Els garrofers de Cavanilles

Garrofera ofegada entre una de les casetes de fusta i els pins

En la primavera de 1791 el rei Carles IV va encarregar, al botànic Antonio José Cavanilles, recórrer Espanya “para examinar los vegetales que en ella crecen”. Cavanilles va començar per la seua pròpia terra, però no es va limitar a la tasca encomanada, sinó que va contemplar l’aspecte físic i humà de la zona estudiada. El resultat van ser dos toms que es van publicar a Madrid en 1795 amb el títol de ”Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia”.

Aquest document, sense igual a Espanya, constitueix, encara avui, un instrument imprescindible per a conéixer la realitat valenciana. La seua capacitat d’observació aclapara per la meticulositat de la informació sobre la flora, la fauna, la geologia, el marc geogràfic i el fons social. Com a home de la Il·lustració Cavanilles és optimista, eficaç i racional. Un home de ciència.

En la pàgina 111 del tom I, parlant del poble de Nules, diu: “Dan las labores necesarias al secano, mas no cuidan como corresponde la cria y cultivo de olivos y algarrobos. Es lástima que ignoren lo que se practica en el valle de Albayda y Hoya de Castalla respecto á los olivos, y en quanto á los algarrobos, que no imiten el exemplo que les ofrece Vallada, Denia y San Vicente de Raspeig, ya multiplicando los machos por inxerto, ya estableciendo las podas convenientes”.

A Cavanilles li va cridar l’atenció la cura que els llauradors de Vallada posaven en el cultiu de les garroferes, empeltant branques de garrofer mascle en garroferes femelles per a facilitar la pol·linització de les seues flors i augmentar així la collita. Si vera ara com està el era l'últim garroferar de Vallada... amb les poques garroferes que queden ofegades entre els pins i les casetes, les pedres cementades oprimint les soques, muntons de pedra (encara no en tenen prou), la terra remoguda per les màquines... quan un garroferar com el de l’Ermita, ben cuidat, seria un regal per a la vista i, podria ser, per ell mateix, un punt d’atracció turístic.

"A Cavanilles li va cridar l’atenció la cura que els llauradors de Vallada posaven en el cultiu de les garroferes, empeltant branques de garrofer mascle en garroferes femelles per a facilitar la pol·linització de les seues flors i augmentar així la collita"

Les casetes de fusta, el ciment, els murets de pedra, els espais de jocs enrajolats, tots els elements que s’afigen, ocasionen danys irreparables als arbres centenaris i perjudiquen el paisatge. Per l’especial menció de Cavanilles a les garroferes de Vallada, de les que diu en la pàgina 231, “Aquí se cultivan bien los algarrobos, y hay labrador que de la poda de ellos hace mas carbon y leña del que necesita para su consumo, logrando por este medio abundantes cosechas”, el garroferar de propietat municipal en el marc de les ermites, hauria de ser protegit com protegeixen als països civilitzats les originalitats dels seus territoris. Deurien llevar-se els pins, que no deixen créixer res al seu voltant, i replantar garroferes, en homenatge a l'insigne botànic i als llauradors de Vallada.

Terra remoguda al "paratge de les Ermites"

En la mateixa pàgina Cavanilles diu, “Aunque Vallada es pueblo sano por su posición y suelo, padece algunas veces calenturas intermitentes, no tanto por tener tres charcas ó balsones al norte, y otro al mediodia, como por el descuido de limpiarlos. La codicia de acopiar allí légamo para beneficiar los campos, es causa de las exhalaciones pútridas que se levantan en verano, y alteran la atmósfera. Debiera la Justicia velar sobre este punto, y vencer las dificultades que ponen los hacendados.”

"el garroferar de propietat municipal en el marc de les ermites, hauria de ser protegit com protegeixen als països civilitzats les originalitats dels seus territoris"

Els hisendats valladins d'aleshores preferien que els llauradors patiren febres a perdre el tarquim de les badines que utilitzaven d’abonament. Els moderns hisendats d’ara destrueixen l’únic garroferar que queda al poble, plantant pins, cases, omplint-ho de ciment i pedra forastera, i mobilitzen la seua host arreplegant signatures contra una sentència judicial, perquè per fi, la Justicia ha velado sobre este punto y ha vencido las dificultades que ponían los hacendados, obligant a desmuntar les casetes de fusta. Quan s'acompleixca la sentència sols faltarà recuperar el garroferar i deixar-lo com estava.

 

Un article de IRON MAIDEN