, humorístiques, religioses, crítica social, cròniques del cor...
Retornant a la cançó, la lletra de la versió que em cantava ma mare fa aixina:

Cistelleres vallaïnes,
les huit hores reclameu,
que vos pugen les cistelles,
que vos lleven el paper.

Vallà està plena d’egoistes,
i entre mig s’ha clavat un salaurero,
que en comptes de vendre salaures,
lluç i moll i rajà,
s’ha clavat en les xiques de Vallà.

Cistelleres vallaïnes,
les huit hores reclameu,
que vos pugen les cistelles,
que vos lleven el paper.

També tinguem un amo que és novato,
i pa postres de gran regirà,
que ha donat la paraula a les xiques,
de honor, i ha servit,
en una gran falsedat.

Cistelleres feu una gran societat,
que ací de lladres ja estem farts,
digueu-li a eixe salaurero,
que no aprofita pa pare,
i menos per advocat.

Digueu-li a eixe xatot,
que el seu taller,
mos importa molt poc.

Cistelleres vallaïnes,
les huit hores reclameu,
que vos pugen les cistelles,
que vos lleven el paper.

Vos dien,
que el turno vos llevarien,
i a costes d’estar parades,
vos han llevat la mitat.

Gràcies Vicent per l'aportació, això de "i que a l'estació no aneu" ho desconeixia, però sí que em contava ma mare que havien de portar-les a peu a l'estació, ja que estaven obligades, perdent temps de treball. Per tant, es pot canviar on dic "que vos lleven el paper" que deu referir-se a alguna altra cosa que ignore.
El tio Salaura era el Jutge de Pau i s'observa bastant mala bava en retreure-li que no tinguera descendència. Vivia i tenia la tenda en la casa on està ara la comparsa San Borla.

La tonadeta que s'utilitzava, (amb lleugeres variants) és una cançó de la sarsuela "La del soto del parral" amb partitura del Mestre Vert (sí, eixe que dona nom al Conservatori de Carcaixent i un carrer a Ontinyent) juntament amb el seu company Reveriano Soutullo i estrenada el 1927.

La "Ronda de enamorados" o "Dónde estaran nuestros mozos", podeu escoltar-la en aquest vídeo:




La tonadeta va ser molt popular i versionada també en una cançoneta pasqüera que es diu "Ximo Torero", ací trobareu una versió recollida a Crevillent:




La data de l'estrena de la sarsuela i la de la vaga potser són massa pròximes per a que estiguera tan popularitzada la melodia, sobretot en una època sense ràdios on la transmissió era el boca orella, però les referències de la versió valladina són bastant antigues, la generació de ma mare ja no va anar a l'estació, gràcies a les seues predecessores.
Com vegeu els drets que ara disfrutem son el fruit de la lluita dels nostres avantpassats, en aquest cas avantpassades, i avui és quan una lluita constant ens farà no perdre'ls i qui sap si guanyar-ne altres.

L'altra cançó que nomena Vicent "La Col copà" també és mereixedora d'una entrada específica, ja que va generar una gran polèmica al seu temps.

Paco Garrido Blasco.

9 comentaris:

  1. Aixina es Paco ara ningú canta mentres treballa que d'això ja s'encarrega el Gran Hermano, no siga cas que li s'ocòrrega cantar-li dos i dos cuant fan a l'amo, com feen estes dones tan valentes i consiensiades.

    ResponElimina
  2. molt interessant, no sabia que havia ixit en el diari i tot
    la llàstima és que hui en dia isca un amo de taller a dir als empleats que han de fer 12hores pero com hi ha crisis només en pagarà 8 i van i callen perquè no tenen un duro, a on està la protesta?
    una pena, em pens que tots estem aguantant el temporal com puguem i no sé si reaccionarem algun dia
    la cosa té mal arreglo, mos furten diners en el jornal, en la gasolina, la llum, els medicaments, no hi ha dret
    espere que poc a poc anem pensant com contestar a tanta animalà

    ResponElimina
  3. Es veu que a l'amo eixe els té ben acovardats a tots i ningú gosa plantar-li cara.
    Amb la societat del benestar hem perdut, a banda de la consciència de classe, el valor i el trellat.
    Les cistelleres de la vaga, van demostrar molt de valor, van arriscar i no els va anar malament.

    ResponElimina
  4. Molt bona entrada Paco!Ma uela tant diu lo de l'estació com lo dels papers.Em pareix que el tema dels papers ma uela ho sap, ja li preguntaré.
    Parlant del tema cistelleres, també vaig descubrir, que per la plaça (no se si es la casa del costat de la casa la por o pel carrer de gràcia)va haver un incendi per aquells anys.Els treballadors van culpar al amo d'haver-ho fet i van haver moltes cançons d'aquell fet.
    Haurem de continuar indagant!

    ResponElimina
  5. Molt interessant llegir la teua entrada, Paco, moltes gràcies per compartir, com sempre
    Hui he sentit a la ràdio un diàleg d'una pel·lícula de l'any 1976 que es diu The Network. No la coneixia, té molts anys, però em pense que podria ser el resum de totes les coses que sentim arran de la situació mundial, espanyola i valenciana: estic més que farta i no vull continuar aguantant !!!
    escolteu i penseu si no és per a ixir a la finestra a dir-ho ben fort:

    http://www.youtube.com/watch?v=YXO0djG5Jds

    bon cap de setmana, Vallada!

    ResponElimina
  6. Molt interssant quantes coses no sabem del nostre poble i es passem la vida lleguint i viatjant a altres llocs que res tenen a vore amb nosaltres, enhorabona molt bo.

    ResponElimina
  7. Vull donar l'enhorabona Paco per una entrada tan interesant i que ens ensenya molt.
    Un bon amic diu que el poble valencià té tanta tendència a la submissió per la forta repressió que vam patir després de la Guerra de Successió, més forta encara que la que fa patir Catalunya.
    Potser el poble valladí ens passa el mateix respecte, també, de la nostra història més recent i particular.
    Recuperar la nostra memòria col·lectiva, sentir l'orgull d'eixes dones treballadores, és reconfortant!!

    ResponElimina
  8. sardi sardi he he
    sardi sardi naaa naaa
    no mos apretes tant
    que asó nos Africa

    ResponElimina
  9. per favor continuen contat aquestes coses que els joves no sabem, i que no es poden perdre

    Gracies

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.