Cercar en aquest blog

dimecres, 16 de maig de 2012

Sobre ideologia i currículum ocult

Fa unes setmanes, amb motiu de les festes de Setmana Santa, apareixia al blog un article d’Iron Maiden al voltant del fanatisme religiós i la seua perillositat i, durant el transcurs del debat que es va generar, el comentarista anomenat “Talco de Ausonia”, va afirmar que la religió no feia por ja que a missa o a classe de religió no estava obligat a anar ningú, sinó que allò que veritablement era perillós eren els “educadors manipuladors” d’algunes assignatures que eren obligatòries per a tots els xiquets (es va referir a “Humanística” i “Valencià” textualment). Aquesta afirmació em va fer pensar molt, per la perillositat (valga la redundància) que amaga aquest tipus de pensament.

Desgraciadament, i com diu el gran sir Ken Robinson al vídeo “Canviar el paradigma”, el nostre sistema educatiu està modelat a imatge i semblança de la indústria i per al seu interés, i han utilitzat l’estandardització com a eina fonamental per escometre aquest propòsit: eliminem el debat, l’enfrontament d’idees, els temes polèmics que envolten la societat, l’opinió personal, la crítica i la subjectivitat, de manera que els alumnes esdevenen noves peces que s’insereixen en el sistema, robots programats per fer una tasca i produir per a l’economia de mercat.


(vinyeta de Forges presa de: e-learning-teleformacion.blogspot.com.es)

Però, potser, aquestes persones que pensen que la subjectivitat i la ideologia no tenen cabuda a l’escola, s’obliden de dues coses fonamentals:


La primera és que els humans, com a éssers que vivim en societat, tenim una opinió dels problemes que ens envolten. És impossible separar una cosa de l’altra perquè abans que enginyers, economistes, filòsofs o biòlegs, som persones; i per molt que aquests temes s’amaguen, s’evadisquen o s’eliminen del context escolar, no desapareixeran.

I la segona cosa que obliden és el currículum ocult. En l’estudi de Jackson (1968), el primer sobre el tema, el “currículum ocult” es referix a tot l’aprenentatge de l’alumne que no ve expressat en les metes explícitament manifestes de l’escola (Kirk, 1990). Com diu Kirk (1990): “El factor important que pareix distingir aquest aprenentatge d’aquell que els professors intenten aconseguir per mitjà del currículum oficial, és que aquestes actituds i valors es comuniquen, inevitablement, inconscientment i inintencionada. (…) En altres paraules, el “currículum ocult” es refereix al coneixement, les actituds, etc. que aprenen els alumnes com a conseqüència inevitable de participar en les activitats rutinàries i formals de l’escola”.

Així, com a conseqüència del nostre sistema educatiu, els alumnes aprenen una gran quantitat de coses que no es preveuen en el currículum oficial.

Aprenen les estructures jeràrquiques, en haver un professor dalt d’una tarima, en una posició més elevada que la seua. Aquest és qui sap, qui mana, i no té cap necessitat de consultar amb els seus alumnes per decidir, ja que té el poder. Uf! Curiosa coincidència amb la manera d’actuar dels nostres dirigents polítics, no?

Aprenen, mitjançant l’omissió de la polèmica i el conflicte, que l’ordre de la societat es basa en la conformitat i l’acceptació, i no aprenen per exemple que la confrontació d’idees o el debat poden ser un gran motor de canvi social.

Aprenen, amb el sistema d’avaluació basat en l’examen, que l’únic que importa és el resultat final, el producte, la nota, que és el que quedarà. No importa si s’ha aprés més o menys, no importa si has copiat en l’examen, ja que s’ha de competir com siga perquè les notes estaran íntimament relacionades amb l’organització del mercat de treball i l’estructura de classes socials. De la mateixa manera que l’empresari haurà d’obtenir el màxim benefici al produir i ser el més competitiu possible a qualsevol preu, sense importar si els seus treballadors viuen explotats o no arriben a final de mes. El mercat serà qui mane.

Com diu Williams (1976) en Kirk (1990), una ideologia es converteix en hegemònica quan les creences i els valors són acceptats totalment i sense discussió, i quan cap alternativa a les pràctiques existents es considera possible. I això és justament el que ha passat: el sistema capitalista ha calat tan profundament, que tots aquests aprenentatges ideològics que he comentat anteriorment (i molts més) s’entenen com a objectius, perquè han de ser així, o això és el que ens han fet creure amb un bombardeig constant des dels mitjans de comunicació, el sistema educatiu i el missatge polític… En canvi, si jo com a professor dic als meus alumnes que les retallades afectaran negativament la qualitat del seu ensenyament o que si continuem produint i consumint de manera descontrolada acabarem amb el nostre planeta, estic mesclant ideologia i educació i no estic sent objectiu, quin manipulador!

Doncs no! Per a mi, l’educació ha de formar persones lliures i autònomes, amb capacitat de pensament crític i de reflexió, amb capacitat per crear i no només reproduir. Però això a ells no els interessa. Fins quan ens creurem tot allò que ens diuen?

 BIBLIOGRAFIA:

- Kirk, David (1990). Educación física y currículum. València: Servei de Publicacions. Universitat de València

- Video Ken Robinson (altament recomanat)

7 comentaris:

  1. Molt ben explicat, Joan!
    Segurament sabreu que els educadors valencians estan fent vaga estos dies per dir que ja n'hi ha prou d'atacar les condicions d'aprenentatge dels xiquets i xiquetes, que els empleats públics que han aprovat unes oposicions no tenen que pagar els diners que han desaparegut en mans d'espavilats vividors...
    Ací va una campanya per l'educació pública

    http://www.youtube.com/watch?v=1dr1ym1Y6YU

    perquè és de tots, és per a tots i totes!

    ResponElimina
  2. Hola Joan;
    Justament has posat un dels exemples què vaig posar jo també en l'article d'Iron Maiden (http://www.valladacity.com/2012/04/els-convencuts.html)

    Gràcies per reflexionar encara més sobre aquest tema i també per compartir aquest fantàstic vídeo. M'ha deixat de pedra. Quin treball s'han currat els que ho hagen fet i quanta raó que té!

    ResponElimina
  3. Gràcies Iron i laBalarma! Si, desgraciadament, l'educació pública no es troba entre les prioritats del nostre Govern...

    Hola Kike; si, vas fer un molt bon comentari i és que és un exemple molt clar en relació al text, perquè és tan greu l'assumpte, que ja no cal parlar de subjectivitat. Una cosa tan objectiva com que el petroli contamina i s'esgotarà prompte i que, malgrat tot, no hi ha cap voluntat política d'invertir i investigar en energies renovables de manera seriosa com ja vas dir tu, pot ser titllada d'ideològica i manipuladora si perjudica els interessos d'uns quants privilegiats...

    I també tens tota la raó sobre el vídeo: crec, sincerament, que tant el contingut com la il·lustració són d'una qualitat exquisita ;) admirable sir Ken Robinson!

    Un salut!

    ResponElimina
  4. Como bien dice el refranero popular. AL QUE LE PICA, AJOS COME.

    ResponElimina
  5. Grasilaso de les Vegues21 de maig de 2012 a les 10:43

    Talco de Ausonia, sorpréndeme sobremanera que no domine usted el refranero de la ínclita lengua cervantina!
    El refrán dice:
    Quien se pica, ajos come.
    Y no "al que LE pica" en caso de picor, lo mejor siempre ha sido rascarse.
    Como bien recomineda otro refrán:
    "A quien le pique, que se rasque"

    ResponElimina
  6. Hola a todos, despues de estar en el dique seco, durante un tiempo y lee este texto, por cierto muy enrriquecedor, que te da que pensar sobre la persona que lo escribe y el texto anterior de Iron Maiden, voy a proponeros una cosa: respecto a lo de ideologias que tanto criticaba Iron Maiden pero se sobre entendia que en el fondo aqui en España hiba por la religión catolica afirmando que le daba miedo la forma de educar a los niños, que no se si los tendra; "La doctrina social de la iglesia" lo que intenta es hacer ver que los niños y en su dia futuros adultos tengan un concepto claro de lo que esta bien o esta mal, del valor de lapersona como tal, claro esta, con sus "sombras y sus luces" pero con más luces que sombras, solo hay que leer dos de las enciclicas más famosas de la iglesia para comprenderlo, una es "RERUM NOVARUM" escrita por el papa Leon XIII en 1891, que habla sobre lo que estamos viviendo en la actualidad,pero entonces era la revolución industrial, se podria acoplar a la actualidad que estamos viviendo y luego la carta del Papa JUAN PABLOII
    "Centesimus Annus" para poder entender mejor de que parte esta la Iglesia que tanto miedo da.
    Ah y no con esto quiero ofender a nadie por sus ideas ya que las respeto pero no las comparto, y si alguien tiene que contestarme de mala manera ya que piensa que tiene más razon que nadie que lo haga sabiendo que dicen estas dos enciclicas y sabiendo criticar tambien si le parece que la iglesia no mira por esa dignidad humana que muchos ahora con sus ideologias radicales quieren erradicar, n saldo.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- L'escrius anònimament. Escriu el teu nom o busca't un pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.